La recollida selectiva s’estanca a les grans ciutats gironines

Girona és la que té un percentatge més elevat, seguida de Palafrugell i Olot, que també estan per sobre la mitjana catalana

Laura Fanals

Laura Fanals

La recollida selectiva s’ha estancat l’últim any a les principals localitats de les comarques gironines, igual que ha succeït a moltes ciutats catalanes. Al conjunt de Catalunya, durant el 2022 es van recollir selectivament el 45,3% dels residus, concretament 1.740.360 tones, el que representa un 0,3% més que durant l’exercici de 2021. Segons el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire, aquestes dades mostren «una estabilització de l’índex de recollida selectiva». 

En el cas de les principals ciutats gironines, la que compta amb un major percentatge de recollida selectiva -sense comptabilitzar les runes- és la capital, Girona, amb un 50,24%. De fet, és l’única que supera el 50%, tot i que experimenta un lleuger retrocés respecte el 2021, quan el percentatge va ascendir al 51,57%. En segon lloc se situa Palafrugell, que també supera la mitjana catalana amb un 48,84% (una xifra lleugeríssimament per sobre la de l’any anterior, quan va ser del 48,42%) i Olot, amb un 46,89% (pràcticament el mateix percentatge que l’any anterior, que va ser del 46,92%). 

La resta de grans localitats gironines, en canvi, es troben per sota la mitjana catalana. A Figueres, el percentatge se situa en el 44,49% (i també retrocedeix molt lleugerament respecte el 2021, quan el percentatge es va situar en el 45,62%), mentre que a Sant Feliu de Guíxols, SaltBlanes i Lloret la xifra ja baixa del 40%. Allà on hi ha un percentatge més baix és Lloret, on la recollida selectiva només arriba al 30,84%, una xifra lleugerament inferior a la de 2021, quan va ser del 31,36%. A Blanes, amb un 34,16%, la caiguda ha estat molt més accentuada, ja que durant el 2021 s’havia arribat fins al 40,91%. Mentrestant, Sant Feliu de Guíxols i Salt presenten percentatges similars, al voltant del 37,5%, i en ambdós casos també han experimenat una petita reculada respecte el 2021. 

Aquest estancament que es veu a les principals localitats gironines, es trasllada també a la resta de grans ciutats catalanes. Segons les dades presentades per l’ARC, als 23 municipis catalans majors de 50.000 habitants el percentatge de recollida selectiva encara és baix, ja que només ha crescut 3,5 punts en els últims cinc anys, i gairebé el 38% té un percentatge de recollida selectiva insuficient. 

Per al director de l’ARC, «els sistemes actuals de recollida selectiva ja han arribat al màxim, i el que cal és avançar a sistemes eficients de recollida selectiva (porta a porta o contenidors tancats amb identificació de l’usuari)». Per això, ha indicat que aquesta serà una de les grans apostes de la nova llei catalana de residus que s’està ultimant. En aquests moments, a Catalunya ja hi ha més de 300 municipis amb el sistema porta a porta. Per a Peraire, «ara és l’hora de les grans ciutats», i ha recordat que des del Govern s’ha donat suport a través de subvencions que permetran el desplegament de sistemes eficients en grans ciutats com Manresa o Mataró.

Peraire: "Catalunya encara té molts deures a fer"

I és que Peraire reconeix que Catalunya «encara té molts deures a fer». Tot i això, es mostra més partidari d’oferir incentius als municipis per poder implantar sistemes de recollida selectiva eficients més que no pas multar-los. De fet, el director de l’ARC ha admès que ara mateix no tenen eines per poder sancionar i tampoc té clar que la nova Llei de residus de Catalunya ho pugui fer. Sí que veuria amb bons ulls que Europa imposés una sanció a l’estat espanyol per «l’incompliment» en matèria de residus perquè creu que «obligaria l’Estat a posar-se les piles». En aquest sentit, ha reclamat al govern espanyol «més ajuts» per a Catalunya.