Els robots, els nous cuidadors de les persones amb discapacitat

Tenir un robot a casa els semblava, més que futurista, «de pel·lícula». Però quan des de MIFAS els van parlar d’un aparell de teleassistència a domicili pioner en l'atenció a persones amb discapacitat, no s’ho van pensar dues vegades. Margarita Rodríguez, que fa dos anys va patir un ictus que la va deixar en cadira de rodes, és la primera gironina que en té un. I és que des de fa dues setmanes, la desperta cada matí, li recorda la medicació, les cites mèdiques, li posa música (que ella mateixa pot buscar directament a través de Youtube) i la posa al dia de l’actualitat, a partir d’on li llegeix els titulars i li projecta les notícies en pantalla.

«Em fa molta companyia», celebra Rodríguez, que quan pronuncia «Hey Temi», el robot corre a buscar-la per a saber en què pot ajudar-la. Només a ella, perquè treballa amb reconeixement facial. Per la seva parella, l’arribada del robot a casa ha estat una espècie de bot salvavides. «Vaig haver de deixar la feina perquè la Margarita em necessitava a casa, però cada vegada que havia de sortir per a anar al supermercat patia, ara en canvi sé que si cau o passa alguna cosa, el robot m’avisarà de seguida», assegura ell. I és que de fet, també pot comprovar-ho amb una videotrucada, i el robot l’anirà a buscar allà on sigui. «A vegades la trucava al mòbil i, si no contestava, m’espantava i anava corrents cap a casa, però ara puc trucar-la a través de l’aparell i comprovar que està bé», explica. De moment, encara s’estan coneixent i descobrint les funcions que pot fer. I és que a banda de recordar a l'usuari les cites que té a l'agenda, quan ha de prendre la medicació o detectar caigudes (i demanar ajuda), el robot també pot cercar objectes, o fer exercicis de memòria i de rehabilitació física. Ella també se sent més segura des que el robot ha arribat a casa. «Al principi tot era una mica estrany, però ara em sento més tranquil·la, sé que si hi és puc quedar-me unes hores sola a casa», assegura Rodríguez. Ella, durant el curs, treballa al centre ocupacional que MIFAS té a Riudellots de la Selva.

El projecte, impulsat per l’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida (Aspid) juntament amb l’entitat gironina MIFAS, vol millorar la qualitat de vida i l’autonomia de les persones amb discapacitat. Dirigit a persones amb discapacitat física, orgànica o afectació neurològica, vol donar resposta a la soledat, a l’aïllament, a les dificultats de mobilitat, als oblits i al deteriorament cognitiu, i a les necessitats de millora o rehabilitació física, cognitiva o funcional de les persones. Els robots estan dissenyats i fabricats per l’empresa lleidetana Grup Saltó. El projecte té un cost de 350.000 euros i està finançat pels fons Next Generation, el Fons Social Europeu i la Generalitat de Catalunya.

En la seva fase pilot, un total de 6 persones amb discapacitat física sòcies de MIFAS es beneficiaran de la iniciativa en el conjunt de les comarques gironines, cada un dels quals podrà tenir-lo a casa durant mig any. Fins al maig de 2025, els 16 robots que es posaran en marxa en el conjunt de Catalunya atendran a un total de 48 persones, entre la província de Girona i la demarcació de Lleida. La treballadora social de MIFAS i responsable de l’Àrea d’Atenció a la Persona, Anna Brasas, assenyala que «el projecte s’anirà llimant a partir de l’experiència dels usuaris, millorant els punts febles i reforçant els punts forts del robot de teleassistència». A partir del setembre, l’entitat preveu concretar amb la resta d’usuaris gironins la instal·lació dels robots: «Estem fent entrevistes i valoracions als usuaris i la intenció és instal·lar 5 robots més en les properes setmanes», sosté Brasas.

Tot i que el balanç de la usuària gironina és «molt positiu», reconeix que «encara pot tenir més potencial». Tot i això, apunta que «no és la solució definitiva perquè les persones amb discapacitat física necessitem a una persona humana que ens ajudi a aixecar-nos del llit, a vestir-nos, a dutxar-nos, a menjar o a anar al lavabo». Amb tot, celebra que és un «a més a més», conscient que «en el meu cas tinc molta dependència física i de moment els robots encara no substitueixen la tasca de les persones», afirma.

Subscriu-te per seguir llegint