El Govern farà més flexibles algunes mesures antisequera

El Pla Especial de Sequera (PES), aprovat el 2020 pel Parlament, és el document que marca el camí que cal seguir a l’hora de donar respostes a l’actual crisi hídrica que pateix Catalunya. Aquesta guia ha servit per determinar els canvis d’escenari (alerta, excepcionalitat, emergència) i per decidir a quins sectors afectaven les restriccions. Tot i això, després de tres anys de sequera persistent, el pla ha mostrat algunes fissures que han obligat el Govern a modificar-lo de forma no substancial.

Dies abans que el sistema Ter-Llobregat i els seus sis milions d’habitants entressin en emergència, el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, va anunciar la flexibilització de les normes que havien d’impedir regar jardins públics amb aigua potable i limitar l’ompliment de piscines de tota mena. Aleshores, es va decidir que es podria seguir regant si es feia amb aigua freàtica o regenerada i es va optar per permetre l’ompliment de les piscines usades per practicar esport.

Ara, tres setmanes després de decretar la fase d’emergència, la situació més restrictiva possible, el Govern prepara nous canvis en aquest Pla Especial de Sequera. La idea dels dirigents del Departament d’Acció Climàtica és tirar endavant «modificacions quirúrgiques» que no requereixin la llum verda de la resta de partits. Això no obstant, es tracta de tres qüestions importants, que poden suposar variacions en el dia a dia de moltes persones. L’Executiu català ultima suavitzar les multes als municipis que consumeixin més aigua de la permesa, la rebaixa de la restricció d’aigua per al sector agrícola i la flexibilització de la norma que impedeix omplir piscines per a l’oci.

Reunions amb els afectats

Sobre les multes, Mascort ha assegurat que s’està treballant amb l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) per tenir en compte quins pobles i ciutats han fet els deures i quins no a l’hora de sancionar.

"Vam demanar que no es multés fins que les subvencions als municipis no arribessin, cosa que no ha passat"

Eduard Rivas

Eduard Rivas, president de la FMC, detalla els dos suggeriments que han posat sobre la taula de la Generalitat: «Vam demanar que no es multés fins que les subvencions als municipis no arribessin, cosa que no ha passat . I la segona opció que vam plantejar va ser establir un criteri clar perquè el municipi en qüestió pugui demostrar, de manera objectiva, que està fent esforços per reduir el consum».

Aquesta setmana, les dues entitats es reuniran amb el Govern i escoltaran la seva proposta, que anirà centrada a buscar una fórmula perquè els municipis puguin demostrar de manera objectiva que treballen per a l’estalvi. El PSC ha plantejat que els diners de les multes vagin destinats directament a arreglar fuites i a realitzar millores a la xarxa d’abastament municipal. Fonts consultades donen per fet que no té sentit que un ajuntament rebi una multa setmanal per no complir la dotació màxima mentre la sequera es mantingui en el temps.

Piscines municipals i turístiques

Un altre tema pendent és resoldre com queden les limitacions sobre l’ompliment de piscines ara que vénen els mesos més calorosos. Amb la restricció aprovada, ara com ara, els hotels i càmpings no poden omplir les seves piscines. Tampoc no es poden emplenar les piscines municipals que no estiguin pensades per a l’esport. El Govern està estudiant com aplicar una modificació que serveixi per permetre el funcionament de les piscines que actuïn com a refugis climàtics.

L’estiu passat, es van considerar refugis climàtics les piscines municipals, les comunitàries i les d’hotels i establiments turístics. A la conselleria, de moment, no concreten si se seguirà aquesta línia a l’hora de crear un cens de refugis climàtics. I en espera de la decisió final, els hotelers de Lloret han proposat instal·lar una dessalinitzadora pagada amb recursos privats per omplir les piscines amb aquesta aigua.

Avui dia, això no està permès. Però Patrícia Plaja, portaveu del Govern, assegura que celebren aquestes iniciatives i que l’estudiaran. Si finalment les piscines d’hotels s’acaben considerant refugis climàtics, els propietaris d’aquests establiments no necessitarien que l’ACA donés el vistiplau a aquesta petita dessalinitzadora.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint