«Li he fet consultes a la IA i m’ha dit autèntiques bogeries»

Els avenços tecnològics van més de pressa que la legislació, i això s'ha demostrat en la implantació de la intel·ligència artificial, que en pocs mesos ha passat de no existir a ser utilitzada diàriament per milers de persones amb tota naturalitat. Essent una eina que ve de nou i s'ha dissenyat a partir d'informació existent, s'han plantejat múltiples problemes, que van des de la protecció de dades fins a la vulneració de drets d'autor, passant per problemes de caràcter ètic.

«S’ha d’anar molt en compte i veure com s’ha de protegir la intimitat i la protecció de les dades dels usuaris, i això està pendent de fer», explica el degà del Col·legi de l’Advocacia de Girona, Albert Sierra. «L’evolució d'aquesta eina serà constant, i mentre no hi hagi garanties i no estigui legislat hem de ser molt prudents», subratlla. A més, el degà també recorda que el Xat GPT busca dades de tots els servidors però que la informació que dona no podem saber d’on surt ni si és fiable.

Tasques mecàniques

De fet, l'eina ja és al dia a dia de molts ciutadans que l'utilitzen per extreure idees, facilitar tasques o que hi acudeixen com a substitut d'un navegador. A l'advocacia també s'hi han trobat diversos usos, sobretot pel que fa en l'ús de tasques més mecàniques: 

«Quan va sortir el XatGPT vaig embarcar-m’hi de ple», assegura l’advocat Rafa Rodríguez, especialitzat en delictes tecnològics. «Faig servir l’eina com a suport per fer consultes o fer contractes senzills», indica. Rodríguez creu que aquesta eina té «molt futur», sobretot pel que fa a facilitar tasques mecàniques, però també remarca que encara està en fase inicial: «li he fet consultes i m’ha dit autèntiques bogeries o mentides, per tant s'ha de contrastar i supervisar la informació que dona», sosté. Amb tot, està segur que, amb temps, cada vegada anirà millorant, i creu que podria arribar a ser alarmant si arribés un moment que «interpretés la jurisprudència». Aquest segle, diu, serà conegut com el de la «revolució de la intel·ligència artificial: va tan ràpid que espanta», conclou.

El despatx Àtria Legal també ha fet servir la inteligència artifical per buscar sentències, que és part important de la feina d’un advocat. «Vam provar-ho per veure si ens trobava el que li demanàvem, ja que això estalviaria molta feina, i hem vist que acota bastant els resultats», explica l’advocada Sònia Serra. Segons indica, a l’hora de buscar sentències genèriques han tingut èxit en el 80% dels casos. Però amb tot, indica que aquesta eina no pot fer «tota» la feina: «si vols una sentència molt acotada a una estratègia o a una interpretació concreta de la norma no t'entén», subratlla. 

Serra veu punts positius a aquesta nova tecnologia, indicant que podria convertir-se en un «google específic» per facilitar la feina jurisprudencial. «Tot el que va més enllà, com analitzar una demanda o enfocar-la, anar al valor personal, no ho sap fer». Per això, i potser per tractar-se d’un moment molt incipient d’aquesta nova tecnologia, no és encara una eina d’us del dia a dia pels lletrats. «Tenim les nostres bases de dades i no ens plantegem en cap cas deixar d’utlitzar-les», conclou Serra.

Substituir els advocats

Aquesta eina també planteja un dilema que al llarg de la història ha existit: la substitució de les persones en feines que podrà fer la intel·ligència artificial. De fet, ja hi ha empreses que han optat per substituir llocs de feina per robots, en tractar-se de tasques mecàniques i que no necessiten una complexitat en les tasques. 

A l’advocacia aquest debat també s’ha estès. De fet, la possibilitat que algun dia siguin robots qui dictin sentències no és descartable, ja que s’estan fent estudis sobre les possibilitats que tindria aquesta opció, per ara encara de ciència ficció. Però els advocats consultats veuen «lluny» que aquesta eina els substitueixi; com a mínim amb la fiabilitat que té en aquests moments. 

Sobre això, Serra indica que «la nostra feina ha de ser un complement d’estructura i passió, i per bé que el XatGPT té molta estructura, no pot substituir la passió», conclou. 

Des del Col·legi de l’Advocacia de Girona es miren aquestes tecnologies amb voluntat de no quedar-se enrere, i de fet, el degà assegura que tenen l’objectiu de fer formacions en aquest àmbit. «No ens hi podem posar d’esquena, hem d’integrar-la com una eina d’ajuda més», resol.

Subscriu-te per seguir llegint