Més mascotes que naixements de nadons a Girona

La crisi demogràfica, traduïda en un constant descens de la natalitat, no afecta als’animals de companyia. Tot el contrari. Mentre els naixements cauen en picat, la corba d’altes de gossos i gats puja sense parar. Tant és així, que l’any passat es van comptabilitzar el doble d’inscripcions de gossos que naixements. Una tendència similar a la de la resta d’Europa, que s’ha accentuat després de la pandèmia.

El 2022 va ser un any rècord, amb 113.383 registre d’animals de companyia inscrits Catalunya, segons registren les dades de l’AIAC (Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia), el qual és gestionat pel Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC). Si centrem la mirada en les comarques gironines, es van inscriure durant l’any passat 13.163 animals de companyia. Aquesta xifra dobla el nombre de naixements a la província. El 2021- any amb les dades més recents pel que fa a natalitat disponible fins al moment- van néixer a Girona 6.077 nens, segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Els anys anteriors les xifres van ser similars: 6.334 naixements el 2020, 6.437 el 2019 i 6.745 el 2018. Totes elles molt per sota de les dades d’inscripció de mascotes.

La comparació a nivell català és molt similar. L’any 2022 es van inscriure 113.383 mascotes a Catalunya, mentre que un any abans, el 2021, van néixer 57.634 nens.

El fenomen petfluencer

Hi ha més llars amb gossos que amb nens (6.733.000 gossos, segons Statista, enfront d’uns 6.690.000 menors de 14 anys, segons el que recull l’INE). Alguns d’aquests animals fins i tot tenen xarxes socials pròpies, en què els mateixos gossos expliquen el seu dia a dia (o més aviat els amos, és clar; encara no es té constància de cap gos que faci servir les tecnologies a aquest nivell). S’han anomenat petfluencers, i alguns, com el Jiffpom (un gosset pomerània), han arribat a acumular al voltant de deu milions de seguidors i a tenir el seu propi marxandatge. A poc a poc, el gos ha deixat de ser una mascota que fa companyia i ha esdevingut alguna cosa semblant a un humà més, segons expliquen els experts.

Aquesta progressiva humanització del gos no està exempta de problemes. Tal com apunta Àngel Casellas Grau, etòleg i professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, amb l’excés d’humanització arriben «alguns problemes de comportament, com ara l’ansietat i algunes formes d’agressivitat». «Tot i que una mica d’humanització és imprescindible, l’excés no és bo», afirma l’expert. L’agressivitat per conflicte social (abans anomenada agressivitat per dominància o per protecció de recursos) enllaça directament amb aquesta sobrehumanització del gos, que no reconeix la jerarquia de les persones amb les quals conviu. Un altre dels problemes derivats d’aquest hipervincle són els trastorns d’ansietat per separació, que fan que l’animal no sàpiga gestionar els períodes en què ha d’estar sol.

Més protegits que mai

Malgrat això, el moment actual sembla el més dolç en la història dels humans i els gossos. La llei prohibeix la venda de mascotes en botigues i la circumscriu únicament a criadors professionals autoritzats; s’obliga els amos de les mascotes a fer un curs abans d’adoptar o adquirir animals, i es fixen noves sancions davant de potencials delictes contra els animals (com ara abandó o maltractament). L'actual llei en qualsevol cas la vida dels animals domèstics i, és clar, del gos. A més, la pandèmia ha implicat una tendència que apunta a un increment de la tinença de gossos i a una disminució de l’abandó, tal com revela l’estudi sobre abandó i adopció del 2020 publicat per la Fundació Affinity. Un 11,5 % menys d’abandons i una tendència a l’alça de l’adopció semblen consolidar aquest vincle entre humans i gossos.

Subscriu-te per seguir llegint