El campus del nou Trueta doblarà la superfície inicialment prevista

L'àrea assistencial tindrà 193.000 metres quadrats i tindrà un cost d'entre 500 i 600 milions d'euros

El Departament de Salut es compromet a iniciar el projecte d'idees el febrer de l'any vinent mentre els ajuntaments acaben de fer efectiva la cessió de terrenys

La previsió és que sigui una realitat el 2030

Laura Teixidor

Laura Teixidor

El futur campus assistencial de Salut, que engloba el nou hospital Trueta i el Santa Caterina, acabarà duplicant la superfície inicialment prevista fa dos anys. Concretament, serà de 193.000 metres quadrats i el total suposarà un increment del 73% respecte a la superfície actual. Fa dos anys, en la presentació inicial del projecte, la previsió d'espai era de 100.000 metres quadrats. Cal tenir present que llavors només es tractava d'una estimació però ara ja s'ha pogut definir millor el projecte, tenint present que el pla funcional sobre com seran els espais ja s'ha definit.

En la presentació d'aquest pla a la seu de la Generalitat de Girona, el conseller de Salut Manel Balcells ha especificat que el campus hospitalari tindrà un cost d'entre 500 i 600 milions d'euros, quan el preu inicial amb menys superfície era d'uns 400 milions. Per altra banda, no ha assegurat cap data de finalització concreta tot i que apunta cap el 2030, tenint present que "hi poden haver endarreriments". En aquest projecte no es tenen en compte les facultats de Medicina i Infermeria ni possibles empreses externes de l'àrea assistencial.

D'aquesta manera, avui s'ha donat a conèixer l’estructura que ha de tenir l’àrea assistencial del futur Campus de Salut com ara els criteris d’ordenació funcional, el disseny dels espais (accessos, circuits, especificacions d’àrees... ) i la cartera de serveis. La funció d’aquest pla és que esdevingui la base per a l’elaboració del projecte arquitectònic definitiu, que s'hauria de començar a concretar a partir de l'any vinent.

Per a l'execució d'aquest projecte s'ha tingut en compte l'opinió de professionals sanitaris i de la ciutadania. Al capdavant hi ha hagut una oficina tècnica formada per una responsable i altres tècnics. S’han definit els processos o àrees en els quals es treballarà: hospitalització, crítics, urgències, intervencionisme, bloc quirúrgic, atenció ambulatòria, suport clínic, àrea administrativa i serveis generals. Els treballadors dels centres han sigut una peça clau en el treball per processos ja que han fet reunions de treball participatiu amb professionals de referència de les diferents especialitats i perfils que treballin a cada àrea o procés. El pla funcional consensuat s'ha respectat en un 95% i, és per això, que el Departament de Salut avui ha presentat el disseny definitiu en base a les propostes.

De forma més detallada, dels 193.000 m2, 43.000 corresponen a espais ja construïts actualment, 133.000 s’equiparan totalment i 17.000 es mantindran com a espais de reserva.

Els terrenys on anirà el futur Campus de Salut.

Els terrenys on anirà el futur Campus de Salut. / Marc Martí Font

Creixement en totes les àrees

El gerent de la Regió Sanitària de Girona, Jaume Heredia, ha informat dels creixements previstos en el Pla funcional en relació amb les principals àrees assistencials. En aquest sentit, es passarà dels 19 quiròfans que hi ha actualment entre els dos hospitals a 31 un cop l’obra estigui acabada i 33 amb el creixement previst amb l’espai de reserva. Les àrees d’intervencionisme creixeran notablement, ja que passaran de les 12 sales que hi ha actualment al Trueta a un total de 18, o fins a 24 amb l’espai de reserva.

L’àrea d’hospitalització també experimentarà un important creixement perquè es passarà dels 674 llits que hi ha actualment, entre llits convencionals, crítics, semicrítics, tant d’adults com pediàtrics, a un total de 791 com a punt de partida i fins a 855 com a màxim. L’àrea d’urgències passarà de disposar 84 boxos a 136 com a punt de partida, i fins a 162 en el moment de màxima ocupació.

També s'ha fet incís a la importància dels llits d'atenció intermèdia o sociosanitària, que són els que experimentaran un creixement més alt, passant de 118 1 288. Es tracta d'un tipus d'atenció centrada en la recuperació i rehabilitació que no requereix llits d'hospitalització convencional. Tenint en compte que la població cada vegada és més envellida, el Departament de Salut considera important invertir-hi recursos.

Durant l’acte s’ha pogut escoltar el testimoni d’una professional i un ciutadà que van participar en els grups de treball. D’una banda, la cap d’Urgències del Trueta, Àngels Gispert, ha explicat com va viure el procés i ha destacat que va ser molt enriquidor i positiu poder conèixer com es treballa en altres hospitals perquè “permet conèixer altres experiències i altres maneres de fer”. Gispert assenyala que considera que el nou Campus ha de “reforçar tres aspectes: la humanització, el creixement de l’atenció intermèdia i potenciant el paper de referència del Campus com a hospital terciari de la Regió Sanitària.” Ha afegit que li hauria agradat treballar més altres aspectes com la nova manera de treballar després de la unió dels dos hospitals i, finalment, ha fet una crida perquè el nou campus estigui enllestit el més aviat possible.

Per la seva banda, Samir Mohamed, que va participar en el procés de la ciutadania, ha destacat que per a ell va ser una experiència molt positiva i que repetiria sense cap dubte, en la qual va prevaldre el “bon ambient, la cordialitat, el diàleg i que els participants buscaven el benefici comú”. Mohamed ha posat el valor que els va permetre donar la seva opinió sobre aspectes que la ciutadania considera molt importants com la confidencialitat o l’accessibilitat.

Foto final de la presentació del pla assistencial

Foto final de la presentació del pla assistencial / ACN

La directora de Pla funcional, M. Josep López Dolcet, ha posat en valor que hi hagi un augment significatiu de les habitacions individuals, tant per qüestions de sanitàries per evitar el contagi d'infeccions com per a millorar la intimitat de cada pacient. A més, ha fet incís que en el cas dels boxs de les unitats de crítics, hi hagi un espai suficient i humanitzat per als acompanyants, amb cuina, dutxa i espai de descans. "L'espai ha d'estar equipat per a llargues estades i els familiars han de poder sentir-se còmodes sense haver de sortir constantment per a les seves necessitats", ha matisat.

Per altra banda, pel que fa a Urgències, ha destacat que encara que hi hagi una sola entrada per als dos hospitals hi hagi accessos diferents per a ambulàncies i particulars. Dels quiròfans ha ressaltat que hi haurà una millora de connexions i de l'atenció ambulatòria ha matisat que, tot i l'augment és el menys significatiu, hi haurà un reagrupament de les consultes externes i caldrà fer els espais eficients. Finalment, pel que fa a serveis generals, hi haurà una modernització de les cafeteries i més espais d'espiritualitat i tranquil·litat al vestíbul.

Projecte d'idees a partir del febrer

"Aquest serà el segon projecte més important de la conselleria juntament amb el nou Clínic de Barcelona i la inversió més elevada en les comarques gironines en els propers anys". Amb aquesta declaració d'intencions, Balcells ha mostrat el compromís del Govern en el projecte. La darrera data que hi havia sobre la taula perquè el nou hospital estigui acabat era l'any 2028. En aquest sentit, el conseller ha recordat que hi ha tota una tramitació que s'ha de fer i que les obres sempre s'allarguen. "Trigarà el que trigui. És complicat dir quan el podrem inaugurar i hem de ser realistes. Amb tot, treballem amb la idea que pugui ser el 2030".

També s'han clarificat els passos a seguir. En primer lloc, els alcaldes de Girona i de Salt, Lluc Salellas i Jordi Viñas, respectivament, han detallat que en els plens de dilluns vinent aprovaran el conveni de col·laboració entre tots dos municipis per agilitzar les gestions i facilitar tots els tràmits urbanístics, i que els primers mesos del 2024 també hi ha previst d’aprovar l’avanç del pla parcial de tot el sector sud i l’avanç del pla parcial del sector on anirà el Campus de Salut perquè el Departament en paral·lel també pugui anar avançant en el projecte. Serà un cop fets aquests tràmits que es podrà tirar endavant el concurs d’idees per tal que els arquitectes que hi vulguin concursar puguin presentar les seves propostes. En el cas de Salt, Viñas ha concretat que serà entre el febrer i el març i, en el cas de Girona, Salellas no ha concretat cap data concreta.

Tot i així, Balcells ha assegurat que, encara que la cessió de terrenys no sigui efectiva, a partir del febrer començaran a dissenyar el concurs d'idees. "El traurem a concurs perquè els arquitectes el defineixin en base al pla assistencial que hem enllestit", ha matisat. Seguidament, hi haurà tota una sèrie de tràmits que s'han de fer de manera "correcta", entre els quals hi ha la licitació del projecte executiu i el desenvolupament de les obres. "Costarà més diners del que pensàvem però hem de pensar en el futur i, de forma paral·lela, anirem invertint en l'actual hospital mentre el nou no estigui llest".

Està previst també que es materialitzi la constitució d’un Consell de Participació del Campus de Salut de la Regió Sanitària de Girona liderada pel Departament de Salut, en la que hi haurà representació de la ciutadania, dels col·legis professionals, de les entitats proveïdores de salut de la Regió Sanitària, del món local i d’altres departaments de la Generalitat de Catalunya. Aquesta Comissió, que compta amb el suport dels col·legis professionals dels col·lectius de medicina, infermeria i farmàcia, es reunirà de forma periòdica i tindrà l’encàrrec de fer seguiment dels avanços en relació amb el projecte (urbanístics, arquitectònics i assistencials).

Trasllat de les facultats de medicina i infermeria

Al futur Campus de Salut hi confluiran assistència, recerca i coneixement, ja que preveu la convivència de les facultats de les ciències de la salut a l’entorn sanitari. En aquest sentit, el rector de la Universitat de Girona, Quim Salvi, ha indicat que “el fet de convergir en un mateix espai infraestructures i talent genera sinergies positives” i en aquest sentit ha indicat que aquesta convivència serà positiva tant per la formació i aprenentatge dels alumnes com dels professionals, “facilitarà la captació de talent investigador d’arreu del món i generarà emprenedoria”. 

La Udg també està treballant en el pla funcional de les noves facultats i està previst que el presentin en els propers mesos.