Alerten del dèficit de recursos en salut mental a tres comarques gironines
Una radiografia del Consell Nacional de Joventut de Catalunya demana reforçar el sistema públic a l’Alt i Baix Empordà i la Selva
La directora de SMC i la presidenta del CNJC en l'entrega de l'informe a la Generalitat. / Blanca Blay / ACN
Una radiografia sobre la salut mental dels joves alerta que el context actual és «d’emergència» i posa de manifest que s’ha arribat a una situació «límit». L'informe, fet pel Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC) i Salut Mental Catalunya (SMC), denuncia l’empitjorament de la salut d’aquest col·lectiu i assenyala que l’oferta pública és «molt menor de la necessària» i desigual al territori.
Segons Salut Mental de Catalunya, es tenen comptabilitzats 407 serveis i recursos de salut mental públics o de tercer sector i 92 associacions dedicades a la salut mental. La majoria se situa a Barcelona ciutat, amb 158 recursos de salut mental i 28 associacions. L’entorn metropolità, corresponent a les comarques del Baix Llobregat, Vallès Oriental i Occidental i el Maresme, són els següents en nombre de recursos, que oscil·len entre 33 i 16. D’altra banda, les comarques gironines són les que tenen menys presència de municipis amb associacions i les que disposen de menys recursos de salut mental.
Respecte als serveis que es donen en matèria específica de salut mental, a banda de les associacions, si es mira la proporció de recursos per població, l’estudi constata que la zona dels Pirineus (Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alt Urgell) són els territoris que tenen la taxa d’habitants per recursos més baixa, oscil·lant entre els 1.800 habitants per recurs i els 3.000, aproximadament. D’altra banda, la zona de les comarques gironines, en especial l’Alt i el Baix Empordà i la Selva, és on més habitants hi ha per recurs, fins a superar els 170.000 habitants a la Selva.
Cal tenir present que les dades de proporció de recursos per població s’han de matisar: les comarques metropolitanes agrupen serveis per a tot el país en matèria de salut mental. Alhora, no es tenen en compte les capacitats dels serveis que es donen ni tampoc els territoris que serveixen.
Al mateix temps, concreten que el recull de dades aconseguides del sistema públic, que provenen d’altres enquestes i estudis, és «esbiaixat», ja que molts dels joves afectats per salut mental decideixen directament acudir a teràpies privades, que queden fora dels registres, o no buscar cap mena d’ajuda davant la falta evident d’assistència o les llargues llistes d’espera.
Pel que fa a l’Alt Empordà, Salut ha reforçat el servei amb l’obertura d’un nou centre de dia de salut mental per a adults i joves. Aquest nou equipament, gestionat per l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), està dotat de 30 places, distribuïdes de forma equitativa entre atenció a adults i infantojuvenil. El centre, que ja es troba en ple funcionament, permetrà millorar l’accessibilitat i l’equitat territorial en relació amb aquest servei, i forma part del model comunitari i de treball en xarxa que caracteritza la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’IAS a comarques gironines.
Davant d’aquesta desigualtat, reivindiquen a l’administració i el Govern que destinin més recursos a la sanitat pública per aconseguir una atenció psicològica «pública, gratuïta i de qualitat a tot el territori». A més a més, plantegen caminar cap a una perspectiva més comunitària.
Precarietat i desigualtat
D’altra banda, el document també conclou que un de cada set joves de Catalunya té un problema de salut mental, que està directament relacionat amb la precarietat i la desigualtat social.
L’informe recull diverses dades ja publicades a través de l’Enquesta de Salut de Catalunya. Dins d’aquest col·lectiu les persones d’entre 18 i 34 anys són les que més visites reclamen fer a centres i serveis de salut mental. Aquesta mateixa franja d’edat és la que «registra més casos de tristesa i ansietat, entre les quals, concretament, les dones són les més perjudicades», apunta la radiografia. Marta Poll, directora de Salut Mental Catalunya també va assegurar que «per cada home jove hi ha dues noies que manifesten problemes de salut mental».
Proposen reforçar els serveis d’urgència, introduir l’educació emocional i promoure ajuts a cuidadors
Entre les propostes de millora hi ha reforçar serveis d’urgència i coordinació de recursos actuals, introduir l’educació emocional i obrir noves ajudes per a la cura o acompanyament de persones amb problemes de salut mental.
L’abús de drogues de tota mena, legals i il·legals, i l’addicció que causen són un dels problemes de salut i qualitat de vida evitables més importants de les societats desenvolupades.
La Unitat de Compromís Social de la Universitat de Girona va organitzar ahir una taula rodona en què es va debatre sobre aquestes addiccions i el gran malestar que generen a les persones que les pateixen i al seu entorn, de la càrrega moral i de l’estigma que pesa sobre les persones que presenten conductes addictives i que sovint provoca que es negui el problema, s’oculti, i això impossibiliti buscar-hi solucions a temps.
L’investigador de la UdG i especialista en drogodependències i exclusió social, Fran Calvo, va obrir la taula amb un estudi fet a l’alumnat dels quatre cursos del Grau en Educació Social del curs 2015-2016, que determinava que el 43% d’ells admetia haver consumit alcohol de forma intensa els últims sis mesos. Vinculat a això, Sonia Mahammud, estudiant actual d’Educació Social, ha fet una enquesta recent a estudiants del grau per conèixer quina percepció tenen del risc sobre el consum d’alcohol. Entre les principals conclusions, la majoria d’ells creu que el consum de risc va lligat a l’addicció i els espais socials és on creix més. D’altra banda, pel que fa a la freqüència de consum de risc, afirmen que s’hi exposen una vegada a la setmana de mitjana, tot i que a també fan consums diaris.
El psicòleg del Servei de Prevenció d’Addiccions de la UdG, Sergi Garcia, lamentava que s’ha «normalitzat» massa el consum d’alcohol i altres drogues i això«dona peu a conductes de risc vinculades a la sexualitat».
Fran Calvo també va exposar que s’està associant l’alcohol com si fos un fàrmac per a relaxar-se en algunes situacions, en comptes de consumir-lo per a finalitats més recreatives i d’oci.
A més, la psicòloga i adjunta a direcció de l’àrea de gènere i drogodependències de la Fundació Salut i Comunitat, Gemma Maudes, va exposar que les dificultats que tenen les dones per accedir als tractaments de desintoxicació són «més elevades que en els homes per les problemàtiques estructurals que pateixen».
- El bar restaurant B-12 deixarà de la plaça del Vi de Girona després de dotze anys
- Una família recupera la titularitat d’un pis de Girona després de molts intents de desnonar-los
- Salvament «in extremis» d’un desaparegut de 62 anys als Aiguamolls
- Membres de la nova Associació Juvenil Marroquina del Ripollès: "Hi ha moltes ganes d'anar a votar el 12-M
- David Mascort: «Em fa certa vergonya el que passa a Girona amb les renovables»
- Necrològiques , Noticies de Necrològiques - Diari de Girona
- Cornellà del Terri denuncia que es vol obrir un centre de menors no acompanyats "sense complir amb la normativa
- Els millors llibres de Sant Jordi 2024
