El canvi climàtic i la desforestació acceleren que els microbis s'escampin globalment

L'escampament global de microbis esdevé més ràpid a causa del canvi climàtic i la desforestació, adverteix un article científic del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC). Els microorganismes s'apoderen dels corrents d'aire de la zona intertropical, tant per damunt com per sota de l'equador, dispersant-se arreu del planeta. Protegir regions geogràfiques sensibles i reduir la càrrega de pols atmosfèrica són claus per preservar la salut global i la dels ecosistemes.

Un estudi científic elaborat pel Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) detalla que els microbis s'escampen de forma global pels corrents d'aire ascendent que hi ha a la zona intertropical. En aquesta zona que hi ha per sobre i per sota de l'equador hi ha forts corrents d'aire calent i també hi conflueixen els vents de l'hemisferi nord i sud. Això fa que els microorganismes s'escampin arreu del món. Per altra banda, l'article apunta que el fenomen natural de dispersió s'està accelerant a causa del canvi climàtic, la desforestació i el fet que les grans zones humides siguin cada vegada més seques. Per això plantegen protegir regions geogràfiques sensibles del planeta i reduir la càrrega atmosfèrica de pols.

L'atmosfera és una autopista per a molts microbis segons detalla l'estudi 'Undestanding atmospheric intercontinental dispersal of harmful microorganisms' que ha elaborat el CEAB-CSIC i que s'ha publicat en una revista científica. La investigació combina la microbiologia amb les dinàmiques de la Terra per constatar que els microorganismes s'escampen amb el vent. En l'estudi es detalla que el fort vent ascendent que hi ha en la zona intertropical aspira grans masses de partícules com ara marines, pols del desert i restes d'un incendi. Molts microorganismes s'hi adhereixen i això fa que viatgin fins a la troposfera lliure.

Aquests microbis tenen unes característiques i mecanismes d'adaptació que els permet arribar tan amunt i a partir d'allà poden viatjar milers de quilòmetres i dispersar-se per tot el món. Ho fan a partir dels corrents d'aire constants i de llarg abast que arriben fins a les capes superiors d'aire.

L'article subratlla que el fenomen natural de dispersió s'està accelerant a causa del canvi climàtic, la desforestació i la dessecació de grans zones humides. Això fa que hi hagi més zones àrides i deserts i, per tant, més pols que les corrents d'aire ascendent aspiren. Això implica més pols i més microorganismes que es traslladen per tot el món.

A més, el canvi climàtic està canviant la dinàmica dels corrents d'aire globals i això fa que arribin a punts on no arribaven o que deixin d'anar a punts on si ho feien. Aquest fet implica canvis en les dinàmiques dels ecosistemes a escala global.

Tipus d'organismes

En l'estudi elaborat pels investigadors del CEAB també es determina quin tipus de microorganismes poden viatjar a través de la pols. Els investigadors remarquen que la majoria d'organismes són innòcues i a vegades fins i tot beneficien la dinàmica natural dels ecosistemes per descomposar la matèria orgànica. Malgrat tot, s'han detectat microorganismes nocius, la majoria d'ells afecten a les plantes. També n'hi ha que afecten a peixos, amfibis i altres animals. En menor mesura s'ha detectat una presència significativa d'al·lèrgens i microbis resistents als antibiòtics.

Per aquest motiu, l'estudi alerta que pot implicar en la salut global i per això es demana que s'abordi de forma mundial per minimitzar la propagació de malalties i preservar la salut dels ecosistemes. Per això l'estudi planteja crear mesures de protecció en regions geogràfiques sensibles com ara el nord de Brasil, el Carib, l'Amazones, la zona subsahariana, el nord de Madagascar, el desert del Gobi (entre la Xina i Mongòlia) i el nord d'Austràlia.

Estudi transversal

Aquest estudi s’emmarca en del projecte AEROSMIC finançat per l’Agència Estatal d’Investigació (AEI) i per la xarxa de seguiment ecològic a llarg termini (LTER) i té un fort component transversal. Connecta l’estudi de les formes de vida microscòpiques amb el de les dinàmiques globals del planeta Terra. Uneix disciplines com la microbiologia, la física o la meteorologia per aprofundir en el coneixement dels mecanismes de dispersió de llarg abast dels microorganismes.

Per dur-lo a terme, s’ha recollit mostres de microorganismes presents a les capes altes de l’atmosfera durant set anys, s’ha analitzat l’ADN d’aquests microorganismes, i s’ha estudiat les dades proporcionades pels satèl·lits de la NASA pel que fa al moviment de les grans masses d’aire i d’aerosols. Totes les dades obtingudes s’han processat per biocomputació. Aquesta metodologia ha permès extreure patrons i arribar a les conclusions exposades al treball.