«Hi ha dones que milloren la seva sexualitat després de patir la malaltia»

El càncer i els tractaments que se’n deriven afecten tant la sexualitat com la funcionalitat sexual de les persones que pateixen la malaltia. Tot i ser un problema bastant comú que afecta de manera directa en el dia a dia i en la qualitat de vida, el desconeixement al voltant d’aquest tema i el pudor que produeix parlar-ne fa que pugui passar desapercebut.

La manca de temps en les visites amb els oncòlegs i el desconeixement i desconfiança dels pacients amb el personal sanitari són alguns dels factors que hi juguen en contra. 

És per això que el personal d’infermeria i psicologia juguen un paper molt important perquè sobre ells incideix el rol d’acompanyament i suport en tot el procés oncològic, des del diagnòstic, passant pel tractament fins a les visites posteriors de control.

«Està clar que tots els tractaments oncològics afecten la sexualitat, tant en la part física com emocional, i s’engloben molts aspectes però és important parlar-ne i trencar tabús i mites, per tal de donar-hi una mirada més feminista», explica Anna Rodríguez, psicooncòloga de la Unitat Funcional del Càncer de Mama de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), qui afegeix que «a vegades s’incideix massa en la penetració, i la sexualitat engloba molts altres factors, ja que tot el cos és un territori de plaer». 

Per altra banda, la infermera de la Unitat Funcional de Ginecologia-Oncologia de l’ICO Girona, Patricia Cruañas, lamenta que els problemes de sexualitat a vegades es passen «massa per sobre» i concreta que es tracta d’una problemàtica que ve de més enllà, ja que encara «se’n parla poc» en el dia a dia, deixant de banda la malaltia.

«Treballem perquè les pacients canviïn la percepció sobre la feminitat i l’autoimatge»

Anna Rodríguez

— Psicooncòloga de l'ICO

Les dues professionals incideixen en la importància «d’empoderar la dona» i que tingui més accés a tota la informació possible per tal que pugui decidir «no només en termes de sexualitat, sinó altres aspectes dels tipus de tractaments o cirurgies, per exemple». 

Canvis visibles i invisibles

Els efectes secundaris dels tractaments poden estar relacionats amb els canvis físics visibles, que afecten la pròpia imatge, l’autoestima i el sentit del tacte; com també els fisiològics i hormonals: com el descens o l’absència de la libido, la manca de lubricació, sequedat i atròfia vaginal, dolor durant les relacions sexuals, vaginisme o desordres a l’orgasme. Tampoc cal oblidar la menopausa precoç.

Un dels problemes que més preocupen és la manca de desig, accentuat pels tractaments hormonals. Cruañas explica que «no cal esperar a tenir el desig sexual, sinó que es pot anar a buscar i, en molts casos, inclús hi ha dones que milloren la seva sexualitat un cop superada la malaltia», explica la infermera.

Rodríguez afegeix que la sexualitat sovint va «molt lligada» a la parella però també s’ha de tenir en compte individualment. «Després d’un moment de crisi com és patir un càncer, moltes dones es redescobreixen i mai abans s’ho havien plantejat» i també coincideixen en el fet que a les consultes «trenquen mites». 

 L’autoimatge i la pèrdua del concepte de feminitat és un altre dels temes que fan patir més a les afectades. «A la consulta ensenyo dues figures de fang de dues dones; una amb pits i l’altra amb dues cicatrius que simulen una mastectomia i pregunto a les pacients: quina d’aquestes dues figures és més femenina? Això les ajuda a reflexionar», manifesta la psicooncòloga. 

«No cal esperar a tenir el desig sexual, es pot anar a buscar i aprendre a desenvolupar-lo»

Patricia Cruañas

— Infermera de l'ICO

Cruañas afegeix que la caiguda de cabells també afecta molt. «L’autoimatge és important, acabem sent esclaves de l’estereotip de tenir els cabells llargs i, haver d’admetre que et cauran, impacta perquè costa reconèixer-se al mirall». També matisa que les mirades de l’altra gent fan mal. «Et miren diferent, amb compassió, i hi ha dies que ho aguantes millor i d’altres que no tant quan l’únic objectiu és passar desapercebuda».

En definitiva, concreten que patir un càncer suposa canvis: «malgrat que se superi la malaltia, la vida no torna a ser com abans; per admetre-ho, cal un procés d’adaptació i és important que les pacients el visquin acompanyades».

Subscriu-te per seguir llegint