Una terra fèrtil per als mites

L’empremta que els rodatges i les grans estrelles del Hollywood clàssic, com Ava Gardner o Liz Taylor van deixar a la Costa Brava, però també els enigmes rere les joies de la baronessa Thyssen després d’un accident a Tor, la mort de Walter Benjamin a Portbou o l’or de la República amagat a la mina de la Vajol són algunes de les històries que poblen L’Empordà per a mitòmans, el darrer llibre de l’escriptor i periodista Xavier Febrés. 

Editat per l’editorial figuerenca Cal·lígraf, és una nova mirada sobre els atractius mítics de les terres empordaneses, viscuts sobre el terreny, de vegades darrere la petjada de la llegenda i altres vegades amb l’esperit crític que aporta el pas del temps. 

Febrés es defineix a si mateix com «un observador documentat i alhora enamorat confés» de l’Empordà, terra a la qual ja ha dedicat bona part dels seus treballs literaris.  L’Empordà per a mitòmans continua la línia engegada a Apologia de l’Empordà. De Banyuls a les illes Formigues, també publicat amb Cal·lígraf, en què evocava paisatges, anècdotes i vivències per proposar un recorregut sentimental i literari que arrencava al Vallespir i el Rosselló i arribava fins a Sant Feliu. 

Traspassant la frontera

Començant a escriure una altra vegada des de l’altra banda de la frontera -«alguns dels indrets més inspirats de l’Empordà se situen a les terres catalanes de França», diu l’autor- Febrés teixeix ara un entramat de textos amb figures i històries d’aires mítics, com el llegendari castell de Quermançó, la llarga trajectòria del Motel Empordà de Figueres, les ruïnes d’Empúries, el sabater d’Ordis o el pas de Truman Capote, Arístides Mallol, Salvador Dalí o els acabalats personatges russos d’ahir i d’avui pel paisatge empordanès. 

Subscriu-te per seguir llegint