El personal de mesures penals alternatives denuncia "abandonament"

Reclamen més recursos perquè atenen la meitat de la població penitenciària 

Justícia diu que fins al 2025 no podran modificar el contracte

Concentració del personal de mesures penals alternatives davant el Districte Administratiu de Barcelona, el 19 de desembre.

Concentració del personal de mesures penals alternatives davant el Districte Administratiu de Barcelona, el 19 de desembre. / DdG

Ariadna Sala

Ariadna Sala

El personal de mesures penals alternatives (MPA) va reprendre fa un mes la vaga indefinida que va iniciar el gener per «abandonament» del servei per part del Departament de Justícia. El col·lectiu denuncia una situació d’«abandonament» i manté que des de fa anys treballen en una situació de precarització i reclamen solucions al Departament.

Prop de la meitat de la població penitenciària fa mesures penals alternatives, però segons exposen a través d’un comunicat, el servei els ha d’atendre amb menys d’un 2% dels recursos econòmics. L’any 2022, dels 430 milions d’euros de despesa del sistema penitenciari català només 7 milions es destinen a les mesures penals, tot i que l’aposta de futur de la conselleria implica arribar a tenir el 60% de la població penitenciària fent mesures alternatives. 

El servei està externalitzat des de fa 22 anys i ho gestionen tres entitats del Tercer Sector (Apip-Acam, INTRESS i Fundació Ires). A Girona l’adjudicatària és INTRESS i hi treballen una quinzena de persones repartides per tots els jutjats de la demarcació. Des del servei assenyalen que els seus salaris estan un 29% per sota del personal contractat pel Departament, tot i fer tasques similars.

El febrer ja es va dur a terme una primera protesta que va derivar en una negociació amb la conselleria, on segons el col·lectiu van aconseguir un pacte verbal pel qual Justícia faria una nova licitació pel 2024, però a l’octubre va acabar prorrogant l’actual. Tot i que la conselleria «reconeix» la situació de precarietat, l’any vinent no hi haurà increments de salari: «ni l’increment de l’IPC, que ja el tenim congelat des de fa més d’una dècada», es queixen des del col·lectiu. També indiquen que «ser un col·lectiu feminitzat i petit ens juga en contra».

El 19 de desembre CCOO va convocar una protesta davant el Districte Administratiu de Barcelona, que són les oficines on hi ha els caps del Departament. Els treballadors continuaran mobilitzats fins que Justícia i les entitats els ofereixin «solucions «justes i dignes que posin fi a la persistent situació de precarietat insostenible i inadmissible».

Fonts de la conselleria indiquen que des que el nou equip de govern va agafar les regnes ja van asseure’s amb el col·lectiu per escoltar les seves demandes, però recorden que la legislació és «rígida» i no permet modificar el contracte, que estarà en vigor fins al 2025. 

Més de 600 penats fan mesures alternatives

A Girona, en aquests moments hi ha més de 600 persones fent MPA, que en un 56% dels casos consisteixen a fer treballs en benefici de la comunitat, i un 38% l’assistència obligatòria a programes formatius. Pel que fa al tipus de delictes pels quals els jutges decreten més mesures alternatives, són per incompliments en matèria de seguretat viària (29%), per violència masclista (19%), lesions (12%) i delictes contra el patrimoni (9%).