Menys de la meitat de joves gironins fan ús del català com a primera llengua

En general a Catalunya ha repuntat en més de dos punts fins al 25,1% però ha patit una davallada de 15 punts en 15 anys

El Govern fa incís a la continuació de la immersió lingüística als centres educatius a més d’abordar la irrupció d’Internet

Estudiants entrant a un institut de Girona en una imatge d’arxiu.

Estudiants entrant a un institut de Girona en una imatge d’arxiu. / Marc Martí

Laura Teixidor

Laura Teixidor

L’ús habitual del català entre els joves catalans de 15 a 34 anys ha davallat quinze punts percentuals en els últims quinze anys, segons l’Enquesta de Joventut de Catalunya. En concret, s’ha passat del 43,1% el 2007 al 25,1% el 2022. Tot i que també és cert que ha repuntat lleugerament dos punts en els darrers cinc anys.

L’informe, elaborat per l’Observatori Català de la Joventut del departament de Drets Socials en col·laboració amb diferents universitats catalanes, explica els resultats per l’increment dels joves que parlen habitualment en castellà, que en el mateix període analitzat ha passat del 39,4% al 44,5%, sis punts més en quinze anys.

Respecte a fa cinc anys, el pes dels dos idiomes es manté a l’àrea metropolitana de Barcelona i al Camp de Tarragona. En canvi, l’ús predominant del català ha remuntat a Terres de l’Ebre, Ponent, Alt Pirineu i Aran, el Penedès i les comarques gironines, mentre que el català baixa a les comarques centrals.

De fet, si ens centrem en l’actualitat, el contingent catalanoparlant inicial és el més nombrós en cinc de les set zones i supera la meitat del total en tres d’aquests àmbits: a les Terres de l’Ebre (64,3%), a Ponent, Alt Pirineu i Aran (57,3%) i a les comarques centrals (54,4%). Seguidament venen les comarques gironines, on el percentatge de joves que fan ús del català com a primera llengua també supera clarament el de castellanoparlants (un 45,4% enfront d’un 33,1%). Malgrat tot, se situa per sota del 50%, ja que també cal tenir en compte que el 14,5% fa ús d’altres llengües o combinacions i el 7% tenen tant el català com el castellà com a llengua inicial.

Al Penedès, en canvi, el castellà i el català hi tenen una presència pràcticament idèntica com a primera llengua dels seus habitants joves. Finalment, a l’àmbit Metropolità i a les comarques del Camp de Tarragona el castellà se situa per sobre de la mitjana, sobretot en el primer (55,7%). La presència d’altres llengües i combinacions se situa a prop de la mitjana en tots els àmbits territorials, només clarament per sobre a les Terres de l’Ebre (19,4%) i clarament per sota al Penedès (10,2%).

La distribució territorial va molt lligada a la grandària del municipi. En els municipis més petits hi ha una presència majoritària de joves amb el català com a llengua inicial: són dos de cada tres en els municipis de menys de 2.000 habitants, i un de cada dos en els municipis de 2.000 a 10.000 habitants. En canvi, en els municipis de més de 10.000 habitants ja hi predomina el castellà, i en els de més de 50.000 habitants ja s’hi troben valors clarament per sobre de la mitjana de castellanoparlants inicials i clarament per sota de la mitjana de catalanoparlants inicials.

Per franges d’edat, les de 15 a 19 anys i 20 a 24 fan més ús del català que la mitjana, amb aproximadament un 27%.

Castellanització com a rutina

Encara sobre la llengua, l’enquesta conclou que el 14,1% de les persones joves castellanitzen els seus usos lingüístics –és a dir, que converteixen el castellà en la seva llengua d’ús habitual tot i no ser la seva llengua materna–, mentre que el 9,8% catalanitzen els seus usos.

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, fa incís a la continuació de la immersió lingüística als centres educatius a més d’abordar «la irrupció d’internet» i «el fenomen migratori», que, segons ell, ha canviat l’estructura de la població de forma «rellevant» en els últims vint anys.

De fet, l’enquesta conclou que Catalunya té una realitat sociolingüística «plurilingüe» que està marcada amb «l’evidència quantitativa i qualitativa disponible, per la generalització de l’accés al català mitjançant el sistema educatiu i per una presència significativa d’usos combinats del català i el castellà que abasta també una part de no catalanoparlants inicials, però tot plegat s’esdevé en un context de clara minorització de la llengua catalana».

Subscriu-te per seguir llegint