Els Gaudí amb més accent gironí arriben a la seva cita en l’any d’or del cinema català

Tot llest per a la XV edició d’uns premis que posaran avui en valor la indústria local, en una temporada apoteòsica en què Carla Simón, Albert Serra i Isaki Lacuesta, amb les seves pel·lícules, podrien convertir-se en els grans protagonistes

«Alcarràs», amb 14 nominacions, és gran favorita dels premis Gaudí d’aquest any. | DDG

«Alcarràs», amb 14 nominacions, és gran favorita dels premis Gaudí d’aquest any. | DDG / beatriz martínez. barcelona

beatriz martínez

Ha estat una gran collita per al cinema espanyol en general i pel cinema català en particular. Per això, la XV edició dels Premis Gaudí promet ser una celebració dins un sector que necessita treure pit després de la pandèmia. Per primera vegada a la història, una pel·lícula parlada en català, Alcarràs, guanyava l’Ós d’Or de Berlín i es convertia en un fenomen de taquilla local, aconseguint la gesta que es reobrissin sales d’exhibició de nombroses poblacions que havien tancat les portes. Fins a 14 localitats de Lleida i Tarragona van recuperar els espais cinematogràfics gràcies a una campanya que va servir per reivindicar el cinema de proximitat.

El resultat és un esplèndid resultat a taquilla. I és que gairebé les tres quartes parts de la recaptació del film de Carla Simón corresponen a Catalunya, situant-se en el rànquing de les pel·lícules més vistes de l’any a tot Espanya al lloc número set amb gairebé 400.000 espectadors. A més, la producció catalana dirigida per Oriol Paulo Los renglones torcidos de Dios, se situava al tercer lloc del box office anual acumulant 6 milions d’euros.

Però no tot són xifres, també hi ha el prestigi. A més d’Alcarràs, Pacifiction, del banyolí Albert Serra va participar a la Secció Oficial del Festival de Cannes i ha recollit nombrosos premis a França, com el Louis Delluc o tres Lumières, a més de ser per unanimitat la pel·lícula favorita de la crítica especialitzada gala. Aquest any, Pacifiction compta amb 11 nominacions als Gaudí i Alcarràs amb 14, fet que fa suposar que es convertiran en les dues grans favorites de la nit. Cal no oblidar a més que tots dos cineastes ja han estat guardonats en aquests premis. Albert Serra va ser el triomfador de la primera edició el 2009 amb El cant del ocells i Carla Simón va arrasar el 2018 amb la seva òpera prima, Estiu 1993.

Tot i això, també cal recordar una altra de les grans pel·lícules de l’any (de nou parlada en francès, com Pacifiction, ambdues coproduccions amb França), Un año, una noche, del gironí Isaki Lacuesta, sobre l’experiència d’un supervivent de la matança del Bataclán. També compta amb 14 nominacions a les categories més importants. Finalment, Suro s’ha convertit en una de les sorpreses de la temporada. L’òpera prima de Mikel Gurrea, rodada a l’Albera, aborda la temàtica rural igual que Alcarràs, però en aquest cas a través de les diferències que es creen entre una parella la intimitat de la qual s’anirà esquerdant quan es traslladin a una finca on la recol·lecció del suro esdevindrà part essencial de la seva economia.

Les ignorades pels Goya

En els darrers temps, els Gaudí han estat aplaudits per posar en valor pel·lícules que els Goya havien invisibilitzat, com La propera pell, d’Isaki Lacuesta, Les distàncies, d’Elena Trapé, Els dies que vindran, de Carlos Marquès-Marcet o Sis dies corrents, de Neus Ballús. Enguany, el gran absent dels Goya, amb cap nominació, és Albert Serra, que podria tornar a coronar-se a casa per, almenys, equilibrar aquesta absència flagrant en els premis espanyols.

La maternal, de Pilar Palomero, compta amb cinc nominacions, entre elles, les de millor pel·lícula en llengua no catalana, millor direcció, millor guió original i millor actriu secundària per a Ángela Cervantes. A més, Carla Quílez, sí que està nominada en la categoria de millor interpretació revelació, cosa que no pot accedir als Goya perquè no arriba a l’edat mínima exigida. La pel·lícula està rodada a Catalunya i explica la realitat dels centres d’acollida de mares menors d’edat en risc d’exclusió social.