«Sempre hem pensat que la música de Cala Vento podia arribar a més gent»

«Ens agradaria pensar que sí», diuen Joan Delgado i Aleix Turon quan se’ls pregunta si Cala Vento estaria entre Amaral i Berri Txarrak, dos dels grups amb qui han col·laborat en el seu quart disc, Casa linda, que publiquen divendres. «Sempre ens havíem considerat un grup de nínxol per qüestions que no estaven sota el nostre control, sobretot pels recursos que podíem destinar a les gravacions o els llocs on ens contractaven, però els nostres referents no són grups de nínxol, són gent que quan toca a Barcelona ho fa per a tothom, a l’Estadi Olímpic o al Primavera Sound», explica Turon, veu i guitarra del grup. 

Ho corrobora l’altre meitat del grup, Joan Delgado, que assegura: «sempre hem pensat que la música de Cala Vento podia arribar a més gent de la que ho feia». «La intenció d’anar cap endavant sempre hi és, però pas a pas», remarca el músic torroellenc i la seva trajectòria ho avala. 

La consolidació, amb pas constant però sense presses, d’una carrera musical molt sòlida des del seu debut l’any 2016 ha convertit els empordanesos Cala Vento en una de les bandes de rock alternatiu més reputades del país i cada nou llançament, en un treball a tenir en compte. Divendres publiquen nou àlbum, que com els anteriors, es manté fidel a la idea del «fes-ho tu mateix», ara amb el plus d’haver «tingut més tranquil·litat i llibertat que mai», asseguren els dos músics, a qui els espera una llarga gira per mostrar el seu nou treball, amb parades a alguns dels grans festivals de l’Estat, com el BBK de Bilbao o el Cruïlla de Barcelona. 

A la creació, ara fa quatre anys, del seu propi segell discogràfic, Montgrí (actual casa de bandes com Biznaga, Yawners o Lagartija Nick) i sobretot, la construcció, pic i pala en mà, d’un estudi de gravació a Flaçà des de zero durant la pandèmia els ha permès gestar un treball en què s’han permès «llençar-se a la piscina», gràcies a eines i recursos que fins ara no havien tingut a l’abast. 

«Des del principi teníem clar que volíem provar moltes coses noves que ens estimulin i ens permetin obrir línies de treball per no caure en cercles viciosos, hem estat oberts a escoltar tothom amb qui hem treballat», asseguren els músics, que als seus dos productors habituals, Martin Glover Youth i Santi Garcia, hi han sumat Emili Bosch (B1n0) i el tècnic de mescles Jordi Mora.  

El parèntesi de la pandèmia

Després de tres discos gairebé consecutius, Casa linda arriba precedit d’un parèntesi de quatre anys, marcat per la pandèmia, però també les ganes de prendre’s les coses amb més calma, explica el figuerenc Aleix Turon. 

«El covid ens va obligar a parar del tot l’activitat musical, fins i tot la creativa, perquè no sabíem què estava passant i no ens venia gens de gust composar. Ens va deixar en una mena de limbo. Més que fer una música que no sabíem quan podríem mostrar, vam dedicar-nos a fer l’estudi i que s’ha convertit en una eina de creació molt important per nosaltres», apunta Delgado, veu i bateria.  

I és que, expliquen, hi han gravat molt material -per exemple, les veus, a les quals han pogut destinar uns tres mesos de treball, en comptes dels quatre o cinc dies habituals-, però sobretot, els ha donat «tranquil·litat». «Poder experimentar qualsevol marcianada sabent que, si al final no surt bé, es podia repetir al nostre estudi ens ha donat moltíssim marge per escoltar les idees dels productors», continua Turon. «Aquesta llibertat es nota, és un disc que està en un altre nivell», afegeix Joan Delgado. 

El resultat de tot plegat són onze cançons que recomanen sentir de principi a final en l’ordre establert, però que «funcionen molt bé soles», diu Delgado, com s’ha pogut comprovar en els sis avançaments que n’han fet. 

«No és un disc radicalment conceptual, però al darrere hi ha una energia molt palpable i una coherència, perquè recull el nostre sentir en un moment concret i la necessitat de trobar un refugi, un espai propi», declara Aleix Turón. 

Pel que fa a les lletres, mantenen «el to crític sense caure en el pamflet». «No volem ser un grup protesta, però el que no ens agrada queda a les lletres», assenyala, afegint que han intentant reivindicar «el tu a tu» i «les coses petites», més enllà de la col·lectivitat. 

A la col·laboració ja coneguda amb Amaral a Teletecho, els empordanesos hi sumen ara dos còmplices més: Gorka Urbizu de Berri Txarrak a Passar pantalla i Gospelians de Girona a Más que satisfechos, una relació que va nèixer amb el projecte La Comunidad que van desenvolupar al barri de Santa Eugènia de Girona. 

Subscriu-te per seguir llegint