Canvi climàtic i sequeres, sobreexplotació, desforestació, plagues, incendis i també el factor humà fan que els boscos de tot el món estiguin en perill de col·lapsar en pocs anys, segons adverteix el catedràtic d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigador del CREAF, Francisco Lloret.
L’ecòleg acaba de publicar el llibre La mort dels arbres (Editoral Arpa), en el qual analitza el greu fenomen del declivi dels boscos arreu del món. Tot i que el volum realitza un recorregut per alguns dels boscos més importants d’Amèrica del Nord, Patagònia, Europa i Àfrica, posa una especial atenció en casos espanyols com les suredes de Cadis, els sabinars de Doñana, les pinedes del Sistema Ibèric, les serres de Llevant i els avets dels Pirineus.
«El que passa als boscos és com un accident d’aviació, que es produeix quan deixen de funcionar moltes coses alhora. Als boscos hi ha llums vermelles enceses en el lloc de comandament que poden portar els boscos al col·lapse»,
Cada capítol del llibre comença amb el cas concret d’un bosc que ha patit episodis de mortalitat i aprofita per explicar com funciona aquest tipus de bosc. «Hem d’estar preocupats per l’estat dels boscos si no volem que en pocs anys col·lapsin de forma generalitzada. Hi ha senyals d’alerta clares que ens indiquen que hem de posar més atenció en aquests temes», adverteix l’investigador i autor del llibre.
«El que passa als boscos és com un accident d’aviació, que es produeix quan deixen de funcionar moltes coses alhora. Als boscos hi ha llums vermelles enceses en el lloc de comandament que poden portar els boscos al col·lapse», avisa Lloret.
L’ecòleg observa perills en l’augment d’episodis de sequera, onades de calor i creixement de temperatures, associades al canvi climàtic, però també a l’augment de plagues i patògens, els incendis o la pèrdua o empobriment de sòls. «Una història de gestió forestal ha propiciat una conformació dels boscos que els ha deixat vulnerables davant d’aquestes situacions», indica Lloret.
El llibre respon a preguntes com «Què és un bosc?», «Com funciona?», «De què està format?», «Com es desenvolupa?», i descriu la complexitat dels processos interns que viu cada arbre que, a més, es veu influenciat per la resta d’éssers vius que viuen dins d’un bosc: microorganismes del sòl, altres plantes i animals.
«És tot un ecosistema, peces que encaixen i permeten que el bosc funcioni. La base de tot això està en la fotosíntesi, la capacitat dels arbres de captar el CO₂ de l’atmosfera i transformar-la en fusta», resumeix Lloret. «Per protegir els boscos de les sequeres cal entendre’ls primer: quins arbres viuen, quants arbres existeixen i quina grandària tenen. Si afavorim d’alguna manera aquelles espècies que són més resistents a aquestes noves condicions, els grans serveis que proporciona el bosc – retirar CO₂ i regular el cicle de l’aigua- es podran mantenir», assenyala l’ecòleg. Segons aquest expert, a Espanya, hi ha alzines i rouredes afectades per patògens i sequera, però tenen una gran capacitat de rebrotar.
«Una dinàmica pròpia»
«A Espanya els boscos també estan en declivi per sequera, però veiem que també tenen la capacitat de recuperar-se», confirma Lloret, que recorda que els boscos de la península ibèrica s’han gestionat i utilitzat al llarg de tota la història. «No obstant això, els boscos tenen una dinàmica pròpia i hem de conèixer com funcionen, per acompanyar-los mitjançant la gestió forestal a fer-los més resilients a aquests canvis que nosaltres estem provocant i que són massa ràpids per a ells», puntualitza.
