Els divorcis pugen a Girona després de set anys a la baixa

L’any 2022 va tancar amb una xifra de 1.501 divorcis a la província de Girona, un 1,7% més que l’any anterior. Es tracta d’una pujada, que tot i que discreta, suposa un canvi de tendència a la demarcació gironina després de set anys amb una xifra anual a la baixa.

L’any 2021 les dissolucions matrimonials van tocar fons, ja que es va registrar la xifra més baixa (1.475) des de l’any 2015, quan es van presentar 1.925 demandes, la xifra més alta des que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) difon dades. El nombre de divorcis ha anat baixant any rere any des de llavors de forma esglaonada.  

Amb tot, el màxim òrgan de govern del Poder Judicial alerta que les dades per ara són de caràcter provisional, ja que la vaga indefinida convocada pels lletrats de justícia des de fa més d’un mes ha dificultat la recopilació de dades, i no s’han pogut obtenir dades d’una vintena de jutjats. 

Com sol passar, els gironins han optat majoritàriament per iniciar un divorci de mutu acord, i així ho han fet 1.018 casos, mentre que els 483 restants han optat per la via judicial. Seria l’equivalent a quatre divorcis cada dia. 

Si ho mirem pels jutjats repartits pel territori, podem veure que el gruix de les dissolucions es concentren a Girona (458) i a Figueres (253), coincidint amb el volum de procediments que assumeixen aquests dos òrgans judicials. Suposa un 47% de les demandes presentades a la demarcació. Santa Coloma de Farners n’ha registrat 194; Blanes 168 mentre que la Bisbal d’Empordà 167; Olot 102; Sant Feliu de Guíxols 98; Ripoll 35 i Puigcerdà 26. 

Pel que fa a les separacions, només se n’han produït 46, de les quals 36 van fer-se previ acord de les parts. També es van tramitar dues nul·litats matrimonials.

Pel que fa als procediments de guàrdia, custòdia i aliments a fills menors d’edat, es van presentar 756 demandes d’aquest tipus a la demarcació gironina (un 4% menys que l’any anterior), i 576 més ho van fer per demanar canvis d’aquestes mesures, dels quals més de la meitat es van fer per la via judicial (380). Es tracta d’una xifra molt similar a la de l’any anterior (590).

L’estadística judicial també mostra dades de l’últim trimestre de l’any, que és quan es solen produir més dissolucions. Així, entre octubre i desembre de 2022 es van presentar 431 demandes de divorci, de les quals 287 amb consens. 

A Catalunya baixen

A Catalunya la tendència va continuar essent a la baixa. L’any 2022 es van produir 15.809 dissolucions matrimonials, un 2,2% menys que el 2021. La taxa de divorcis és de 203 per cada 100.000 habitants. 

A diferència de la tendència a l’alça durant el 2022 a les comarques gironines, a pràcticament totes les comunitats autònomes hi ha hagut una caiguda de divorcis, i és que les xifres estatals mostren una caiguda d’un 2,3% respecte de l’any anterior, amb 95.193 demandes. El tipus de procediment que més ha caigut ha estat el de les demandes de separació, seguides de les demandes de divorci consensuat. 

La comunitat autònoma amb més demandes de dissolució matrimonial presentades és les Illes Canàries, on hi ha una taxa de 248 divorcis per cada 100.000 habitants, seguit de València, amb una taxa de 228 i les Illes Balears, amb 223. Catalunya supera la taxa nacional, i les taxes més baixes són a Castella i Lleó (158), el País Basc (165,8) i Extremadura (177).