La crisi dels metges de família s’agreuja amb la renúncia de nous MIR

Girona suma nou places buides més, que se sumen a les dues que hi havia 

Els residents opten per repetir l’examen o treballar en altres especialitats

Jornada de portes obertes a futurs MIR de família al CAP Montilivi, el març passat.

Jornada de portes obertes a futurs MIR de família al CAP Montilivi, el març passat. / ICS GIRONA

Laura Teixidor

Laura Teixidor

Nou cop en el col·lectiu de metges de família, especialitat que està en crisi des de fa temps per la manca de professionals. Després que en el procés d’elecció de noves places de metges residents per als propers anys en quedessin 131 de buides arreu d’Espanya, dues de les quals a la Regió Sanitària de Girona, hi ha hagut residents que ja havien escollit la plaça i han decidit renunciar-hi quan s’havien d’incorporar. 

En total en són 159 arreu d’Espanya, dada que el sindicat Metges de Catalunya (MC) considera que reflecteix la «situació límit i de precarietat» en què es troba la medicina de família. Catalunya lidera el rànquing de renúncies amb un total de 48, que representen el 12,87% de l’oferta de l’especialitat (373) per aquest 2023. Proporcionalment, però, la comunitat autònoma més perjudicada en aquest sentit ha estat Extremadura, on 20 persones de les 82 que van triar MFiC han renunciat a la plaça, perdent el 24,39% de les que s’havien cobert. Així ho indiquen les dades publicades aquesta setmana pel cap d’estudis de la Unitat Docent d’Atenció Familiar i Comunitària de Conca, Jorge Lema, que ha recopilat la informació de les unitats docents MIR de tota Espanya.

En el cas de Girona, hi ha hagut nou renúncies que, si s’afegeixen a les dues places vacants que van quedar, sumen un dèficit d’onze professionals. Les places estan repartides entre la unitat docent de l’Institut Català de la Salut (ICS), entitat que engloba gran part dels CAPs de la Regió Sanitària de Girona, i la unitat dels serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE)

Ferran Cordón, cap d’estudis de la Unitat Docent Multiprofessional d’Atenció Familiar i Comunitària de l’ICS a Girona -on sis residents han denegat la plaça i en total en queden set de buides perquè ja en va quedar una de vacant en la selecció prèvia- atribueix aquestes renúncies a diverses causes. D’una banda, la selecció telemàtica que es fa a través del Ministeri de Sanitat. «Aquest mètode dificulta la tria perquè els aspirants no saben ben bé on són les unitats docents i quan descobreixen que estan en zones perifèriques i allunyades de les grans ciutats, hi acaben renunciant».

A més, lamenta que «no és una qüestió econòmica, sinó de males condicions laborals, ja que no s’hi estan invertint suficients recursos». Afegeix que en la majoria de facultats espanyoles «no hi ha assignatures específiques de medicina de família i això dificulta que després els MIR elegeixin aquesta especialitat si és desconeguda».

Aplicar sancions

Respecte a les mesures que es poden prendre, el metge lamenta que hi ha hagut una «mala planificació» per part del Ministeri. «Feia temps que avisàvem d’aquest dèficit en l’atenció primària, les places que perdem són molt necessàries». Una de les opcions que planteja és que es pugui aplicar alguna sanció als professionals que renuncien a la plaça una vegada l’han escollida.

Segons el sindicat Metges de Catalunya, la majoria d’aquests professionals que renuncien volen repetir l’examen l’any vinent per optar a una altra especialitat. També treballaran en altres àmbits o els contractaran en la sanitat privada, on també falten metges i cobraran més que un resident.

Aquesta pràctica comporta un «risc per a la salut de la població», matisa Cordón. «Es contracten professionals que no han fet els anys de residència pertinents i per tant no tenen cap especialitat acreditada, això també passa amb el personal extracomunitari, que en molts casos no la tenen homologada», critica. «Teòricament no es pot fer, però davant la manca de metges, es prioritza contractar-ne encara que no tinguin el MIR; es tapen forats però la qualitat assistencial baixa i és preocupant», conclou.

Metges de Catalunya també lamenta que alguns serveis de salut autonòmics hagin proposat contractar metges acabats de graduats, una solució que consideren «il·legal» i «desgavellada» perquè no tenen coneixements pràctics. Per això demanen a Salut que «lluiti per revalorar l’especialitat i millorar les condicions laborals per tornar a fer-la atractiva i despertar de nou l’interès de les noves generacions de facultatius i facultatives per exercir-la».

Subscriu-te per seguir llegint