«Ja ningú dispara al pianista, llevat que ho facin els mitjans»

La cantant Pepa Niebla i el trio del pianista Ignasi Terraza presenten nou disc, «En la Orilla del Mundo, demà (21 h) al Teatre Mundial de la Bisbal d’Empordà. Terraza, músic de jazz reconegut internacionalment, ha publicat vint-i-quatre àlbums

Es mira el món des de la riba? 

He, he, no em miro el món des de la riba, no. El títol és el d’un tema molt maco de Martín Rojas. Les ribes són les de l’Atlàntic, que separa el món però cada vegada ens sentim més a prop de l’altre costat. No es tracta de veure el món des de lluny, sense implicar-se, sinó just al revés. La música uneix, apropa les dues ribes.

Com el veu de salut, el món?

Si el món ha sigut sempre canviant, ara encara més. O més de pressa. Quan penses que ja saps com van les coses, l’endemà canvien. En un món que va a aquesta velocitat, és fàcil sentir-se’n fora o desubicat. Hem de fer constantment esforços per ressituar-nos. Quan et fas gran és cada cop més difícil formar part d’aquest món, però jo encara m’hi sento a dins.

La música ajuda al món?

La música és un dels elements que uneix. Més enllà de la llengua i més enllà fins i tot de la cultura.

Tota la música? 

Fins i tot la que no comparteixo o no m’agrada, uneix també a molta gent.

I el jazz?

El jazz uneix especialment, jo toco a vegades amb gent de llengua i cultura llunyanes, amb la que no em puc comunicar de cap altra manera que amb música.

Per fer música és obligatori marxar d’aquest país?

No és obligatori, però és bo veure què hi ha a fora i tenir una visió àmplia del món. El món és molt gran, per estar aquí tancats. Ara bé, aquí tenim bons músics i s’hi pot fer bona música. Però si vols compartir la teva música, millor fer-ho arreu.

És apropiació cultural, un català fent jazz?

Encara que el seu origen va ser afroamericà, ja fa molts anys que hi ha músics de primer ordre que no han nascut ni a Nova Orleans ni a Nova York, tot i que a totes dues ciutats hi ha grandíssims músics. Però no cal ser d’allà per ser un bon músic de jazz, això està avui prou assumit per tothom. Aquí mateix hem tingut Tete Montoliu, reconegut per tothom. Tot i que ell sempre deia de broma que era negre.

Potser ell s’hi veia. 

En certa manera, musicalment era negre, tocava d’una manera que es podia assimilar a la música negra. No era una broma gratuïta, tenia un sentit.

Quan es va enamorar el piano?

Va ser un enamorament casual, el vaig començar a tocar perquè una persona em va ensenyar el Happy Birthday al piano. A casa de la meva àvia n’hi havia un, i allà vaig començar a provar. Me’n vaig sortir força de pressa, i més endavant ja em passava hores jugant amb el piano. No va ser una tria volguda, el piano estava allà i des de llavors hem seguit junts. 

L’amor pel jazz va arribar igual?

Va arribar més tard, m’agradava improvisar i m’hi vaig identificar de seguida. Això sí que va ser un enamorament.

Com tots els amors, el jazz i el piano a vegades el fan emprenyar?

Evidentment (riu). Totes les relacions amoroses tenen els seus moments d’ira, quan les coses no surten com un espera. El piano, que m’ha donat tants moments de felicitat, també a vegades m’ha fet emprenyar. Reconec que ara estic amb un moment més aviat dolç, amb ell, no m’hi enfado gaire.

Ja sol passar, en les parelles, quan arriben a la maduresa. 

He, he, probablement és això.

Ningú dispara ja sobre el pianista?

No acostumen a fer-ho. A no ser que ho facin els mitjans.

Vint-i-quatre àlbums, reconegut internacionalment, té els més importants guardons... i la gent coneix més en Quevedo. El cantant, no el poeta.

El jazz mai ha sigut música de majories. És com l’esport: el campió del món de ping-pong pot sortir al carrer i ningú el coneix. Però el millor futbolista del món, com en Messi, no pot anar enlloc tranquil. Tots dos practiquen esport al màxim nivell, només que un té més divulgació. Qui fa jazz, ja sap que, per bé que toqui, sortirà al carrer i la gent no li farà l’onada.

Millor, no? Quina murga...

Segurament. No envejo la situació d’un Messi.

Subscriu-te per seguir llegint