Interpretar la nova Llei Sexual, aquesta és la qüestió

La nova llei 10/2022 de llibertats sexuals, coneguda com a Llei «només sí és sí», continua ocupant titulars i notícies mig any després de la seva aprovació. La unió dels delictes d’abús sexual (sense violència) i d’agressió sexual (amb violència), la definició del consentiment que inclou la llei i la revisió de sentències (regulat a la Llei d’Enjudiciament Criminal) són les qüestions que han aixecat més polseguera. 

En aquesta última qüestió, que segurament és la més polèmica, la majoria de crítiques s’han centrat en qüestionar al Govern que no hagi establert al final de la llei un règim transitori a la llei on s’especifiqués sota quins criteris es podien revisar sentències. 

Fins ara, cada jutjat ha aplicat un criteri propi, sense poder acudir al Tribunal Suprem, que és qui crea jurisprudència, és a dir, qui dicta les pautes d’actuació i interpretació davant de problemes jurídics. Però en els últims mesos el Suprem ha dictat diverses sentències que han permès construir una norma d’actuació que ara la Fiscalia General de l’Estat ha recollit en una Circular que ahir es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat i que unifica criteris per a les fiscalies de tots els jutjats per delictes contra la llibertat sexual. 

En primer lloc, la Fiscalia insta a interpretar la llei segons una perspectiva de gènere. 

Segons ja va explicar el Fiscal coordinador de Girona Enrique Barata en una taula rodona al Col·legi de l’Advocacia de Girona sobre aquesta llei, la interpretació de si hi ha hagut consentiment s’ha de basar en «actes clars» i el denunciant, en cas de dubte, «no ha de donar per fet que té el consentiment». És a dir, que es passa d’un model on s’ha de demostrar el no consentiment per part de la víctima, a un altre més enfocat en l’investigat, ja que també ha de demostrar que sí que n’hi ha hagut. Aquest nou paradigma s’anomena «yes model», i ha rebut crítiques per part de diversos operadors jurídics, que posen de manifest que hi ha risc que s’acabi posant en dubte la presumpció d’innocència de l’investigat. 

Sobre aquesta qüestió, segons Barata, amb la nova legislació es pot iniciar un procediment per un delicte contra la llibertat sexual a instància de la fiscalia, ja que passa a ser una qüestió d’Estat i no un afer merament de l’àmbit privat. Si a un fiscal li arriba informació d’un delicte d’aquesta naturalesa, ha d’iniciar una investigació fins i tot sense voluntat de la víctima.

Límit a la revisió de sentències

La Circular, firmada pel Fiscal General, Álvaro García, també alerta que no s’haurien de revisar sentències fermes quan la pena imposada també es pugui imposar segons el nou marc legal. El Suprem encara no s’ha pronunciat directament sobre aquesta qüestió, però el criteri imposat per la Fiscalia està avalat per diverses sentències d’aquest òrgan, i de fet l’han seguit tribunals com el de la secció quarta penal de l’Audiència de Girona.

A l’hora de valorar quina llei és més beneficiosa per l’agressor, «cal tenir en compte tota la normativa aplicable i les circumstàncies agreujants que se li podrien aplicar», decreta la Circular. I en cas que calgui reduir la pena, caldrà valorar altres mesures accessòries, com ara la retirada de tuteles de menors, prohibició de treballar amb menors i la llibertat vigilada, per exemple. 

Subscriu-te per seguir llegint