De robar cases i plantacions de marihuana a font d’inspiració

El colomenc Àlex Maneu no té por a parlar clar. Després de ser diagnosticat amb altes capacitats a 2n d’ESO i creure’s que la seva intel·ligència li solucionaria la vida, va jugar a traspassar tots els límits. «Em sentia el rei del món però l’institut no em donava eines per a sentir-me ple, així que dominat per la rebel·lia i les hormones, vaig començar a robar», reconeix. El seu objectiu eren tant domicilis particulars (on s’emportava tot el que tingués valor, des de joies a consoles) com plantacions de marihuana. «Buscàvem terrenys on hi havia plantacions i ens ho endúiem tot per a revendre-ho», assegura.

El diagnòstic d’altes capacitats, però, va ser el detonant. Un dard enverinat en forma de medalla. «És una de les pitjors coses que m’ha passat mai, soc un fracàs del sistema educatiu», sosté. I és que a 2n d’ESO va començar a assistir a algunes classes de Batxillerat. «Em sentia invencible i vaig pensar que la delinqüència i el narcotràfic em permetrien tenir tot el que em pogués imaginar», assegura. «I com que era la hòstia d’intel·ligent, seria immortal», afegeix. «Era conscient que el que feia no estava bé, però aquest món alimentava el meu ego», assegura. Aquesta etapa de la seva vida, que no vol amagar, es va allargar dos anys.

Fins que un comentari de seva mare li va arrencar la bena dels ulls. «Un dia, sopant, el meu germà li va dir a la meva mare que no patís, que era l’adolescència i que ja se’m passaria, però la meva mare, amb una cara de pena que no em podré treure mai del cap, li va dir que no, que sabia que jo seria una mala persona», recorda. «Em vaig quedar parat, la meva mare em veia com un monstre», sosté. «Em vaig començar a preguntar per què robava», recorda. I la resposta va ser: «Per a omplir un buit que hi havia dins meu». Un buit, assegura, transcendental: «No era res material, era sobre qui era, per què estava aquí, què volia fer amb la meva vida». 

Abandonar la delinqüència, confessa, «és simple però no és fàcil»: «El més complicat és que allà hi tens tota la teva vida, les teves expectatives, i ho has de destruir tot», assegura. Un pas al costat que va fer de manera progressiva. «Primer vaig deixar de robar, després vaig deixar d’estar tot el dia al carrer per a quedar-me a casa, però em vaig adonar que jugar a la consola i drogar-me de tant en tant era tornar a aquella necessitat d’omplir un buit», remarca.

Aleshores, va decidir buscar una sortida «amb més sentit». «Un dia vaig veure un vídeo a Youtube d’un influencer que explicava com ser milionari, aquesta era la vida que jo volia des de la delinqüència, però des d’un punt de vista més sa i savi, que era creant empreses», explica. Aleshores va començar a formar-se en el món dels negocis digitals (en els darrers anys calcula que ha invertit més de 35.000 euros en formació). «Va ser com un despertar, tot allò tenia sentit per mi», assegura. I va començar a emprendre, des de crear una pàgina d’Instagram on oferia caricatures, que subcontractava a una tercera persona i ell es quedava amb el marge a vendre (més cares) colònies que comprava bé de preu a Estònia. «Tot van ser fracassos per decisió pròpia, quan veia que alguna cosa requeria massa esforç, ho deixava i buscava una altra cosa», confessa.

I va decidir atacar a l’arrel del problema. «Em vaig endinsar en el món del creixement personal, perquè és impossible crear alguna cosa gran si no estàs complet, si no t’has refet com a persona». «Vaig emprendre un camí interior per a veure què era el que estava buscant fora que no trobava dins meu», recorda. En aquest procés, la meditació va ser la seva gran aliada. Va començar canviant els seus hàbits, des d’anar a dormir aviat a menjar de forma saludable, passant per fer esport i dedicar temps a la lectura. «Són coses simples que tothom sap que ha de fer, però que poques persones fan realment», sosté.

Després d’haver aconseguit superar tots els obstacles, ara vol compartir els seus aprenentatges i inspirar la societat per a tenir una vida plena i no caure en el parany de la delinqüència. «De moment he començat fent vídeos a través de les xarxes socials, aviat faré un podcast i també vull fer conferències a entitats i instituts», explica. «Vull que la meva experiència serveixi per a ajudar a altres persones, que vegin que hi ha altres sortides», sentencia. A més, també té una empresa de màrqueting digital que dissenya continguts «amb sentit» per a millorar la presència de les empreses a les xarxes socials.

Amb tot, assegura que els instituts s’haurien de «reformular»: «És una rèplica del treball en cadena de les fàbriques, ningú ens ensenya a gestionar les emocions o a ser feliços, ningú ens explica que les ferides de la infància determinaran la nostra vida adulta», assegura. «Tampoc preparen als docents per a treballar amb alumnes desmotivats, sense propòsit», remarca.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint