Víctor Català, l'ecofeminista

L’herència ecofeminista de Víctor Català pren forma en la nova exposició que el Bòlit, el Centre d’Art Contemporani de Girona, inaugura aquest divendres. Més lloc per a la fosca. Una lectura ecocrítica de Solitud, que es podrà veure fins al 17 de setembre a Sant Nicolau, reinterpreta la novel·la més coneguda de Caterina Albert connectant-la amb l’actual crisi ecològica i el pensament contemporani de l’ecofeminisme i les posthumanitats. A més, reivindica l’obra plàstica de l’escalenca i poua l’imaginari del gènere gòtic lligat al folklore i a la natura més feréstega. 

Aritstes com Alba G. Corral, l’escriptora i veterinària Pilar Codony o el músic Carles Viarnés participen en la mostra, una branca més d’un projecte transversal d’investigació i creació d’Elvira Prado-Fabregat al voltant de l’imaginari de Solitud. Inclou un espectacle musical electrònic i d’arrel, un disc i properament, també un assaig que en recollirà les reflexions teòriques i els processos creatius. 

Així sona «Solitud»

Coproduït pel Bòlit, el Museu de la Vida Rural i el de l’Escala, el projecte revisa la novel·la des del punt de vista de la construcció cultural de la natura, establint un diàleg entre l’univers mític, literari i visual de Víctor Català i artistes contemporànies de diverses disciplines. 

A més, però, l’exposició també posa el focus en l’imaginari gòtic lligat al folklore i la idea del sublim -la natura més feréstega-, des d’on l’autora qüestiona les «idees velles» que engrillonen les subalternitats de la dona i la natura.

La distància que separa (o no) els humans dels animals és la base de la peça audiovisual de la cineasta Alba Lombardía i l’escriptora i veterinària banyolina Pilar Codony; mentre que a través d’una instal·lació de dos vídeos enregistrats amb el telèfon mòbil, la cineasta Maddi Barber reformula la pujada a la muntanya que fa Mila, la protagonista de Solitud i les reflexions de l’autora al final de la novel·la acompanyant una guarda forestal en la seva ascensió a un roquís per trobar un insecte i filmant diferents trobades amb insectes.

Albert, artista plàstica

L’obra plàstica de Víctor Català és també el punt de partida de dues de les peces exposades a la capella de Sant Nicolau. Per una banda, la proposta de la garrotxina Mireia Coromina creada a partir d’uns artefactes lumínics que evoquen el cicle ombrívol de l’escriptora per crear un joc d’ombres que recorda les imatges dels dispositius òptics, fotogràfics i precinematogràfics del segle XIX. Per l’altra, Alba G Corral recodifica els treballs plàstics d’Albert i l’imaginari visual de Solitud per fer-los emergir en llenguatge digital. 

La darrera proposta, de Carles Viarnés, és la instal·lació sonora TransMut, un treball que parteix de cançons recollides al cançoner del Càntut relacionades amb el contingut de la novel·la i entronca amb l’univers sonor de l’espectacle musical Més lloc per a la fosca, que es va poder veure al Teatre Municipal la setmana passada.