L'acusat del crim de Masarac diu que va apunyalar la víctima com un acte de defensa: "no soc un assassí"

"Vaig matar-lo, però no soc un assassí". Així s'ha defensat al seu últim torn de paraula l'acusat confés de propinar dues ganivetades al seu company d'habitació el 31 d'agost de 2022 a Masarac. El mòbil del crim és una discussió sobre una muda de roba que la víctima hauria tret del llit del processat per netejar l'habitació, i això hauria derivat en una situació tensa que va dur-los a posar-se d'acord per trobar-se en un camp prop de la casa i barallar-se. Segons l'acusat, quan li va reclamar la roba van acabar discutint i insultant fent servir "el nom del pare i la mare", i que altres companys els van haver de separar.

L'acusat ha assegurat davant el jurat a la secció tercera de l'Audiència de Girona que tenia una bona relació amb la víctima, i que feia quatre anys que compartien habitació, menjar i tabac. Ha demanat perdó i ha assegurat que ha passat diners a la família perquè sent penediment.

L'endemà de la discussió van quedar per barallar-se, i segons l'acusat va ser la víctima qui el va reptar a trobar-se per solucionar les coses "com homes". Van quedar a les tres de la tarda al "camp d'en Fermí", però la víctima no es va presentar perquè havia anat a Tortosa a fer gestions. Durant diversos missatges de WhatsApp que es van creuar, l'acusat assegura que la víctima va ser el primer que el va amenaçar de mort, dient-li que "un dels dos moriria", tot i que ell també va respondre-les. Quan va arribar a casa, estava cansat i volia dormir, i per defensar-se en cas que la víctima l'ataqués, va agafar un ganivet de la cuina i va amagar-lo entre els llençols del seu llit. Llavors la víctima va entrar i es va despertar. Després d'una estona d'intentar evadir la baralla, ambdós van coincidir a l'habitació. A partir d'aquí, indica que la víctima va pegar-li primer a la cara quan ell volia sortir de l'habitació, i que va veure com feia un moviment ràpid cap a una tauleta de nit. L'acusat va agafar el ganivet per defensar-se i va atacar a l'altre home amb força però "sense saber" on encertaria el ganivet. La víctima va morir abans que arribessin els serveis mèdics.

Després va sortir de l'habitació amb el ganivet encara a la mà i va demanar als altres que truquessin a la policia. Va ser detingut a fora quan la policia va detectar que tenia un comportament estrany i intentava amagar alguna cosa a la mà esquerra.

"No el volia matar"

Durant la reconstrucció del crim va admetre l'apunyalament, però sempre ha mantingut que no volia matar-lo i que s'estava defensant perquè l'altre l'havia amenaçat de mort. També ha explicat que va arribar de Gàmbia per una ruta per la qual va haver d'afrontar un segrest, tortura i extorsió, a més de jugar-se la vida per arribar fins a Espanya. En aquest sentit, la seva defensa, l'advocada Cristina Casellas, entén que tot i que no se li ha objectivat cap trastorn derivat d'aquesta situació, una vivència així li ha provocat una actitud d'hipervigilància que hauria derivat en tragèdia per una "discussió absurda". Per això demana que se'l condemni per un homicidi, però tenint en compte que va ser un atac de legítima defensa i que va col·laborar amb la policia des del primer moment, perquè se li rebaixi la pena. En canvi, el fiscal Víctor Pillado demana una condemna de 24 anys de presó per assassinat, perquè indica que la víctima no es va poder defensar i que va haver de fer front a un atac sobtat. No compra la tesi de la defensa sobre com la vivència de l'acusat el va poder afectar en l'atac, perquè assegura que la víctima "va passar pel mateix" que ell, ja que era del mateix país. "Això no li donava carta blanca per matar", ha reblat. Tampoc contempla la confessió, perquè segons ell només ha admès el que "no pot negar", però assegura que sense la seva declaració la investigació també hauria arribat a les mateixes conclusions.

Al tràmit de conclusions, Pillado ha ressaltat que l'objectiu de la víctima no era matar l'acusat, sinó que només volia una baralla. Així ho diu en un missatge on consta que diu "ens barallarem i després tornarem a casa". També assegura que tot i que el primer a amenaçar de mort va ser la víctima, el processat s'hi va tornar amb molta més agressivitat i va dir-li que "si no et mato, entraré a l'infern, no em coneixes".

L'acusació ha desgranat fins a vuit proves que, segons indica, demostren que la víctima va morir sense poder-se defensar, entre les quals el fet que no tenia lesions d'autodefensa, només moviments reflexos amb les mans. Tampoc es va trobar cap arma dins l'habitació, fet que indica que només l'acusat anava armat. L'habitació, d'altra banda, no estava desendreçada, fet que suggereix que no hi va haver cap baralla prèvia a l'atac, ni es van sentir crits o cops. L'únic crit que van sentir els companys de pis, uns 30 segons després que la víctima entrés a l'habitació, va ser d'auxili.

Demà serà el torn del jurat popular per emetre el veredicte. L'autoria dels fets no és controvertida, però el que està en joc és si la víctima es va poder defensar de l'atac i si consideren que l'acusat va col·laborar amb la investigació.

Comença el judici a l'acusat de matar un jove a ganivetades a Masarac

El mòbil del crim de Masarac va ser una "discussió absurda" sobre una muda de roba