Una desena d’experts busquen solucions des de Girona als reptes del Mediterrani

Igualtat d’oportunitats per a totes les persones. Aquest és l’eix a partir del qual aquesta setmana ha començat a treballar la comissió d’experts que integren el Consell Mediterrani de Girona, que es va constituir dijous, un dels vuit òrgans locals de debat presents a Espanya que s’encarregaran de diagnosticar i aportar solucions als principals reptes econòmics i socials del Mediterrani. 

Les conclusions es posaran en comú en el primer Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, impulsat per Prensa Ibérica i la Fundació La Caixa, que se celebrarà a València el 26 i 27 de juny. L’objectiu és impulsar el desenvolupament d’aquesta àrea peninsular, amb una visió integral, vertebradora de territori, que promogui el progrés sostenible, socialment just i influent en aquells projectes que tinguin un impacte en la vida de les persones i el planeta. La primera edició del Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani compta amb el patrocini de CaixaBank, Cepsa, Endesa, Naturgy, Repsol, Iberdrola i Agbar, així com també amb el suport institucional de la Generalitat de Catalunya, la Junta d’Andalusia, la Generalitat Valenciana, el Govern de les Illes Balears, el de la Regió de Múrcia i el Consell d'Eivissa.

Amb aquesta iniciativa i durant la celebració del seu 45è aniversari, Prensa Ibérica vol reafirmar el seu lideratge informatiu en un àmbit geogràfic on edita fins a deu diaris generalistes: Diari de Girona, El Periódico, Regió 7 (Manresa), Diario de Mallorca, Diario de Ibiza, Mediterráneo (Castelló), Levante (València), Información (Alacant), La Opinión de Murcia i La Opinión de Málaga, a més del diari esportiu Sport i els setmanaris L’Empordà i Mallorca Zeitung. Cada diari liderarà un consell local, que reflexionarà sobre un repte econòmic i social que afecta directament al Mediterrani.

El Consell Mediterrani de Girona està format per la directora de l’escola Les Alzines de Girona, Esther Latre; la directora general de la Fundación Eurofirms, Maria Jordà; el director de Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona i coordinador de l’àmbit social de San Juan de Dios España, Salvador Maneu; el director de la Fira Mediterrània, Jordi Fosas; el responsable de Frater, Joan Vicenç Cordonet; el filòsof, teòleg i director de la Càtedra ETHOS de la Universitat Ramon Llull, Francesc Torralba; el director de la Fundació Autisme Mas Casadevall, Pep Mendoza; la inspectora d’Educació, directora dels Serveis Territorials d’Economia i Hisenda a Girona i exdirectora d’institut, Raquel Robert; el metge i exdegà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona, Joan San; el director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans de la Generalitat, Adam Majó i la participació de la Creu Roja Espanyola, representada en la constitució del consell pel vicecoordinador general de l’entitat, Daniel Fernández. L’òrgan està presidit pel director de Diari de Girona, Josep Callol; amb el director del Centre Fundació La Caixa Manel Rullo com a comissari i la llicenciada en Història de l’Art i doctora en Ciències Humanes i de la Cultura per la Universitat de Girona, Lada Servitja, com a relatora.

El director de Diari de Girona, Josep Callol, va assenyalar dijous en la reunió de constitució del consell local que el primer pas és «detectar els problemes que hi ha al voltant de la nostra àrea temàtica -les persones- fer-ne una diagnosi, debatre-ho i aportar solucions, que es presentaran al Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, a València, i després s’enviaran al govern central i als governs autonòmics de l’arc Mediterrani». El feedback que han rebut de la iniciativa per part de les administracions és «molt positiu»: «Els governs consideren que el projecte té moltes possibilitats, estan molt oberts a que des dels diversos consells locals els proposem solucions a problemes de present i de futur amb els que la societat ha de conviure». La voluntat, va detallar el director de Diari de Girona, és que «el projecte no mori aquí»: «Un cop estigui a mans dels governs hem de fer-ne un seguiment exhaustiu, saber què s’està fent amb les propostes que ha aportat cada consell local i fins on poden arribar».

L’elecció d’experts, va puntualitzar Manel Rullo, serà una de les claus de l’èxit per garantir la viabilitat de les solucions aportades: «L’objectiu és que posin a debat els seus coneixements i, a partir de l’experiència de cada membre, poder arribar a conclusions sòlides que donin una resposta realista i eficient als reptes que tenim sobre la taula».

La temàtica que es treballarà a Girona, la de les persones, s’estructurarà en base a quatre grans pilars. Es tracta de l’accés a la salut, a l’educació de qualitat, a l’habitatge i el fenomen migratori. Al llarg d’aquests dos mesos de reflexió, els integrants del Consell Mediterrani de Girona posaran el focus en els temes que es derivin d’aquestes quatre grans branques.

Mentre que a Girona es posarà el focus en la igualtat d’oportunitats per a totes les persones, a Barcelona el consell local analitzarà l’economia blava. El grup de treball de les illes Balears, per la seva banda, estarà enfocat en com afronta el turisme el canvi climàtic. A Castelló, es debatrà el nou paper de l’energia en la indústria i, a València, s’analitzaran quines noves xarxes per a la mobilitat s’han d’impulsar. Per la seva banda, el consell d’Alacant estudiarà els problemes d’accessibilitat a l’habitatge, la seguretat jurídica del sector de la propietat i l’impacte del canvi climàtic. Múrcia se centrarà en l’aigua, a partir d’on explorarà un model comú i consensuat per a tots els territoris per trobar una solució a la sequera. Finalment, la ciutat mediterrània del futur serà el tema que abordarà el consell de Màlaga.

Reptes de present

La directora de l’escola Les Alzines de Girona, Esther Latre, va assenyalar que un dels principals reptes que tenen els centres educatius sobre la taula és la salut mental. «Des de la pandèmia, a nivell educatiu es treballa molt amb xarxes socials, ordinadors i tauletes, s’ha acostumat massa als joves a treballar d’aquesta manera i això els ha portat a enganxar-s’hi». Un altre punt calent és la segregació escolar. En aquest sentit, va afirmar que «des de les entitats educatives hem de fer una gran feina per promoure la igualtat on tothom accepti a tothom, independentment de la seva situació social, cultural o ideològica». Amb tot, va celebrar que Prensa Ibérica hagi impulsat aquest Fòrum: «És una aposta de futur molt important perquè podem arribar a canviar moltes coses que preocupen a nivell social però que potser no s’estan prenent massa decisions al respecte». També va destacar que «que hi hagi tantes persones pensant sobre temes que preocupen a la societat és molt interessant» i va assenyalar que «espero aportar-hi bones idees».

El metge i exdegà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona, Joan San, va celebrar que Prensa Ibérica hagi tingut la «sensibilitat» d’organitzar aquest Fòrum, on vol aportar-hi «compromís, ganes de treballar i la meva manera de ser». El Mediterrani és una àrea que Joan San coneix d’aprop. I és que ha estat artífex d’un estudi sobre salut i Mediterrani, que a través d’una investigació ha posat en valor els efectes beneficiosos de l’aigua del mar pels malalts de càncer i persones amb Alzheimer.

Implicació de la societat civil

Per la seva banda, el Director de Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona i coordinador de l’àmbit social de San Juan de Dios España, Salvador Maneu, va destacar que la iniciativa és «molt rellevant» perquè «compta amb la implicació de la societat civil»: «Estem acostumats a una omnipresència dels poders públics en el disseny de polítiques públiques, que és el que els correspon, però també és moment que la societat civil s’organitzi». Pel que fa als reptes que té la societat per millorar la vida de les persones, en va destacar tres de «fonamentals»: l’accés a l’habitatge, a una educació de qualitat i un mercat laboral «més simètric». Amb tot, va assenyalar que «són tres grans variables que influeixen en la qualitat de vida de les persones».

El director del Centre Fundació La Caixa, Manel Rullo, va posar el focus en les diverses vulnerabilitats de les persones. «Hem d’abordar la vulnerabilitat de les persones migrants que arriben a una societat nova, però també la d’una persona que té dificultats econòmiques per trobar habitatge o per accedir a una educació de qualitat». A través del Consell, va assenyalar, «el que pretenem és que les persones tinguin les mateixes oportunitats, tinguin la vulnerabilitat que tinguin». Les trobades serviran, va celebrar, per «aprofundir en els problemes, en els que massa sovint la societat només hi passa per sobre».