«Holy spider» denuncia la violència contra les dones i el fanatisme religiós a l’Iran

Entre els anys 2000 i 2001, un pare de família de vida aparentment normal va matar a 16 dones que exercien la prostitució a la ciutat Santa de Mashhad. Es deia Saeed Hanei, però els mitjans de comunicació, abans de conèixer la seva identitat, el van batejar com «l’assassí de l’aranya», ja que atreia a les víctimes a la seva casa on les escanyava amb el mocador que cobria els seus caps.

El cas va adquirir una enorme ressonància al país i en aquell moment, el director Ali Abbasi encara vivia allí, abans que decidís marxar a Europa a la recerca de llibertat creativa per a poder desenvolupar la seva carrera cinematogràfica. El que més li va impressionar va ser el que va ocórrer a continuació, després que detinguessin a Hanei: bona part de la població es va posar de la seva part, ja que considerava que estava duent a terme una neteja santa. Per a ells no era un assassí, sinó un màrtir religiós que en realitat buscava posar en pràctica una fetua, és a dir, que les autoritats es pronunciessin a favor de la seva «missió» i es reconegués la seva importància.

Saeed havia participat en la guerra entre l’Iran i l’Iraq i, en el fons, no podia suportar que la seva vida es reduís a ser un ciutadà invisible que treballava en la construcció. Ell volia transcendir d’alguna manera i que es reconegués la seva fe i el seu sacrifici. Finalment, després d’un judici tumultuós, va ser condemnat a mort, però va demostrar fins a quin punt el fanatisme religiós i l’odi cap a les dones van de bracet en la societat iraniana i es troben incrustats en les institucions.

Abbasi abandonaria el seu país el 2002 per a estudiar a Estocolm, i més tard s’instal·laria a Dinamarca (encara que continua mantenint la doble nacionalitat), des d’on ha anat desenvolupant el seu treball. Després del thriller de terror Shelley i d’aquesta magnífica raresa que va suposar Border (totes dues inscrites dins del gènere fantàstic) és la primera vegada que aborda una història relacionada amb la societat iraniana en la qual va néixer, Holy spider (Aranya sagrada), que des del divendres es pot veure als cinemes, a Girona, al Truffaut.

Per descomptat, sempre va ser conscient que no podria rodar allí, que les autoritats no ho permetrien donada la càrrega política i social crítica que contenia el seu guió. Malgrat tot ho va intentar, encara que mai li van arribar a dir que sí o que no. Així que, per a evitar problemes va buscar altres possibilitats. Primer va provar a Turquia, però el govern iranià se’n va assabentar i van fer fora al seu equip d’allí mentre estaven buscant localitzacions. Així que finalment es va rodar a Jordània, on va poder recrear les entranyes de Mashhad, ja que l’atmosfera de la ciutat constituiria un personatge més dins de la pel·lícula.

De fet, el títol Aranya sagrada no sols es refereix al sobrenom de l’assassí, sinó a la forma en la qual es distribueix la pròpia Mashhad, la segona ciutat sagrada més gran del món i l’epicentre del qual el constitueix la mesquita santuari de Alí Reza, les xarxes del qual s’estenen com una teranyina a la resta de la població.

Com en tot thriller, a més de l’assassí, es necessita una recerca, però Abassi no volia que aquesta fos a l’ús. Per això va decidir que l’antagonista de Saeed fos precisament una dona (periodista) per a posar encara més de manifest la situació de constant vulnerabilitat que tenen al país, constantment qüestionades i marcades per una repressió que les asfixia. En la pel·lícula, el personatge de Rahimi va ser acomiadada del seu diari perquè va denunciar l’assetjament sistemàtic per part del seu cap, però va ser a ella a la qual es va considerar culpable.

En la vida real, l’actriu que la interpreta, Zar Amir-Ebrahimi, va haver d’enfrontar-se a una situació semblant. Era una estrella de la televisió a l’Iran quan es va filtrar un vídeo de contingut sexual i va haver d’abandonar el país i refugiar-se a França. Així que, d’alguna forma, hi ha un mirall entre la ficció i la realitat a l’hora de posar de manifest de quina manera es perpetua el mal misogin contra les dones i per això la interpretació de l’actriu resulta tan magnètica, pròxima i profunda. El seu treball va ser reconegut en el passat Festival de Cannes on va rebre la Palma d’Or per aquest paper.

No obstant això, cap dels dos, ni Zar Amir-Ebrahimi ni el propi Abbasi podien imaginar que la pel·lícula tindria una ressonància actual tan profunda. La seva estrena va coincidir amb l’assassinat de Mahsa Amini, que va ser torturada per la policia de la moral per no usar el hijab de manera correcta i a causa dels cops que va rebre va morir. Aquest fet va generar una onada de protestes tant al país com a nivell internacional i, segons les últimes notícies, el règim ha anunciat que desmantellarà aquest organisme repressiu i que la llei que exigeix a les dones usar el vel serà revisada. Però la censura no s’atura. Aquest mateix desembre va ser detinguda a Teheran l’actriu Taraneh Alidoosti per publicar en el seu compte d’Instagram missatges contra la brutal repressió del règim.

Enmig d’aquesta voràgine, Holy spider a més de ser un thriller plusquamperfet, fosc, terrorífic, es converteix en una arma potent de denúncia que ens acosta a una realitat en la qual les dones són assassinades, assetjades, humiliades i en les quals campa a pler un masclisme insuportable dins d’una societat sotmesa i anul·lada.