La divuitena edició del Festival Nits de Jazz a Platja d'Aro oferirà vuit concerts gratuïts cada divendres a partir de demà i fins el dia 28 d'agost. Organitzat per l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro amb el suport de la Diputació i la Generalitat, el festival ofereix una programació eclèctica que inclou, a banda de jazz, estils musicals complementaris com gospel, swing, soul o blues. Anthus serà l'encarregat de donar demà el tret de sortida, i al llarg de les següents setmanes hi passaran Saphie Wells & The Swing Cats, Paris-Barcelona Jass Band, Violetta Curry, Eva Fernández & Taller de Músics, Jesse Davis & Barcelona Jazz Orquestra, In Crescendo i Emmanuel Djob By The Gospel River.
Italià i cantant de jazz... semblen dos conceptes difícils de casar, perquè Itàlia se sol relacionar amb la música més melòdica.
Sí. És veritat que hi ha bastant marcada aquesta idea que Itàlia és força melòdica, lírica, molt clàssica, i això segurament s'explica pel fet que hi ha una exportació impressionant de música clàssica des d'Itàlia cap a la resta del món. Però també he de dir que el ?panorama jazzístic a Itàlia està bé, i hi ha ciutats com Roma o Florència que es mouen en aquest àmbit. Però és evident que segurament la música clàssica és el que domina més.
Què podem trobar en el seu nou disc, Profundament jazz?
Profundament jazz, que és el repertori que presentaré a Platja d'Aro, és un disc on trobem interpretacions dels clàssics del jazz, temes que m'han acompanyat durant la meva trajectòria musical, que m'encanta cantar perquè expressen moltes coses. Són cançons farcides de tota la meva experiència a nivell musical, perquè jo vaig estudiar a Irlanda, i em recorden la meva trajectòria. En aquest repertori també trobem composicions d'algunes de les icones més trascendents de la història del jazz. Alguns d'aquests temes eren purament instrumentals, sense lletra, i jo la vaig escriure per fer-los encara més propers al públic. La veu humana és el canal de comunicació més proper a la resta d'éssers humans, perquè ens comuniquem a través de la veu. Tothom posseeix aquest do, i a través de la lletra es pot arribar encara millor al públic. És una bona forma d'apropar el jazz a les persones. En el disc hi ha una fusió d'estandards, de clàssics del jazz, i també d'un treball més personal que segurament li dóna un toc més íntim.
Quins són els trets diferencials del jazz del mediterrani?
El jazz del mediterrani és molt concret, molt ben definit, i les nostres orelles estan molt acostumades a sentir-lo. És molt proper a nosaltres. Jo sóc mediterrani, i la gent, tant a Catalunya com a Sicília i el nord de l'Àfrica, i Grècia, compartim una experiència musical conjunta. Això fa que, quan sentim una melodia, ens soni molt familiar. A més, el jazz és precisament una música molt flexible, capaç d'absorbir altres estils musicals amb molta facilitat, i com a conseqüència casa molt bé amb tot. El jazz del mediterrani és aquesta cultura que tenim compartida amb els altres pobles de la mediterrània. És una cultura musical capaç d'absorbir i fusionar-se amb el jazz.
A Catalunya hi ha força festivals de jazz, i de qualitat. És un gènere que mai passa de moda?
Crec que sí. He de dir que aquí Catalunya hi ha una una autèntica passió pel jazz, i jo crec que no passarà de moda. També perquè s'està coent un moviment jazzístic important a Catalunya. Els músics intenten coses, desenvolupen altres iniciatives... s'està coent tot això, i el públic català és capaç d'absorbir-ho i que això li agradi. Aquesta efervescència cap a la música jazzística és important. Però també és veritat que hi ha molts, molts, molts músics que es volen dedicar a la música jazz, però hi ha pocs locals a Catalunya on es pugui escoltar aquest tipus de música. Com a conseqüència, és evident que necessitem encara més festivals i més locals, perquè tothom pugui expressar-se i el jazz català sigui encara més present.
