Adéu a les «golden visa», una petita gota en el mar de l’habitatge

L’eliminació de les golden visa pot ser una mesura positiva, però no farà ni pessigolles al problema de l’habitatge a Espanya. És la conclusió unànime de tots els sectors implicats en una qüestió que genera maldecaps a sis de cada deu ciutadans, segons estadístiques avalades pel Govern. Una altra cosa és que la supressió d’aquests visats, que premien amb el permís de residència els extracomunitaris que facin grans inversions en el país -sobretot immobiliàries-, no sigui positiva en termes de lluita contra el blanqueig de capitals o fins i tot contra el narcotràfic. Però, en portes d’una decisiva marató electoral -basques, catalanes, europees-, l’Executiu ha posat l’accent no en aquests encomiables objectius, sinó en què la mesura servirà perquè el dret universal a un sostre digne i adequat passi per primera vegada de l’article 47 de la Constitució a la realitat.

Les immobiliàries gironines perden l'incentiu de les "golden visa"

I en aquest sentit, segons les fonts consultades, l’eliminació de les golden visa és el contrari de matar mosques a canonades. «La idea que els visats d’or han generat els problemes de l’habitatge és generar un boc expiatori, per atribuir als de fora el que ha fet la classe especuladora local», afirma Carlos Delclós, professor del Departament de Sociologia i investigador de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona. «És poc probable que la supressió tingui un efecte significatiu en la solució del problema de l’habitatge a Espanya», diu Manuel Burgos, vicepresident de l’associació d’empresaris d’habitatges d’alta qualitat de Marbella Dom3. «No diria que la mesura és totalment simbòlica, però és clarament insuficient si la mires en un context més ampli», remarca Carme Arcarazo, portaveu de l’entitat per la defensa d’un habitatge digne Sindicat de Llogateres. «No és veritat que hagi de millorar l’accés a l’habitatge de ningú, i m’indigna molt quan els polítics ens volen prendre per babaus», conclou Gonzalo Bernardos, director del Màster en assessoria, gestió i promoció immobiliària de la Universitat de Barcelona.

Pedro Sánchez va anunciar dilluns que el Govern inicia els tràmits per eliminar un mecanisme que permet accedir a la residència espanyola els estrangers que inverteixin més de 500.000 euros en béns immobles. «Prendrem les mesures necessàries per garantir que l’habitatge sigui un dret i no un simple negoci especulatiu», va dir el president del Govern. «Aquest no és el model de país que volem, el de la inversió especulativa. Tenir un habitatge digne no pot dependre només de les regles del mercat», va afegir.

Segons les enquestes, el malestar dels espanyols respecte de les dificultats per accedir a un pis, sobretot a les grans ciutats i en els punts turístics, no deixa de créixer. I les últimes dades del Banc d’Espanya disponibles, del tercer trimestre de 2023, mostren que les famílies han de destinar set anys i mig del seu salari brut a la compra d’un habitatge, el nivell màxim dels últims 13 anys.

El Govern assegura que la supressió de les golden visa serveix «per donar oportunitats als que avui tenen problemes per accedir a un habitatge en llocs concrets i amb tensió de preus i falta d’oferta residencial». Ho va dir dimarts la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, durant una compareixença en la qual també va posar números a l’anunci. Entre 2013, quan les va crear Mariano Rajoy per mirar de donar vida a un mercat immobiliari comatós, i gener del 2024, 10.528 persones s’han beneficiat d’aquests visats lligats a les adquisicions d’habitatge. A l’Executiu se li «va encendre el llum d’alarma» recentment, quan va comprovar que, en els dos últims anys, «s’han duplicat les concessions de golden visa i la inversió estrangera».

El primer problema és que els números no quadren. L’any passat, en resposta parlamentària, el Govern va xifrar en 4.920 els visats d’or concedits entre 2013 i 2022; ara els eleva fins a 6.913. Però fins i tot tenint en compte aquesta correcció, i acceptant que hi hagi hagut una escomesa important en els dos últims anys, l’impacte -molt limitat- de la supressió queda clar si es té en compte que, només el 2023, es van registrar a Espanya gairebé 590.000 operacions de compravenda d’habitatge.

Tampoc es pot dir que el Govern hagi obert camí. El 2022, arran de l’inici de la guerra d’Ucraïna, la UE va recomanar als països que les havien impulsat suprimir les golden visa, perquè, com que la seva concessió no es preocupava per l’origen dels diners, podia suposar una via per al blanqueig. Nou d’ells ho van fer, i ara només queden quatre països comunitaris on la mesura estigui vigent: a més d’Espanya, són Itàlia, Grècia i Malta.

Xinesos i russos

Per nacionalitats, són els xinesos i els russos que més s’han beneficiat de les golden visa, molt per davant dels britànics o els nord-americans. I això és preocupant en el context actual. «Aquest tipus de visats està subjecte a molt menys escrutini que al que se sotmet a una persona que ve aquí a treballar i guanyar-se la vida», recorda Delclós. I Arcarazo afegeix que, tot i que «és una bona notícia, perquè era grotesc que qui comprés un pis de mig milió d’euros tenia la residència mentre centenars de milers de persones que viuen aquí que no la tenen perquè són pobres», no és la panacea. Des de la seva associació reclamen que s’apliqui amb rigor el límit al lloguer, i que es vigili especialment tant el lloguer de temporada com l’arrendament d’habitacions.

Els empresaris immobiliaris de Marbella, on les golden visa han arribat a representar el 7% d’adquisicions, ho veuen diferent. «Tot i que no s’han notat grans canvis, amb motiu de la guerra arriben a la zona noves nacionalitats, el que remarca la importància d’Espanya com a destí atractiu per a inversors que busquen estabilitat i qualitat de vida», diu el vicepresident de Dom3.

Aquestes postures tan allunyades sobre com afrontar el problema de l’habitatge convergeixen en assenyalar les mancances de l’eliminació de les golden visa. «És una mesura que està bé, perquè impedeix que vingui gent amb negocis no clars i perquè no tens per què discriminar positivament el ric estranger respecte del ric nacional», diu amb sorna Bernardos. 

Subscriu-te per seguir llegint