Una simfonia alliberadora

Dels hermafrodites com a éssers mitològics i d’aquí a la malaltia, passant pel periple mèdic i el tabú, fins a l’alliberament de descobrir que hi ha més gent com tu. És el viatge que planteja el col·lectiu Que No Salga De Aquí a Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig, una peça de teatre documental potent i molt necessària per a descobrir, lligant la denúncia amb la didàctica, la realitat de la intersexualitat.

Tot i que es calcula que un 1,7% de la població mundial neix amb uns genitals que no corresponen ni al gènere masculí ni al femení, l’espectacle, que aquest dijous va passar per Girona dins el cicle Paranormals del Teatre Municipal, denuncia que la majoria viuen en silenci per por a l’exclusió i que, encara que no pateixin cap problema de salut, són sotmeses a tractaments invasius i dures cirurgies amb greus conseqüències físiques i psíquiques.

Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig planteja com la ignorància social desemboca en incomprensió i aïllament i com és de necessari és sentir-se tribu. Ho fa amb un format excel·lent perquè el missatge arribi: de la rialla al testimoni colpidor, i d’aquí a l’empoderament de cossos i consciències.

Un concurs paròdic, batejat com a «Què té sota les calces», permet acostar-se des de la sàtira a conceptes com vagina cega; el relat de la trobada sexual d’un home i una persona intergènere ajuda a posar-se a la pell de l’altre i un programa de bricolatge -«Retalla i enganxa», un títol que parla sol- exposa l’esgarrifosa corrua de còctels hormonals i intervencions a què són sotmesos els intersexuals per fer-los entrar dins els estàndards, una «normalització» explicada primer des de la caricatura i després des de l’experiència en primera persona de l’actriu Laura Vila Kremer.

Valenta, relata la seva història real sobre un escenari que comparteix amb un conjunt de matalassos que es converteixen pantalla per a projectar-hi els testimonis enregistrats de persones intersex que han passat pel mateix que ella.  Les projeccions, molt ben integrades en la conversa, transformen el monòleg en un discurs coral fantàstic, una simfonia alliberadora pels protagonistes i encomanadissa a l'espectador, que surt del teatre amb la ment una mica més oberta sobre les vides que s'amaguen rere la I de l'etiqueta LGTBI+.