«No tinc ingressos, la gent em dona roba i menjar pels meus fills»

Treballava de cambrera però ara s’ha quedat sense feina i lamenta que el títol universitari «aquí no val res»

Anna Somina i la seva família.

Anna Somina i la seva família. / ANNA SOMINA

Meritxell Comas

Meritxell Comas

Poques setmanes després de l’esclat del conflicte, Anna Somina (48 anys) va aterrar a Calonge procedent de Kíev amb la seva mare i els seus tres fills. Però a banda de deixar enrere tota una vida, també va haver d’abandonar la vocació que la feia feliç (era professora d’art en una escola) i arromangar-se les mànigues per treballar de cambrera a la cafeteria d’un hotel de Palamós. I és que el desconeixement del català i el castellà van reduir gairebé a zero les seves oportunitats laborals.

Diari de Girona va publicar el seu testimoni a finals d’agost. Però només mig any després, la seva situació ha canviat de la nit al dia. «A l’octubre em vaig quedar sense feina, la temporada s’havia acabat i ja no quedava cap turista», lamenta Somina. I els seus ingressos van caure en picat. «Tinc l’esperança de vendre algun dels quadres que continuo pintant, he de mantenir com sigui a la meva família», apunta. Pel pis, però, no ha de patir, i és que l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni els ha cedit gratuïtament l’habitatge.

I és que, de fet, han aconseguit sobreviure a cops de bona fe. «No tinc ingressos, la gent em dona roba i menjar pels meus fills», assegura. Des dels veïns del municipi a amics ucraïnesos «que fa anys que viuen a l’estranger». 

Mentrestant, ha optat per estudiar català i castellà. «No em cauen els anells per treballar de cambrera perquè soc conscient que he de protegir a la meva família (fa poc també ha arribat el seu marit, que tampoc ha aconseguit trobar feina), però m’agradaria poder fer el que realment m’apassiona, que és ensenyar art», defensa. «Tinc una carrera universitària però aquí no val res, l’única solució és aprendre l’idioma», sosté.

Dos dels seus fills combinen els estudis presencials de 1r d’ESO amb les classes online al seu país d’origen (i també segueixen estudiant, ara en format virtual, piano i guitarra a la seva escola de música ucraïnesa). «No sabem si podrem tornar demà o d’aquí a un any, però som aquí», sosté.

Subscriu-te per seguir llegint