Les cesàries programades a la sanitat privada tripliquen les del sistema públic

El 25,7% dels parts a la Clínica Girona són cesàries programades, una xifra molt superior a la de l’Hospital Doctor Josep Trueta, on només el 0,1% ho són. Respecte als altres centres gironins, a la Clínica Bofill se’n programen també fins a un 25%, mentre que als centres del sistema públic SISCAT, menys: un 16,04% a l’Hospital de Campdevànol, un 11,33% a l’Hospital d’Olot; un 11,14% a l’Hospital de Figueres; un 8,69% als centres Sant Jaume de Calella i Blanes, un 6,86% a l’Hospital Santa Caterina de Salt; un 5,73% a l’Hospital de la Cerdanya; i, finalment, un 0,26% a l’Hospital de Palamós.

Pel que fa a la mitjana catalana, el 21,7% dels parts en hospitals privats són cesàries programades, triplicant les dels centres que formen part del SISCAT (7,61%). Dades del 2018 al 2022 obtingudes per l’ACN a partir d’una petició de transparència al departament de Salut mostren que la majoria de cesàries a la privada (60,4%) són programades, mentre que la dada a la pública no arriba a un terç (32,7%). Professionals entrevistats per l’ACN atribueixen la diferència sobretot al perfil i les edats de les dones. Els més de 250.000 parts hospitalaris dels últims cinc anys s’han fet a centres de 40 municipis arreu del país i en gairebé vuit de cada deu dels casos (77,6%) han tingut lloc a centres del circuit públic.

Els 58.991 parts restants van tenir lloc a hospitals i clíniques privades. Més d’un terç d’aquests van ser mitjançant operació quirúrgica (35%), en 20.654 ocasions i, d’aquestes, 12.486 van ser programades. Els parts amb data i hora establerts són el 21,1% del total de naixements a centres privats i el 60,4% del total de cesàries en aquests centres.

El cap del Servei de Medicina Maternofetal de l’Hospital Clínic de Barcelona, el doctor Francesc Figueras, indica en una entrevista a l’ACN que una font molt important que explica la variabilitat entre hospitals de les taxes de cesàries en general, i de les programades en particular, és «el perfil de les dones que són ateses a cada centre».

Les dones que van de part a la privada, més grans

El doctor Figueras apunta que és d’esperar que la proporció de cesàries sigui superior en hospitals que atenen un nombre més alt de dones d’alt risc o que són més grans, una situació cada vegada més freqüent a Catalunya. «Això explica part de la variabilitat [de les taxes de cesàries] entre els centres», exposa. 

Segons les dades de Salut, la franja més popular de les dones que donen a llum a la pública i concertada és dels 30 als 39 anys (58%). Un 30,9% tenen entre 20 i 29 anys i un 9%, entre 40 i 49 anys.

Fora del circuit SISCAT un 72,9% dels naixements són de mares que tenen entre 30 i 39 anys, un 13,9% entre 40 i 49, i un 12,9% entre 20 i 29.

D’altra banda, un 16,3% dels parts a la privada són distòcics, és a dir, que requereixen una intervenció instrumental, per exemple, amb fòrceps o espàtules, mentre que aquesta circumstància només es dona en l’11,2% dels casos als centres SISCAT.

«Socialment hem canviat», expressa Engràcia Coll, llevadora i supervisora de la sala de parts de la Fundació Assistencial Mútua de Terrassa, que diu que les cesàries es programen per diferents motius i que de vegades poden ser les mares que la demanen. «Els primers fills es tenen a una edat més avançada i les dones estan sotmeses a una mica més d’estrès emocional, laboral i fins i tot la seva capacitat de planificar més embarassos és més limitada», subratlla Coll, membre de l’Associació Catalana de Llevadores (ACL).

Aspectes organitzatius dels centres i cesàries prèvies, altres motius per programar parts

També hi ha altres motius mèdics per programar una cesària com són la posició del bebè o perquè existeixen cesàries prèvies. A més d’aquests factors, algunes fonts del sector consultades per l’ACN apunten que algunes cesàries es programen per aspectes organitzatius dels centres.

Coll assegura que els hospitals «intenten disminuir el nombre de cesàries» i fer-ne «el mínim», ja que, com tota cirurgia, té unes conseqüències, com estades de mitjana més llargues a l’hospital, més dolor després de l’operació, menys mobilitat durant la recuperació o més risc d’infeccions. Amb tot, en alguns casos s’ha de recórrer a aquesta opció en el moment del part, perquè no progressa com s’esperaria o per problemes que poden comportar risc vital per a la mare o el nadó. 

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va establir que la taxa ideal de cesàries havia d’oscil·lar entre el 10% i el 15%, després d’una revisió sistemàtica dels estudis disponibles i de fer un anàlisi mundial per països, si bé en els últims anys s’ha flexibilitzat aquesta recomanació, explica el doctor Figueras. L’OMS fixa que s’ha de fer tot el possible per realitzar cesàries a les dones que ho necessitin més que intentar assolir una taxa determinada. La mitjana a Catalunya tenint en compte la totalitat dels centres és del 25,8% i, de cesàries programades, del 10,6%.

Malgrat que professionals consultats apunten que una major taxa de gestacions múltiples a la privada podria ser també una de les causes de la diferència entre centres SISCAT i privats, el percentatge de naixements de bessons o més bebès és molt similar en els dos casos, ja que oscil·la entre l’1,5% i el 2% dels casos.

L’Hospital Viamed Monegal de Tarragona, el que més programa cesàries

Entre els centres privats que més destaquen en el percentatge de parts amb cesària programada es troba l’Hospital Viamed Monegal, a Tarragona (53,5% dels 834 parts entre 2018 i 2022). Es tracta de l’únic centre mèdic del país que programa totes les cesàries que du a terme. El segueixen l’Hospital de Barcelona (41,2% de 1.777), la Clínica Diagonal d’Esplugues de Llobregat (29,9% de 1.039) i les clíniques de la capital catalana Centre Mèdic Teknon (27,9% de 7.440), Hospital El Pilar (27,8% de 3.824) i Clínica Corachan (27,5% de 6.009).

A la banda baixa del rànquing, l’Hospital Montserrat, de Lleida, no registra cap cesària programada entre els 426 parts fets en el mateix període, per darrere de la Clínica del Vallès, a Sabadell (2,7% de 257) i l’Hospital General de Catalunya (13,6% de 8.398).

L’Hospital Comarcal d’Amposta encapçala la llista entre els centres públics

Pel que fa als hospitals del sistema SISCAT, encapçala la llista l’Hospital Comarcal d’Amposta (33,3% dels 54 parts realitzats van ser cesàries programades), la Clínica Girona (25,8% de 3.680), la Clínica Terres de l’Ebre, a Tortosa (22,3% de 646) i la Clínica NovAliança, a Lleida (19,6% de 285).

Entre els que menys programen operacions es troben Can Ruti, a Badalona, amb cap dels 9.016 parts entre el 2018 i la major part del 2022, seguit de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, el Trueta de Girona, l’Hospital de Mataró, el de Palamós i el Clínic, tots amb percentatges que no arriben al 0,5%.

L’Hospital Sant Joan de Déu és on més vegades s’ha donat a llum (16.739 parts), seguit del Clínic (14.229), Vall d’Hebron (12.606), l’Hospital Quirón Dexeus (12.325) i l’Arnau de Vilanova de Lleida (11.277).

Un terç dels parts hospitalaris, a Barcelona ciutat; la resta, a 39 altres municipis

Les dades analitzades per l’ACN també reflecteixen que el quart de milió de naixements a hospitals han tingut lloc en només 40 dels 947 municipis del país. Barcelona (85.407) és la ciutat amb més parts amb un 32,3% dels casos, seguida d’Esplugues de Llobregat (17.778), Terrassa (12.184), Lleida (11.988) i Tarragona (10.691). A l’altre extrem, Amposta (54), Vielha (300), Tremp (334), Campdevànol (374), Móra d’Ebre (495) i La Seu d’Urgell (498) són els municipis que registren naixements amb menor freqüència.

Per demarcacions, Barcelona suma 16 municipis amb naixements, seguida de Girona, amb 6; Penedès i Alt Pirineu i Aran, amb 4; Terres de l'Ebre, Catalunya Central i Camp de Tarragona, amb 3; i Lleida, amb 1, la seva capital.

Sobre la distribució territorial dels punts on és possible parir, la llevadora Engràcia Coll considera que la xarxa d’hospitals a Catalunya està «adaptada» i és «molt correcta» i indica que la majoria de dones tenen menys d’una hora per desplaçar-se.

Per a aquesta professional, el que s’ha d’assegurar és que els hospitals «tinguin suficient activitat per assegurar l’expertesa en els parts i la formació continuada, ja que això dona seguretat a les pacients».