Els experts fan una crida a «repensar» l’horari dels instituts per a optimitzar el rendiment dels estudiants. En aquest sentit, el Doctor en Psicologia i vocal de la Junta Rectora del Col·legi Oficial de Psicologia de Girona, Angel Guirado, aposta perquè les matèries que exigeixen un «alt grau de concentració i capacitat de raonament» no es concentrin a l’inici de la jornada lectiva (a les vuit del matí) perquè el cervell «encara no està en condicions». En aquest sentit, defensa que en la primera franja del matí els centres haurien de programar assignatures que estimulin i activin el cervell, com «música o educació física» i després, «posar-lo a treballar al màxim», amb l’entrada en joc de matèries com «matemàtiques o ciències».

A més, s’hi suma una altra derivada. I és que els estudiants de Secundària, apunta Guirado, «per norma general dormen poc». Un mal hàbit que s’ha vist agreujat encara més per l’alta exposició (i en molts casos també addició) a les pantalles. «Pateixen un dèficit de descans que després repercutirà en la jornada de l’endemà», sentencia, que immediatament es traduirà en barreres en l’aprenentatge: «els costarà més concentrar-se i caurà el seu rendiment». En aquest sentit, el psicòleg gironí alerta que «el descans nocturn no és només físic, sinó també psíquic» i assegura que «si no donem temps al cervell per a reorganitzar les seves funcions cognitives i emocionals, la capacitat d’atenció i de raonament dels estudiants es veurà molt minvada».

Una tesi que també comparteix la pedagoga i vocal del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya a Girona, Susanna Arjona. En aquest sentit, defensa que «la bomba d’adrenalina es produeix entre dos i tres quarts de nou del matí», quan el cervell es «comença a despertar». Així, en la primera franja del dia, Arjona aposta per a programar matèries que contribueixin a secretar serotonina i endorfines per a «activar el cos i la ment». Defensa que l’horari «ideal» seria «obrir el dia» amb matèries com educació física, consciència corporal o cohesió grupal, que permetran «despertar la neurologia i obrir el cos a l’aprenentatge». Després, aposta per a programar les matèries instrumentals i, en la darrera franja del matí, incorporar música o dibuix «per a ajudar a recollir el que ha passat durant el matí a nivell emocional». Amb tot, reclama compartir experiències i «saviesa» entre els diversos agents de la comunitat educativa i anar «tots a la una». D’altra banda, defensa que preguntar als alumnes i conèixer la seva opinió també és clau perquè són «els subjectes actius de la nostra feina».

Però el dia a dia és un altre. «Som conscients que els instituts tenim un horari molt segmentat i, sobretot als primers cursos d’ESO, hauríem de tenir una distribució més flexible, però la pròpia organització del centre no ens ho permet», apunta la coordinadora pedagògica de l’institut Josep Brugulat de Banyoles, Nuri Carandell. I és que amb més de 1.000 alumnes i 100 professors (entre ESO, Batxillerat i cicles formatius), reconeix que la logística «perquè tot quadri» és «complexa» i assegura que «dificulta poder incorporar aquests aspectes més pedagògics». Tot i això, afirma que «intentem fixar-nos-hi al màxim»: «Evitem que el mateix dia hi hagi dues matèries del mateix tipus i posem les optatives i els projectes en grup al final del matí», sosté. No obstant, lamenta que «no podem aconseguir-ho tot».

Els directors dels centres educatius gironins asseguren que l’engranatge logístic «no ho permet»

Per la seva banda, el director de l’institut Ramon Muntaner de Figueres, Quim Bruguera, defensa que l’experiència els diu el contrari: «A primera hora del matí és quan els alumnes rendeixen més i estan menys dispersos, però a mesura que avança el dia creix el cansament i cada vegada se’ls fa més feixuc seguir les classes». Amb tot, subratlla que en les últimes hores és «més complicat» treballar amb els alumnes perquè «els costa més concentrar-se». En aquest sentit, la seva estratègia és intentar programar les matèries «més ‘lleus’» en les darreres hores de la jornada. En paral·lel, també apunta a la dificultat de quadrar els horaris amb una dotació de professors «limitada»: «No pots impartir matemàtiques a la mateixa hora amb només 5 professors per a 19 grups d’ESO», argumenta. Tot i això, intenten filar el més prim possible. «Procurem que una matèria de 4 hores setmanals no s’imparteixi sempre en la mateixa franja horària (després del pati, a primera hora del matí o a última hora del dia)» perquè «seria molt injust per les altres matèries».

Una tesi, la del cansament acumulat al final de la jornada lectiva, que també comparteix el director de l’institut Rocagrossa de Lloret de Mar, Kike Molina. «A última hora és molt difícil aconseguir que l’alumnat es concentri», assegura. Tot i això, dona suport a la proposta dels experts: «L’horari ideal seria començar el dia amb matèries com música, dibuix o educació física, que també els donarien energia, i dedicar la franja central de la jornada a matèries que exigeixen més concentració», sosté. En la recta final del matí, és partidari de programar activitats optatives o treball per àmbits. No obstant ja avança que, tot i que li agradaria, aquest «horari ideal» és «impossible d’implantar» a nivell logístic, en un centre amb més de 650 estudiants. «En un centre més petit potser seria més fàcil», conclou Molina.