El Govern estudia ampliar el pantà de Darnius-Boadella per lluitar contra la sequera

L'antídot que prepara el govern català contra la sequera té diversos tentacles: dessalinització, potabilització, regeneració, estalvi i eficàcia en el circuit de l'aigua són alguns exemples de les mesures que pretenen suavitzar les conseqüències de l'escassetat d'aigua. El que no contempla el pla és la creació de nous pantans. No obstant això, existeix una petita 'excepció': l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ja està estudiant la possible ampliació de la presa de l'embassament Darnius-Boadella, a l'Alt Empordà.

Aquest embassament, inaugurat el 1969, satisfà sobretot demanda agrícola. A diferència del sistema Ter-Llobregat, que destina majoritàriament l'aigua a l'ús domèstic i industrial (en un 70%), a Darnius-Boadella, més de la meitat de l'aigua (un 60% aproximadament) serveix per a regar camps. La resta s'utilitza per proveir municipis com Figueres, Cadaqués, Llançà, Roses o Empuriabrava.

El Govern dobla els municipis en situació d'excepcionalitat per sequera

Però per què és sobre la taula el «recreixement» d’aquest pantà? Segons detallen a El Periódico de Catalunya fonts de l’ACA, si Darnius-Boadella (un pantà que és relativament a prop de la costa) guanyés més capacitat, es podria aprofitar un fenomen meteorològic que a la zona es coneix com a ‘mugada’, ja que passa a la conca de la Muga. Es tracta d’una espècie de ‘llevantada’ típica de la zona que al llarg de la història ha comportat inundacions i pluges abundants en poc temps.

Rec agrícola

El projecte amb què treballa l’ACA pretén comprovar si, ampliant la presa, es pot retenir més aigua quan les ‘mugades’ apareguin. En cas que fos viable, amb més aigua emmagatzemada, els camps agrícoles podrien disposar de més recursos.

I què responen els agricultors de la zona? Doncs estarien encantats que l’embassament tingués més capacitat, si això suposa més aigua per al reg, assegura Narcís Poch, responsable de les comarques de Girona a Unió de Pagesos: «És viable i, si fos una realitat, seria una bona notícia per als agricultors de la zona. El nostre objectiu és aprofitar cada gota d’aigua».

De fet, Unió de Pagesos és el sindicat que va proposar aquesta ampliació durant la dècada dels 2000. També es va parlar d’altres possibilitats, com construir diverses preses al llarg del curs del riu Orlina, una idea que es va rebutjar perquè aquest riu creua el parc natural de l’Albera. Una altra proposta que al seu dia va estar sobre la taula i actualment no ho està és construir una dessalinitzadora a Roses.

Cereals en risc

Toni Casademont, membre de la comissió de desembassament de la Muga, es va sorprendre que el Govern decidís estudiar l’ampliació: «Feia tants anys que ens el rebutjaven que ja ni ens ho plantejàvem. El director de l’ACA ens va explicar que a l’embassament de Riudecanyes havia funcionat una cosa semblant». La seva aposta és contundent: «Si els estudis indiquen que aixecar més la presa és possible, no s’han de tenir dubtes».

Poch recorda que aquest pantà no va patir cap sequera fins el 2008: «Des d’aleshores, l’embassament ha tingut els seus moments de flaquesa, un d’ells en l’actualitat». Aquest dimarts el Govern ha anunciat que Darnius-Boadella és una de les unitats hidrogràfiques que entren en fase d’excepcionalitat. El pantà està gairebé al 29%: hi ha 17,69 hm³ d’aigua dels 61,1 hm³ de capacitat.

«Avui dia, a la zona que rega l’embassament es cultiven farratge com alfals o cereals d’estiu com blat de moro o gira-sol», detalla Poch. Són unes plantacions que aquest any pràcticament ni s’han sembrat. Els agricultors consideren que, després d’un episodi de pluges intenses (una d’aquestes «mugades»), si Darnius-Boadella s’ampliés, s’hi podria emmagatzemar molta més quantitat d’aigua.

Subscriu-te per seguir llegint