Més de 4.000 gironins esperen un habitatge protegit, prop de 900 a Salt

A les comarques de Girona hi ha 4.125 persones que han sol·licitat un habitatge protegit. Salt és amb diferència el municipi gironí amb un major nombre de persones, 871, que s’han inscrit al registre d’habitatges amb protecció oficial de la Generalitat. 

Aquest alt nombre de peticions procedent de Salt és la tònica dels últims anys. La segona localitat amb un major nombre de persones inscrites és Girona, on s’acumulen 564 sol·licituds, Palafrugell, amb 414 peticions, i Olot, que arriba a les 411. Totes aquestes són inscripcions vigents; és a dir, que corresponen a unitats de convivència (famílies) que es troben inscrites en tots els Registres de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial de Catalunya, amb independència de l’any en què hagin d’estat donats d’alta al registre i sempre que no hagin estat donats de baixa per cap motiu. 

En canvi, si s’observen estrictament les peticions inscrites -és a dir, el nombre de sol·licituds donades d’alta com a vàlides a tots els registres municipals de sol·licitants d’habitatge protegit-, a Salt la xifra se situa en 546, a Girona hi ha 308 peticions, a Palafrugell 226 i a Olot se’n comptabilitzen 274. 

Segons aquestes dades, que corresponen a l’any 2021, entre les localitats amb un major nombre de peticions es troben també els altres municipis més poblats de les comarques gironines. Hi ha, per exemple, 298 persones que han sol·licitat un habitatge a Figueres, 245 a Blanes i 107 a Sant Feliu de Guíxols. En canvi, a una altra de les grans localitats de la Costa Brava, Lloret de Mar, només consten 76 peticions.

Per comarques, el Gironès, el Baix Empordà i l’Alt Empordà són les que registren un nombre més elevat de peticions

Entre 2020 i 2021, el nombre de sol·licituds per accedir a un habitatge de protecció oficial es va duplicar a la província de Girona. Segons les dades d’Habitatge, el 2021 es van registrar 2.552 peticions a la demarcació, mentre que el 2020 havien estat 1.199. De fet, la xifra de 2021 va ser rècord a Girona, ja que mai s’havien arribat a superar les 2.000 peticions en un any. En total, el nombre de persones que estan inscrites en aquest registre -ja que una sol·licitud, si no és resolta, es pot mantenir d’un any a l’altre- ascendeix a 4.125 a la província de Girona, segons aquestes dades de 2021.

Per comarques, el Gironès -que és la més poblada, i on hi ha precisament Salt i Girona, que són les localitats amb més sol·licituds- és la que té un major nombre d’inscrits en el registre, amb diferència: un total de 1.618 persones. En segon lloc es troba el Baix Empordà, amb 749 peticions, i la tercera posició correspon a l’Alt Empordà, amb 506 sol·licituds. Molt a prop se situa la Garrotxa, on hi ha acumulades 483 demandes, i la Selva, on se n’acumulen 456. Finalment, les comarques on s’han rebut menys peticions són el Ripollès (157), el Pla de l’Estany (99) i la Cerdanya (63).

Tot i que no hi ha un perfil específic del sol·licitant a les comarques gironines, al conjunt de Catalunya el perfil és, majoritàriament, el de persones de mitjana edat (entre 35 i 65 anys), amb més dones (55%) que no pas homes (45%). La figura més habitual és la d’unitats familiars unipersonals -és a dir, d’una persona sola-, tot i que un 9% de les peticions procedeixen de famílies nombroses. D’altra banda, hi ha un 5% que han estat emeses per famílies monoparentals (és a dir, un progenitor amb un o diversos menors d’edat al càrrec). Finalment, entre els sol·licitants hi ha moltes més persones de nacionalitat espanyola (75%) que estrangera (24%).

Subscriu-te per seguir llegint