Pocs capellans per a moltes parròquies: el gran repte del nou bisbe Octavi

La xifra de preveres ha disminuït de forma constant els últims anys a la diòcesi de Girona

L'ordenació de Carles Sánchez, el 2022, l'última celebrada a la diòcesi.

L'ordenació de Carles Sánchez, el 2022, l'última celebrada a la diòcesi. / Aniol Resclosa

Laura Fanals

Laura Fanals

Un dels reptes que el nou bisbe de Girona, Octavi Vilà, es trobarà sobre la taula quan assumeixi el comandament de la diòcesi serà l’organització d’un Bisbat que en els darrers anys ha vist decréixer de forma constant el seu nombre de preveres però que, per contra, manté un elevat nombre de parròquies. I és que l’anterior bisbe, Francesc Pardo, va defensar en tot moment que cada poble havia de tenir la seva parròquia per garantir la proximitat, malgrat que la disminució del nombre de capellans ha fet que alguns d’ells hagin hagut d’assumir fins a sis, set o vuit parròquies. Ara, caldrà veure si el nou bisbe opta per mantenir un model similar al de Pardo o si, per contra, decideix fer una reestructuració -que podria implicar una reducció de parròquies- per optimitzar-ne la gestió. 

En els darrers anys s’ha produït un descens constant del nombre de preveres que té la diòcesi, que es troba dividida en 13 arxiprestats. Segons les dades reflectides en la Guia de l’Església de Girona corresponent a 2024, amb xifres de l’any passat, a la diòcesi hi ha actualment 110 preveres incardinats. Es tracta de cinc capellans menys dels que hi havia l’any anterior, però suposen una caiguda notable respecte a les dades de fa un parell de dècades, ja que a finals de l’any 2000, per exemple, el Bisbat de Girona comptava amb 246 capellans. És a dir, que en una mica més de vint anys, la xifra de capellans s’ha reduït a més de la meitat a Girona.

Falta de vocacions

La darrera ordenació sacerdotal al Bisbat va ser la de Carles Sánchez, celebrada el 2 d’octubre de 2022, és a dir, fa un any i mig. En aquell moment, l’ordenació de Sánchez suposava la primera que es produïa al Bisbat després de dos anys i mig. A la falta de vocacions se li ha de sumar, a més, l’envelliment de bona part del col·lectiu, ja que molts capellans superen ja l’edat de jubilació i, per tant, no estan en actiu. 

A més, dels 110 preveres dels quals disposa actualment el Bisbat gironí, n’hi ha cinc que resideixen a altres diòcesis, i que per tant no exerceixen les seves tasques a les comarques de Girona. A més, hi ha quatre preveres extradiocesans residents, set de la Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei i sis religiosos amb càrrec pastoral diocesà.

Aquest reduït nombre de capellans ha d’encarregar-se de 380 parròquies repartides arreu de la diòcesi, a les quals se sumen dotze annexos. Per tal de poder arribar a totes les parròquies, el bisbe Pardo va propiciar, a l’inici del seu mandat, l’ordenació de diaques i laics i religiosos amb responsabilitats pastorals, per tal que poguessin responsabilitzar-se de celebracions de la paraula en aquelles parròquies on els capellans no hi podien assistir sempre. 

Tot i això, el ritme d’aquest nombre d’ordenacions va anar disminuint en els darrers anys, i actualment hi ha dotze diaques -els mateixos que l’any anterior- i 38 laics i religiosos amb responsabilitats pastorals -quatre menys dels que hi havia a finals de l’any 2022-. Caldrà veure, doncs, si el nou bisbe opta també per potenciar aquestes figures per tal de reforçar l’atenció i el servei als fidels. 

Subscriu-te per seguir llegint