Convertir-se als 29 anys: «No em van batejar i ara em vull casar per l’església»

El banyolí Àngel Arias va ser l’únic dels quatre germans que es va quedar sense rebre el sagrament del Baptisme. «Més tard vaig fer religió a l’escola, però per un problema familiar els meus pares no em van poder batejar quan tocava», recorda. 

La seva infància la va passar a la seva Sevilla natal, on participava, com tots els de casa, en celebracions catòliques. «Al llarg de la meva vida he seguit un camí molt catòlic, a Andalusia es viu d’una manera especial, sabia que en algun moment hauria de fer el pas i preparar-me per rebre el sagrament del Baptisme però sempre ho acabava posposant, no trobava mai el moment», reconeix. Fins que va decidir casar-se amb la seva parella. Tots dos tenien clar que ho volien fer per l’església, però a Arias li faltaven els tres sagraments per a poder-ho fer: el Baptisme, l’Eucaristia i la Confirmació. «La meva parella ja tenia, que dic jo, tota la carrera feta, però jo havia de començar de zero», afirma. «Era la oportunitat que havia estat esperant tota la vida, vaig saber que era el moment de posar-m’hi», assegura.

Un pas voluntari, no forçat

A l’octubre va iniciar el seu camí cap al catecumenat per preparar-se per a rebre els sagraments de la iniciació cristiana. Ho va fer de la mà d’una monja butinyana, la Germana Teresita, amb qui es troba cada dijous a la tarda per a descobrir l’Antic i el Nou Testament. «Vam haver de començar pràcticament des de zero, però ell hi posa moltes ganes i té un gran interès, i això al final és el que compta», assenyala la Germana Teresita. «El primer que li vaig dir va ser que això havia de ser un pas voluntari, ho havia de fer perquè realment ho volia i ho sentia, no havia de ser forçat», recorda la monja butinyana. Però ell n’estava del tot convençut. I és que després de rebre els sagraments i casar-se, té clar que vol seguir amb aquest camí: «No vull que quedi aquí perquè ara tot just comença, vull ser un creient practicant», assegura Arias.

La reacció del seu entorn, celebra, ha estat «molt positiva», en part, perquè la majoria dels seus amics són creients. «Fins i tot volen venir el dia del bateig, estan realment emocionats», explica. I és que en un context en què els joves estan cada vegada més allunyats de l’església, Arias assenyala que «falta que molta gent s’hi torni a acostar, perquè de petits reben els sagraments però després ho deixen passar, la fe ja no els crida l’atenció». En aquest sentit, lamenta que «no hi ha continuïtat perquè, d’alguna manera, és com si d’alguna manera s’haguessin desencantat».

Subscriu-te per seguir llegint