«Aquí sí que val la pena menjar peix, a Islàndia es cuina bullit»

«El mar no té camins» és el nou disc de Halldór Már, un àlbum molt personal de l’artista islandès i alhora conductor del programa Katalonski de TV3. Cantat íntegrament en català, el disc inclou el tema «Salvarem el món»

Els de la taula del costat m’acaben de preguntar si és vostè en Richard Branson.

De debò (riallada)? Mai m’havien dit que m’hi assemblés. No serà pels diners, això segur.

Essent islandès, en el seu disc havia de parlar per força el mar?

El mar ens envolta, sí, si vols sortir d’Islàndia, has de travessar el mar. He viscut sempre a prop del mar. Ara bé, no sóc gaire d’entrar al mar, perquè em marejo.

Per l‘amor déu! On s’ha vist un islandès que es maregi al mar?

Ja ho veu, en un país on la pesca ha sigut sempre la primera indústria. Bé, ara mateix és el turisme.

Li agrada el bacallà, almenys?

M’agrada més com es cuina aquí.

Mare meva, al seu país el repudiaran.

He, he, és que els trossos bons de bacallà, s’exporten. A més, allà el peix es cuina bullit amb patates i prou. Aquí es fa de moltes maneres. Els bunyols de bacallà! Fins a arribar aquí no els coneixia. Aquí sí que val la pena menjar peix.

Un tio curiós: la majoria de catalans voldrien viure en un paradís com Islàndia, i vostè ho fa al revés.

En ser una illa tan al nord, gairebé tothom en surt en algun moment de la vida, per estar un temps en un altre país. Tots els meus amics i germans ho han fet... el que passa és que han acabat tornant.

Vostè ho té descartat?

Mmm... Ara per ara, sí. Tinc moltes coses aquí de les que no em puc deslligar. Amb la meva dona hem creat una escola de música que és una cooperativa, la meva carrera l’he fet aquí... Sóc molt més popular a Catalunya que a Islàndia (riu).

Imagino que destaca més un islandès parlant català a Catalunya, que un islandès parlant islandès a Islàndia. 

He, he, parlar islandès a Islàndia no té gaire mèrit. Allà sóc un més, aquí sóc «l’islandès».

Anem al disc. Un lloc sense camins no és un lloc perillós?

És un bon lloc, perquè pots anar on tu vols. Pots construir el teu propi camí. Tot i que recordo quan de petit vaig viure un temps en una zona gairebé desèrtica, de grans espais, i m’agafava una mica d’agorafòbia. «No sé ni cap a on anar», pensava. Però crec que és bo, sí.

El món encara es pot salvar?

Vull creure que sí. Sóc optimista, si ens posem tots d’acord, el món és salvable.

De què s’ha de salvar, per cert?

De nosaltres mateixos.

Potser li hauria d’haver preguntat si el món es mereix ser salvat.

Crec que sí, com li he dit, sóc una persona positiva i crec que la majoria de la gent és bona gent. N’hi ha algun que no, ara mateix fa un any que hi ha guerra a Ucraïna i potser hi ha algun... no diré la paraula gruixuda, que no mereixeria ser salvat. Però al final... què podem fer, sinó?

Per què li va interessar la gent que parla català arreu del món?

Jo vaig venir aquí i ni tan sols sabia que existia el català, em sap greu dir-ho. Em semblava interessant que al món hi hagués gent que l’hagués après sense viure aquí. O sigui, gent que havia fet com jo... però encara més.

Va quedar gaire sorprès en arribar i veure que es parlava una llengua que no era el castellà?

Venia amb el llibre «Aprenda a hablar español» que em van regalar en saber que venia a Barcelona. Durant el viatge en avió el vaig estar llegint: Coche, buenos días... En arribar, vaig veure que el rètol de «Catalunya» no tenia la Ñ. Li vaig preguntar al meu professor de guitarra què passava, i em va explicar que hi havia un altre idioma. I cap problema. Quan ja dominava el castellà, el català va anar entrant a poc a poc. Sobretot gràcies a donar classes de guitarra i a veure TV3. 

En què s’assemblen catalans i islandesos?

Són tots bona gent.

També n’hi deu haver que no, com comentava vostè abans.

Evidentment. També en què els islandesos som gent tancada, però quan hi entres, som gent molt acollidora. Crec que els catalans són molt semblants.