Edificar amb fusta per ampliar el parc d'habitatge social més ràpid: «Es construeix una planta en quatre dies»

Si està a la seva casa llegint des del seu mòbil o des del seu ordinador aquest reportatge, prengui's un minut per mirar les parets i sostres que l'envolten. Segurament, els murs que l'envolten hauran estat construïts a base de formigó, maó i acer. Si, en canvi, es troba al carrer i té algun edifici davant, observi'l. El més probable és que es repeteixin aquests materials. En el cas que tingui una obra al costat, acosti's i miri a les persones que hi estan treballant i les deixalles que genera aquesta labor.

Pensi ara que la seva llar, l'edifici que té enfront o el bloc que estan construint estiguessin parcial o totalment fets amb fusta. Li sembla estrany? Li sorgeixen dubtes? Quant es triga a construir un edifici de fusta? Què passaria amb els nostres boscos? Hi hauria més possibilitats que la meva casa pogués incendiar-se si anés de fusta? Què passaria amb els canvis meteorològics, afectarien les estructures del lloc en el qual viu? És mediambientalment sostenible? Em resultaria més car comprar un pis en un edifici de fusta?

Com gairebé tot, aquests dubtes estan estudiats i les respostes poden arribar a sorprendre'l. El temps de construcció d'un edifici de fusta és molt menor que el dels blocs que es realitzen amb materials convencionals. «Si la indústria facilita el procés, en sis o vuit mesos podríem tenir un edifici, a diferència del convencional, que ascendiria al doble», destaca Federico Sáez Baos, director del curs Construït amb fusta, que imparteix l'Institut de Formació del Col·legi d'Arquitectes de Madrid (COAM).

La fusta és un material altament industrialitzat, per la qual cosa una part important del procés de construcció es desenvolupa en fàbrica, abans que aquests panells es muntin en un camió. Malgrat que el temps d'industrialització és major que per a una casa tradicional, el muntatge és molt més ràpid.

L'edifici amb estructura de fusta més alt d'Espanya, el Cirerers, situat en el barri de Roquetes de Barcelona, va ser construït en 22 mesos. Amb vuit plantes i 32 habitatges, aquest bloc cooperatiu té com a objectiu oferir cases a preus assequibles, amb una aportació inicial de capital retornable d'entre 19.000 i 29.000 euros i mitjançant quotes mensuals d'entre 450 i 720 euros.

«Podem muntar una planta cada quatre dies», afirma Daniel Ibáñez, director del IAAC (Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya), que lidera la xarxa de recent creació MASS-FUSTA. Ell participa actualment, al costat del també arquitecte Vicente Guallart, en la creació de Terrasses per a la vida, un edifici a Barcelona que serà el bloc de cases socials més alt del país i que superarà al Cirerers, amb vuit plantes, a més de la baixa, i un hivernacle solar en la coberta de 10 metres d'alt.

Si aquest edifici, l'estructura del qual trigarà a construir-se al voltant d'un mes, estigués format pels materials habituals, «es multiplicarien per cinc o per sis» els temps d'obra. No obstant això, l'edificació amb fusta «exigeix una reestructuració de la totalitat del procés», des de les estratègies industrials a l'obra, exposa Federico Sáez Baos.

La industrialització d'aquestes tècniques permet que les constructores avancin en «dues línies paral·leles», la de fabricació i la de construcció, assegura José María Quirós, delegat d'Industrialització de AEDAS Homes, que ha presentat recentment la promoció industrialitzada Fioresta a Alacant al costat de la constructora 011h.

Els experts consultats per EL PERIÓDICO D'ESPANYA coincideixen que la velocitat a la qual es construeixen els edificis de fusta massissa industrialitzada permetria que el parc públic d'habitatge augmentés en menys temps, per a així acostar al nostre país a la mitjana europea.

Actualment, a Espanya només el 2,5% de l'habitatge és de protecció oficial, recorda Eduardo González de Molina, investigador doctoral de la Universitat Pompeu Fabra sobre polítiques d'habitatge. En canvi, la mitjana europea se situa en el 9,3%, encara allunyada del 30% de Països Baixos o del 24% d'Àustria, com reflecteixen dades del Butlletí Especial de l'Habitatge Social de 2020.

A més dels edificis que s'estan construint a Catalunya, l'Ajuntament de Madrid està impulsant un altre projecte d'habitatge protegit de fusta en el barri de l'Aeroport. La proposta Petit Village va guanyar la segona edició del concurs Reinventing Cities, l'objectiu del qual és recuperar espais degradats. Des de l'Àrea d'Urbanisme han llançat una licitació en aquesta legislatura per a construir 2.000 habitatges a preu assequible, en la qual es valoraran els nous sistemes d'industrialització i sistemes constructius que ajudin a reduir els terminis d'edificació.

El paper dels consistoris per a prioritzar les propostes més sostenibles i ràpides és molt rellevant de cara al fet que es puguin construir més habitatges de fusta amb ajuda pública. L'Ajuntament de Barcelona, en concret, «exigeix a les empreses que utilitzin més materials climàticament sostenibles, com la fusta», apunta Eduardo González de Molina. «És el sector públic, mitjançant el mecanisme de la contractació, el que està modelant el mercat perquè comenci a utilitzar aquest tipus de tècniques», afegeix.

Aquest material contribueix a resoldre els dos grans reptes que actualment tenim com a societat, diu Daniel Ibáñez: el canvi climàtic i la població creixent. La fusta és «la millor eina que tenim» per a eliminar els residus de CO₂ que hi ha en l'ambient perquè absorbeix les partícules que hi ha en l'atmosfera i les transforma. «Resta carboni atmosfèric», perquè té la capacitat d'absorbir-ho.

José María Quirós recalca que «la fusta és el material de construcció més sostenible que existeix». Es fabrica en la naturalesa i és totalment reciclable al final de la seva vida útil, així com biodegradable.

Existeix una percepció que, en construir edificis de fusta, es buidaran els boscos, però «és exactament l'oposat», diu Ibáñez. «El que està demostrat és que, com més es construeix en fusta massissa industrialitzada, més es cuida el bosc en aquests territoris per a mantenir boscos productius, que puguin créixer més i que puguin continuar segrestant més carbó i generant més materialitat», assenyala.

A Àustria, on s'empra més fusta per a aquest fi, la massa forestal ha crescut. Cada vegada que es tallen arbres per a construir cases, es planten més. La reforestació i la vigilància constant d'aquests boscos reduïen les possibilitats que es produís un incendi que deixés a una zona sense vegetació, com va ocórrer l'estiu passat a Espanya.

La por al foc no es limita únicament als boscos. També s'instal·la a l'interior de les cases i en l'exterior. A Espanya, «anem endarrerits» en aquest assumpte, mentre que en altres països d'Europa ja compten amb mesures específiques contra els incendis per als edificis de fusta, apunta Federico Sáez Baos.

En el continent, les construccions de fusta de fins a sis plantes tenen aspersors en els habitatges perquè se sufoqui el foc en el punt en el qual comença. El que es troba dins de l'immoble «crema immediatament», però la fusta de l'estructura triga més i presenta els mateixos problemes que «si l'edifici anés de formigó o d'acer, com va ocórrer amb l'edifici Windsor, que era d'acer i es va fondre», raona.

Aquests materials «no semblen les millors alternatives», atès que, en augmentar la temperatura, els 'ossos' d'acer que estan dins del formigó es dilaten i trenquen l'estructura. Actualment, a Espanya, la normativa és «prescriptiva i no prestacional», critica el professor de l'Institut de Formació del COAM.

El temor als agents externs es prolonga també cap a les pluges, ja que la fusta és sensible a la humitat. La solució no és excessivament complicada: l'estructura dels edificis de fusta es recobreix d'una façana que millori la impermeabilització de pluges.

«Ara mateix, tots els edificis construïts en fusta estan demostrant una durabilitat estupenda i unes prestacions d'estructura i aïllament igualment estupendes que qualsevol altra construcció», sosté Daniel Ibáñez.

Per al líder de la xarxa MASS-FUSTA, «la fusta funciona molt bé sempre que està ventilada o no estigui en contacte amb superfícies humides». Per això, les fonamentacions generalment han de ser de formigó i, sobre elles, es munta l'estructura de fusta.

«L'acer i el formigó donen prestacions molt bones per a l'edificabilitat, però el cost ambiental de produir-los és extremadament elevat», destaca Ibáñez. Aquests materials es creen en forns gegants que generen una quantitat d'emissions «brutals», però poden combinar-se amb la fusta per a construir un edifici més estable i robust davant els agents externs.

Falta fusta a Espanya

Encara que «sobre el paper», la fusta es converteix en l'opció més interessant, existeix al nostre país un problema crucial que complica la construcció a alt rendiment d'aquesta mena d'edificis: falten subministraments.

El bosc té una capacitat limitada i en aquests moments no hi ha material per a construir un parc d'habitatge públic tan gran. A Espanya, «tenim una mica de producció, però el gruix de la fusta que s'està emprant ve de la resta d'Europa, de França, d'Àustria, d'Alemanya o de Finlàndia. És un material que, en un 70 o 80%, cal portar-lo de fora», diu Sáez Baos.

«La indústria espanyola està fent un esforç per incorporar-se al procés, però el problema és que nosaltres no tenim els boscos que hi ha a Àustria, els que hi ha a Finlàndia i la matèria primera sempre serà més reduïda de subministrar amb producte nacional que amb producte centreeuropeu», afegeix. Espanya es troba a la cua del procés, perquè hi ha molta demanda d'aquest material dins i fora del continent.

Entre els mesos de gener i maig de 2019, 2020, 2021 i 2022, les importacions d'Àustria i Finlàndia a Espanya de productes de fusta, suro, cistelleria i espartería ascendeix a més de 65,2 milions d'euros, mentre que les exportacions s'encallen en els 7,4 milions d'euros, segons dades provisionals del Ministeri de Comerç.

Espanya acuita una falta de teixit industrial per a fer-se càrrec de la producció industrialitzada d'habitatges, sigui de fusta o d'una altra mena de material. Les fàbriques generen mòduls que surten llestos per ser assemblats per a projectes més complexos o per a uns altres més petits, com banys.

«Ara no es pot donar cobertura a grans projectes», afirmen fonts del sector, per la qual cosa només l'1% dels habitatges que es fan a Espanya estan totalment industrialitzades. Assenyalen que es tracta d'una oportunitat econòmica per al sector secundari, ja que es poden «aprofitar» els fons europeus, que valoren la innovació i la sostenibilitat.

Així mateix, el treball en les obres a peu de carrer «s'està acabant», diuen aquestes mateixes fonts. La població activa aposta més per buscar ocupació en fàbriques, això és, en un lloc fix i sota sostre. «No hi ha un altre camí que la industrialització perquè no hi ha mà d'obra», apunten.

La transformació del sector de la construcció cap a la industrialització l'està fomentant el sector públic, principalment, que és el que «està apostant per noves fórmules d'edificació», mentre que el privat va «retardat», conclou Eduardo González de Molina, que compaginava en l'última legislatura d'Ada Coalu el seu lloc com a investigador en la UPF amb el seu treball en la Gerència d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona.

Viure a Girona en un edifici de fusta

Subscriu-te per seguir llegint