Santiago Dexeus, estretament vinculat a Foixà i l'Empordà

El ginecòleg català, pioner de les tècniques anticonceptives a Espanya, ha mort aquest divendres als 88 anys

Santiago Dexeus a la seva casa de Foixà l'any 2013.

Santiago Dexeus a la seva casa de Foixà l'any 2013. / Aniol Resclosa

Santiago Dexeus Trias de Bes, un dels ginecòlegs catalans més coneguts i impulsor de les tècniques anticonceptives a Espanya, ha mort aquest divendres a Barcelona als 88 anys. Creador de l'institut mèdic que porta el seu nom amb el seu germà José María i que després va vendre al grup Quirón, és pare del també ginecòleg Damià Dexeus, amb qui des del 2016 dirigia un centre vinculat a la Clínica Corachán. Dexeus va ser dels primers ginecòlegs a impulsar les tècniques anticonceptives encara amb el franquisme, així com tècniques pioneres com el diagnòstic precoç de càncer, la colposcòpia, la cirurgia oncològica, la primera laparoscòpia ginecològica o la mastologia.

Amant de l'Empordà

Santiago Dexeus ha estat sempre molt vinculat a les comarques gironines. De petit, va fer estades a Tossa de Mar, on hi havia familiars de la seva mare dedicats a la indústria del suro. Més endavant, a principis dels anys 70, i amb una carrera professional consolidada, va comprar una casa al padró de Pals, però on va acabar arrelant seria a Foixà

Ho explicava ell mateix en un article a la Revista de Girona: "Vivint a Pals, vaig tenir notícia que es venia una vella masia a Foixà. Quan vaig trepitjar per primer cop el terreny de la meva casa actual, vaig quedar absolutament impressionat. La vista s'estén des de l'obscur Norfeu fins més enllà de les muntanyes de Begur. El pla entre aquests dos punts, com un paisatge impressionista, va alternant a la vall els verds i els marrons amb el permanent domini del blau, que adquireix la seva major bellesa i intensitat els dies de tramuntana. Els pobles semblen col·locats com en un pessebre: la Sala, Ultramort, Verges, i al fons, Torroella, i s'endevina l'Estartit". 

A Foixà hi feia llargues estades que aprofitava per estudiar temes mèdics sense pressió, escriure poesia, fer activitat física, trobades amb els amics, i llargues migdiades. En una entrevista amb Diari de Girona l'any 2013, definia la casa de l'Empordanet com "un oasi de pau, ens compensa la tensió de tota la setmana". També destacava que se sentia "com un veí més del poble".