08 de febrer de 2019
08.02.2019

Mor Salvador Távora, "referent" de la cultura i el teatre d'Andalusía

La Generalitat el va haver d'indemnitzar després de prohibir a Catalunya el seu espectacle amb toros

08.02.2019 | 13:17
Salvador Távora.

L'autor, dramaturg i director sevillà Salvador Távora ha mort en la nit de divendres, a l'edat de 88 anys, segons han confirmat fonts de l'Ajuntament de la capital andalusa.Távora, que va néixer el 1930 al popular barri del Turó de l'Àguila, Medalla d'Or a les Belles Arts, Medalla d'Andalusia el 1991, Fill Predilecte de Sevilla i Premi Max d'Honor el 2017, sempre ha destacat en la seva trajectòria pel seu compromís social i la seva implicació amb teatre.

Távora va protagonitzar una sonada polèmica amb la Generalitat. El govern català no va autoritzar en dues ocasions la representació d'un espectacle de Távora que incloïa toreig, emparant-se en la llei de protecció dels animals, però el director andalús va recórrer als tribunals, que li van donar la raó, i va rebre dues indemnitzacions per valor de 240.000 euros.

Els seus espectacles van arribar en moltes ocasions a les ciutat de Girona i Olot, i també als festivals de Peralada i de la Porta Ferrada, aquest a Sant Feliu de Guíxols.

Després de la seva mort, han estat múltiples les reaccions sumant-se al condol per la pèrdua de Távora, com el vicepresident de la Junta i conseller de Turisme, Regeneració, Justícia i Administració Local, Joan Marín, que ha lamentat la mort del dramaturg, "un andalús que no solament va renovar el teatre, sinó que ha estat tot un referent de la cultura andalusa".

Igualment, l'alcalde de Sevilla, el socialista Juan Espases, ha assenyalat que "avui és un dia trist per a la cultura i per a Sevilla". "Amb Salvador Távora perdem un dels nostres grans referents, encara que el seu llegat romandrà sempre amb nosaltres", subratlla, traslladant la seva "més sentit condol a la seva família, amics i al món de la cultura".

En el mateix sentit, la secretària general del PSOE-A i expresidenta de la Junta, Susana Díaz, ha afegit que se'n va "un geni que va furgar en les nostres arrels per fer més gran i universal a Andalusia". "Ens queda el seu art, renovador del teatre ancorat en el flamenc, autèntic i imperible. El meu condol per la mort de Salvador Távora, medalla de la nostra terra, que mai ho oblidarà", conclou.

COMPROMÍS SOCIAL I UNIVERS ANDALÚS


Távora, amb una trajectòria sobre els escenaris de més de quatre dècades, la seva experiència com a mecànic d'una fàbrica de teixits, com a torero i el seu concepte del flamenc i la seva funció social han provocat en el creador versatilitat com a autor, dramaturg, actor i director, un dels més influents en l'escena andalusa i internacional des de la dècada dels anys 70, tal com s'indicava des de l'organització dels Premis Max en l'edició en què va ser reconegut.

El 1971, concep i elabora 'Quejío', espectacle on carrega contra l'academicisme. Presentat a Madrid ia la Sorbona de París, el muntatge va sorprendre per la dignitat del seu compromís social i la seva singular llenguatge teatral. A partir d'aquest moment, la vida i el nom de Salvador Távora queden lligats a La Cuadra de Sevilla, grup de teatre l'activitat s'alimenta durant 45 anys, creant per a ell 26 obres que han estat portaveus d'una cultura específicament andalusa, amb les quals portar el seu sentir al llarg de més de 5.000 representacions, davant més de 3.000.000 d'espectadors, en 35 països i 180 festivals internacionals.

Entre els seus treballs més rellevants com a autor i dramaturg a La Quadra cal destacar també 'Los Palos' (1975), 'Herramientas' (1977), 'Andalucía amarga' (1979), 'Nanas de espinas' (1982), 'Las Bacantes' (1987), 'Alhucema' (1988), 'Identidades' (1994), sus afamadas 'Carmen' (1996) y 'Don Juan en los ruedos' (2000), o les més recents 'Yerma, mater' (2005), 'Flamenco para Traviata' (2007), 'Rafael Alberti, un compromiso con el pueblo' (2010), y 'Memoria de un caballo andaluz' (2012). El febrer passat va reestrenar una reposició del seu primer espectacle, 'Quejío', al Teatre Salvador Távora que actualment dirigia.

A més dels espectacles de la seva pròpia companyia, el creador sevillà també va muntar la coreografia de l'òpera 'La Traviata', dirigida per Núria Espert (1989); va crear i va dirigir 'Pasionaria' No passaran! ' (1993), sobre un text d'Ignacio Amestoy, pel Teatre Gasteiz; i va crear i va dirigir la nova coreografia dramàtica 'Cachorro' per a José Antonio i els Ballets Espanyols (1993).

El seu llenguatge teatral es caracteritza per haver introduït en els escenaris el valor poètic de les màquines, de les eines, de les frases visuals del color, de la sorpresa i la bellesa dels animals, de l'harmonia del ritme en els objectes, de la simetria poètica, i una bona part de l'univers sonor i dramàtic de l'andalús, com els pasdobles, les marxes processionals, les corals populars, l'olor dels rituals o el risc de les curses de braus.

Entre els seus nombrosos premis, es troben la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (1985), el Premi Andalusia de Teatre (1990), Andalús de l'Any (1993) per la Federació d'Entitats Culturals Andaluses a Catalunya, la Creu de Sant Jordi (1997), el Premi d'Honor del Teatre Andalús (2013), atorgat per l'Associació de les Arts Escèniques d'Andalusia, en col·laboració amb la Fundació SGAE, o el Premi de l'Associació de Directors d'Escena d'Espanya (2015) o seva ingressat com a Membre d'Honor a l'Acadèmia de les Arts Escèniques d'Espanya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona