Girona és la regió sanitària amb la taxa d’eutanàsies més elevada

Les sol·licituds han tingut un temps de resolució de 42 dies de mitjana i hi ha més homes que dones que la demanen, amb una mitjana d’edat de 73 anys

Una pacient rebent un fàrmac per via intravenosa

Una pacient rebent un fàrmac per via intravenosa / Pixabay

Laura Teixidor

Laura Teixidor

Un total de quinze persones van recórrer a l’eutanàsia per morir l’any passat a la província de Girona. El Govern va iniciar el desplegament de la Llei orgànica de regulació de l’eutanàsia fa dos anys, un cop es va aprovar la comissió de garantia i avaluació per fer efectiu el dret a la prestació d’ajuda a morir. 

 D’aquesta manera, Girona va ser la segona regió sanitària catalana on es van fer més prestacions d’ajuda per morir, després de Barcelona, però si es té en compte la proporció de població, Girona va registrar la taxa de peticions d’eutanàsia més elevada de Catalunya, on se’n van executar 91 en total.

Segons dades fetes públiques ahir pel Departament de Salut, de les 175 persones que ho van demanar a Catalunya, 55 van morir abans de concloure el procediment, 12 sol·licituds es van informar desfavorablement, 3 es van ajornar, 1 es va revocar i 13 sol·licituds, -en data el 31 de desembre de 2022-, continuaven els tràmits per verificar el compliment dels requisits previstos per la llei. De mitjana, les sol·licituds han tingut un temps de resolució de 42 dies. Per gènere, de les 175 persones, el 41% eren dones i el 59%, homes. L’edat mitjana de les dones que finalment van rebre la prestació era de 73,8 i la dels homes 73,12.

La majoria de les sol·licituds procedien de l’atenció primària (114), seguides dels centres hospitalaris (51), 8 de l’atenció intermèdia (sociosanitària) i 2 de residències. Tot i això, aquest àmbit no sempre coincideix amb aquell on finalment es fa la prestació.

Les persones que van sol·licitar l’eutanàsia patien majoritàriament patologies neurològiques, les quals representen un 36% del total, seguides de les patologies oncològiques, que representen un 34,85%, i, a més distància, persones que patien un context de multimorbiditat i fragilitat avançada, i malalties respiratòries.

Llei «necessària»

Cristina Vallès, coordinadora de l’associació Dret a Morir Dignament (DMD), explica que la majoria de sol·licitants s’han assessorat a l’entitat, que ha establert una «xarxa» amb el Departament de Salut. Tot i que no hi ha causes específiques sobre l’elevada demanda a Girona, afirma que hi ha molts referents «actius» amb bona predisposició. Són professionals que assessoren altres sanitaris sobre l’eutanàsia dels pacients, i això fa que «hi hagi més informació per part de la població».

Malgrat tot, aquest nombre elevat de peticions, també a Catalunya, demostra que la llei «era necessària» i valora positivament que a Catalunya hi hagi informes «molt transparents» de com s’està desplegant a diferència d’altres punts d’Espanya. 

Per altra banda, afirma que encara «es poden millorar moltes coses». Com per exemple, que tots els professionals rebin la mateixa formació i que se’n faci més difusió entre la ciutadania perquè es vagi normalitzant. També reclama més inversió en l’atenció primària, ja que la majoria de sol·licituds recauen en professionals d’aquest àmbit. Finalment, considera que cal «agilitzar els tràmits burocràtics», per exemple a l’hora de tramitar el document de voluntats anticipades. «Fins ara calia el vistiplau d’un notari o tres testimonis, però estem treballant perquè també valgui el d’un professional sanitari».