«Els advocats també hem de contribuir a normalitzar el català a la justícia»

Enguany vora un 50% dels lletrats del torn d’ofici a Girona, més de 200, s’han inscrit al pla per impulsar el català a la justícia, unes xifres lleugerament superiors a l’any passat | Els inscrits són remunerats amb 20 euros per cada actuació en català

La responsable del torn d’ofici al Col·legi de l’Advocacia de Girona, Glòria Samblàs.

La responsable del torn d’ofici al Col·legi de l’Advocacia de Girona, Glòria Samblàs. / MARC MARTI FONT

Ariadna Sala

Ariadna Sala

El pla per fomentar l’ús del català a la justícia endegat pel Departament de Justícia ha tancat l’any amb unes xifres lleugerament més altes que les de l’any passat. Durant aquest any 230 advocats del torn d’ofici del Col·legi de l’Advocacia de Girona (ICAG)s’han adherit al pla, fet que suposa vora el 50% dels inscrits al torn d’ofici (552), un 20% més que l’any passat. En total s’han fet 1.579 actuacions en català incloses dins el pla de foment. 

El pla es va posar en marxa per primera vegada durant el mandat de Carles Mundó com a conseller de Justícia, i contempla compensacions de 20 euros per cada actuació feta en català, per bé que, si filem prim, no tots els escrits entren en el pla, i tampoc es contempla la qüestió oral, fet que també preocupa els col·legis.

«Aquest any esperàvem créixer una mica més», valora Glòria Samblàs, responsable del torn d’ofici de l’ICAG. «Estem encara molt lluny de normalitzar l’ús del català a la justícia, en definitiva de garantir el dret de tothom a parlar la llengua que vulgui», indica. 

Des del Col·legi de l’Advocacia de Figueres, que compta amb una cinquantena d’inscrits, també han notat un augment però matisen que «no és gaire significatiu»: «més que la qüestió escrita, em preocupa la part parlada, ja que el ciutadà que tria el català molts cops no rep un retorn en la mateixa llengua», explica Marta Brugat, responsable de la comissió lingüística del col·legi figuerenc. 

Les responsables proposen mesures per posar fil a l’agulla, com ara que es demani als jutges i altres operadors jurídics un nivell de català i que no sigui un mèrit. Samblàs afegeix que les mesures no només han de venir de les administracions, sinó que «els mateixos advocats hem de contribuir en normalitzar el català a la justícia». 

El català és excepció a les sales de vista, i també a les sentències, notificacions i resolucions judicials. Les últimes xifres parlen d’un ús del 7% a escala catalana, una xifra que ha caigut en picat en 15 anys, quan l’ús era del 20%. La província de Girona és on més presència té, amb un 17%, molt lluny amb tot d’estar normalitzat.

Passos endavant 

Durant els últims mesos les administracions han fet passos endavant per fomentar-ne l’ús, com ara amb mesures com la creació de Compendium.cat, un portal en línia de referència de llenguatge jurídic en català de consulta lliure. D’altra banda, el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC), màxim òrgan de govern dels advocats catalans, ha impulsat una iniciativa comuna amb l’administració catalana per aconseguir reformar l’article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que regula l’ús de les llengües oficials en l’àmbit de la justícia. 

Subscriu-te per seguir llegint