«Tornant al pop i al folk torno a la meva feina de sempre, que és fer de trobador»

Rufus Wainwright, aquell cantautor pop amb arrels folk que també musica sonets de Shakespeare i crea òperes, torna dissabte a l’Auditori de Girona. El cantant i compositor canadenc visita Girona en el marc d’una gira per l’Estat per presentar el disc Unfollow the rules, publicat el 2020, mentre prepara el llançament del seu nou àlbum, Folkocracy, el 2 de juny. Es tracta de dos discos, explica, que són «el tancament d’un cercle», perquè arriben vint anys després del seu debut discogràfic i suposen un retorn als orígens després d’haver-se dedicat a altres projectes, com la composició de les òperes Prima Donna i Hadrian, que va presentar l’any passat al festival de Peralada. 

«Els dos discos els sento com una manera de tornar. En realitat, tornant al pop i al folk torno a la meva feina de sempre, que és fer de trobador, algú que viatja pel món cantant les seves cançons», explica el músic. «El públic ha estat molt generós seguint-me en aquest interessant viatge pels projectes de Shakespeare i del repertori de Judy Garland, les òperes... però potser era el moment de tornar a les arrels i donar-los cançons noves amb Unfollow the rules», considera el cantant sobre uns temes que ha anat escrivint en paral·lel a aquestes aventures musicals allunyades del pop. 

«M’és impossible dir ben bé quan, perquè escric cançons constantment, mai m’he aturat tot i que això pot arribar a ser esgotador, perquè fer cançons és meravellós però alhora et pot treure molta energia», remarca.

«En certa manera, Unfollow the rules ha sigut tancar un cercle, tornant a Califòrnia, on vaig gravar el primer disc, i ara el completaré del tot amb Folkocracy, perquè és un retrobament amb les arrels, amb la música de quan jo era petit, la que hi havia a casa meva, però fent-ne una cosa nova i fresca», continua el de Montreal, fill de Loudon Wainwright III i Kate McGarrigle i germà de Martha Wainwright, tots músics dedicats al folk. 

«El nou àlbum serà un gran popurri, tot fet amb la família i els amics», explica, ja que inclou col·laboracions d’artistes com John Legend, Sheryl Crow, Andreu Bird o Susanna Hoffs (Bangles). 

Els dos discos, afirma, tenen en comú que s’han enregistrat «sense pressions, amb una gran llibertat». «És bonic, però també una mica depriment, recordar que quan vaig començar no teníem gaires diners per fer gravacions, per això quan entro a l’estudi sé que sempre és una ocasió especial», fa broma, assegurant que això encara marca la seva feina ara. 

«Ara passem molt temps a l’estudi i és fabulós. És una cosa que, per ser sincers, val molts diners, i cal que ho gaudeixis, perquè ets un afortunat de poder-ho fer i treballar amb grans músic. Ho aprecio molt ara i crec que això es nota en les gravacions que estic fent», diu l’intèrpret. 

Wainwright assegura que la pandèmia també l’ha fet gaudir més de l’escenari, tot i que la relació amb el directe ara «té una doble cara». «M’encanta ser a l’escenari i actuar, sempre m’ha encantat, però es torna més dur a mesura que et fas gran, perquè estàs molt temps lluny de casa, és més sacrificat... Actuar en directe és una experiència fantàstica, perquè m’encanta compartir tota aquesta energia amb el públic, però al mateix temps, és un repte, perquè el confinament també em va fer adonar que adoro ser a casa». 

Actuacions «més lleugeres»

A Girona presentarà les seves darreres composicions, però també repassarà els grans temes de la seva discografia, unes cançons, assegura, a les quals s’acosta amb nous matisos després de les incursions operístiques. «Sento que amb l’òpera i els musicals sóc capaç de ser molt intens, fent-ne una aproximació clàssica, molt dramàtica, i això fa que ara quan faig pop ho pugui fer d’una forma més lleugera i juganera, perquè ja tinc un altre lloc des d’on viure la meva música d’una forma tant a la tremenda», riu. 

Defineix les actuacions que està fent aquests dies per l’Estat com «el retorn al dia a dia»: «jo sol, cantant i tocant la guitarra o el piano, com he fet sempre i com feien la mare i el pare, o ara la meva germana, és com tornar al negoci familiar!». 

La de Girona és l’única actuació a Catalunya del cantautor en el marc d’aquesta gira, però hi tornarà a l’estiu, al festival Grec de Barcelona, amb les cançons de Folkocracy al repertori. 

I és que, assegura, la seva relació amb el públic català és «millor any rere any». «Amb el públic català, especialment amb escenaris com el festival de Peralada, hi tinc una espècie de lleialtat, ja sigui amb el meu pop, l’òpera o el que vingui», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint