La mortalitat encara va ser el 2021 un 10% més alta que abans de la pandèmia

La mortalitat durant l'any 2021 a les comarques gironines -segon any de pandèmia de la covid-19, però amb la vacuna ja en ple funcionament- encara va ser un 10,1% superior a la mitjana de l'última dècada a les comarques gironines, tot i que va suposar un descens respecte l'any 2020. I és que, durant l’any en què va esclatar la pandèmia, la covid havia provocat un increment encara més alt de la mortalitat tant a la província de Girona com al conjunt de Catalunya.

Així ho indiquen les dades publicades recentment per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), segons les quals l'any passat es van registrar 6.879 morts a la província de Girona. Es tracta d'una reducció de gairebé el 5% respecte el 2020, quan es van arribar a les 7.210 defuncions, però és un 4,5% més elevada que l'any 2019 i se situa un 10,1% per sobre la mitjana entre 2012 i 2019; és a dir, els anys previs a la pandèmia, quan es produïen unes 6.253 morts anuals. A més, cal tenir en compte que les defuncions van superar els naixements a tots les comarques de Catalunya excepte al Gironès i la Segarra.

Tot i que la mortalitat de 2021 va ser superior a la mitjana dels últims anys a totes les comarques que formen part de la província de Girona, aquest increment de la mortalitat es va distribuir de forma molt diferent arreu del territori. Tot i que l’increment de la mortalitat no es pot atribuir íntegrament a la covid, sense dubte aquest a malaltia va jugar-hi un paper molt important.

Cerdanya i Selva, al capdavant

Així doncs, la comarca gironina que va experimentar un creixement més important de la mortalitat va ser la Cerdanya, on l’increment de defuncions es va situar en gairebé un 22%. D’aquesta manera, a la Cerdanya van morir 178 persones durant el 2021, mentre que la mitjana del període immediatament anterior a la pandèmia (entre els anys 2012 i 2019) havia estat de 146 defuncions anuals.

En segon lloc es va situar la Selva, on es van registrar un total de 1.545 morts, el que va significar un augment de pràcticament un 20% respecte els anys d’abans de la pandèmia, quan es produïen una mitjana de 1.292 morts anuals. En aquest sentit, la Selva és una de les poques comarques on la mortalitat de 2021 va ser superior a la de 2020 (quan van morir 1.502 persones), any en què es va iniciar la pandèmia i en què les vacunes encara no estaven disponbles (les primeres dosis es van administrar, a Catalunya, el 27 de desembre de 2020).

A l’Alt i el Baix Empordà, l’increment de les defuncions també va ser destacable, ja que es va situar al voltant de l’11% en els dos casos. A l’Alt Empordà, les dades de l’Idescat indiquen que hi va haver 1.264 defuncions, el que significa un 11,56% més que les 1.133 que s’havien produït anualment, de mitjana, entre 2012 i 2019. Al Baix Empordà, la xifra de morts va ser de 1.247 persones durant el 2021, de manera que la caiguda es va situar en un 11,04%. Abans de la pandèmia, hi havia unes 1.123 morts anuals.

Molt a prop se situa també la comarca del Ripollès, que és una de les comarques amb una població més envellida de tot Catalunya. En aquest cas, s’hi van registrar 367 defuncions durant l’any passat, mentre que la mitjana era de 331 morts anuals abans que arribés la pandèmia. Així doncs, es tracta d’un increment del 10,88%.

Per contra, el Gironès, el Pla de l’Estany i la Garrotxa són les comarques on menys es va deixar notar l’increment de mortalitat. En el cas del Pla de l’Estany, la xifra de morts del 2021 (299 persones) va ser pràcticament la mateixa que hi havia hagut, de mitjana, durant els anys previs a la covid (295 anuals). Per tant, en aquest cas només es va produir un increment de l’1,36%.

A la Garrotxa, de les 599 morts que s’havien registrat de mitjana entre els anys 2012 i 2019 es va passar a les 623 que es van produir al llarg de l’any passat. Per tant, en aquesta ocasió el creixement també va ser discret, del 4,01%.

La població creix al Gironès

Finalment, el creixement de mortalitat més baix es va produir al Gironès, on l’increment va ser només de l’1,17% (de 1.373 persones de mitjana entre 2012 i 2019 a 1.389 l’any passat). A més, el Gironès va ser una de les dues úniques comarques catalanes -juntament amb la Segarra- on el nombre de naixements va ser superior al de defuncions.

Concretament, al Gironès -que és una de les comarques catalanes amb una població més jove de mitjana- es van produir, al llarg de l’any passat, 381 naixements més que defuncions. Ara mateix, doncs, es tracta d’una anomalia demogràfica a Catalunya, ja que a la resta de comarques el nombre de defuncions va ser superior al de naixements per quart any consecutiu, tot produint-se un creixement vegetatiu negatiu que ja fa temps que s’arrossega. A més, en el cas de la Segarra, que va ser l’altra comarca catalana amb un creixement natural de la població, només hi va haver dos naixements més que morts, de manera que es tracta d’una xifra molt poc significativa. Igual que passa a les comarques gironines, a la resta de Catalunya el nombre de defuncions encara és també superior al que hi havia abans de la pandèmia.

Més immigració estrangera

Aquest decreixement de la població autòctona es veu compensat, des de fa anys, per l’arribada d’immigració estrangera. I és que la població de Catalunya va créixer en 7.951 habitants durant el 2021, sobretot gràcies als immigrants procedents d’altres països, segons apunta l’Idescat.

D’aquesta manera, segons assenyala l’institut estadístic, la migració amb l’estranger va ser el principal component del creixement de la població durant el 2021 (23.270 persones). En canvi, l’aportació del creixement natural va ser de de -11.708 persones (57.634naixements menys 69.342 defuncions) i la del saldo migratori amb la resta d’Espanya de -3.708 persones. Segons aquestes dades, la població resident a Catalunya era de 7.747.709 persones a 1 de gener de 2022.

Balanç positiu a tot Girona

De nou, però, si s’observa la distribució territorial, es pot comprovar com la distribució de la migració és diferent en funció de l’àrea territorial. Durant el 2021, el balanç migratori va ser positiu a totes les comarques gironines -és a dir, van rebre més immigrants que no pas persones van marxar-. Es tracta d’una situació que es va reproduir al conjunt de Catalunya, ja que només el Barcelonès, la Vall d’Aran i el Tarragonès van registrar un saldo migratori de signe negatiu. Les comarques amb un major creixement migratori total van ser el Maresme i el Vallès Occidental.

En termes relatius, l’any 2021 la població al conjunt de Catalunya va créixer un 1,0 per cada mil habitants, com a resultat d’un creixement migratori del 2,5‰ i d’un creixement natural o vegetatiu del -1,5‰.

Pel que fa a la distribució territorial, la població va créixer en 34 comarques, mentre que va disminuir en set comarques i a la Vall d’Aran. El Baix Penedès (18,3‰), el Garraf (14,0‰) i el Pallars Sobirà (12,7‰) són les comarques amb majors creixements en termes relatius. D’altra banda, Aran (-6,9‰), el Barcelonès (-6,6‰) i les Garrigues (-3,8‰) són les comarques que han perdut més població.

Subscriu-te per seguir llegint