Mor el propietari del macroprostíbul Paradise de La Jonquera

José Moreno Gómez, propietari del macroprostíbul de La Jonquera ha mort als 72 anys després d'una llarga malaltia. Tot i residir al Baix Empordà, Moreno ha mort a la província de Granada, d'on era originari.  José Moreno Gómez era molt conegut a les comarques gironines pel seu negoci de prostíbuls i també pels problemes amb la justícia. De fet, estava pendent d'un judici al qual s'enfrontava a 52 anys de presó i multes milionàries a l'Audiència Nacional per presumptes irregularitats amb Hisenda.

L'empresari havia arribat a tenir tres prostíbuls en funcionament a les comarques gironines. En aquest moment però només en tenia un d'obert: el macroprostíbul de la Jonquera. Els altres dos: el club Eclipse, de Mont-ras, i a l’Edén, de Melianta van acabar tancant. El Paradise, inaugurat l'octubre de 2010, és considerat un dels prostíbuls més grans d'Europa. Va obrir portes després d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va obligar l'ajuntament, que s'oposava a l'obertura de l'establiment, a concedir-li les llicències pertinents. 

Demanen fins a 52 anys de presó i multes de 150 milions al propietari del Paradise

Problemes amb la justícia

José Moreno havia de ser jutjat pròximament a l'Audiència Nacional. S’enfrontava a peticions de presó de fins a 52 anys per haver participat presumptament d’una defraudació milionària gestada per 30 empresaris de clubs on s’exercia la prostitució a tot Espanya. L’Audiència Nacional va obrir judici oral contra els investigats, entre ells Moreno i el seu home de confiança, Simón Moruny. Ambdós estaven acusats de formar part activa d’un entramat societari creat per ocultar abundants beneficis obtinguts en múltiples clubs on s’exercia la prostitució. Concretament, estaven acusats d'haver eludit les quotes tributàries d’IVA, l’impost de societats i IRPF.

La defraudació ascendiria a més de 21 milions d’euros, segons l’Advocacia de l’Estat, que els reclamava que indemnitzessin de forma solidària a Hisenda amb més de 37 milions d’euros i que, a més, paguin una sanció d'uns 150 milions d’euros. Amb la mort de l'empresari gironí, finalment per aquest cas només acabarà jutjat el seu home de confiança.

L'amo del Paradise ja havia estat jutjat anteriorment per fets relacionats amb els seus negocis. El 2013 va ser condemant a tres anys de presó per un delicte contra els drets dels treballadors: es va provar que portava noies de Brasil, que entraven a Espanya com a turistes, per fer-les treballar com a prostitues als seus bordells. El 2014 va tornar a ser jutjat per uns fets similars, però va ser absolt i només va ser condemnat un ciutadà brasiler a quatre anys de presó per un delicte contra els drets dels ciutadans estrangers. Arran d’aquests fets, també es va iniciar una investigació per blanqueig de capitals que va quedar arxivada.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Atacs amb explosius

A finals de 2012, el Paradise va patir diversos atacs amb artefactes explosius, que mai es van poder aclarir. El 12 de desembre, dos motoristes van llançar explosius a l'establiment -una a la porta principal que no va detonar-se i un altre a davant el magatzem- sense causar ferits.

Onze dies més tard, quatre persones amb passamuntanyes i fusells automàtics van avisar que deixaven un cotxe bomba davant el local i van fugir. La Policia va confirmar l'existència de l'explosiu (dues bombones de butà amb una càrrega de TNT i pentrita), que no va arribar a explotar perquè també va fallar el detonador. Finalment, la nit de cap d'any, els Mossos van rebre un trucada avisant d'una bomba a l'interior de l'establimment. La policia va evacuar el miler de persones que hi havia al Paradise però no va trobar cap explosiu. La policia sospitava que aquests atacs tenien la intenció d'atemorir Moreno. Per aquest cas, l'autoria intel·lectual del qual mai va ser aclarida, van arribar a detenir set persones, però van acabar absoltes. Un d'elles, Xavier Jaume Peña, conegut com 'el Gordo' va ser assassinat a Viladecans en el que la policia va considerar un ajust de comptes.

Subscriu-te per seguir llegint