«El que va fer Joana Biarnés té valor fins i tot més enllà de les fotos»

Jordi Rovira, autor de la biografia de la Joana Biarnés, «No serà fàcil», va ser a Girona per presentar el llibre. Biarnés (1935-2018) va ser la primera fotoperiodista del país, una pionera que va vèncer tots els prejudicis d’una època

Primer el documental i ara el llibre. Per què el va atrapar Joana Biarnés?

Durant els dos anys de realització del documental, vaig veure que hi havia un munt de coses que no hi cabien. Vaig tenir clar que, o les explicava en un llibre, no s’explicarien mai.

Una vida intensa, no hi ha dubte.

En aquests cinc anys que he trigat a elaborar el llibre, encara m’han anat sortint més coses. Hi ha persones que mereixen que s’expliqui la seva història. La Joana n’és una.

Hi ha persones que mereixen que s’expliqui la seva història. La Joana n’és una

Confesso que sóc un dels que res no sabien de la Joana Biarnés fins que vaig veure el seu documental.

El vam fer una mica per casualitat. Vaig trobar aquella dona jubilada, a la qual no coneixia ningú, que guardava les fotos de tota una vida en unes capses a casa seva. Allà hi havia Orson Welles, Rita Hayworth, Jackie Kennedy, tota l’Espanya de l’època... «Però això què és?», vaig pensar. I encara no érem conscients que la seva mateixa vida era de pel·lícula, això ho vam anar veient després. Era la història que qualsevol periodista volia trobar algun dia.

Què li va suposar el documental? 

Li va canviar la vida. La Joana va començar a exposar, a rebre premis, a tenir reconeixement. Va sortir a la llum. La gent li va reconèixer el que havia fet com a fotògrafa, que ella no l’hi donava valor.

O sigui: vostè li va canviar la vida.

Si de cas, els tres que vam fer el documental, Òscar Moreno, Xavier Baig i jo. Realment el va veure molta gent, va servir per fer-la coneguda. Però el mèrit no és del documental, sinó de la Joana.

No érem conscients que la seva mateixa vida era de pel·lícula, això ho vam anar veient després

Com era, ser dona i fotoperiodista, en temps de la Joana Biarnés?

Al començament li va costar, va tenir problemes. Però quan va saber fer-se respectar, va viatjar per tot el món i va triomfar fent la seva feina, en uns anys que, a Espanya, moltes dones ni treballaven ni viatjaven. Vist en perspectiva, el que va fer té valor més enllà fins i tot de les fotos.

Com descriuria la seva fotografia?

És una fotografia fresca, sobretot tenint en compte l’època de la qual parlem. Feia fotografia diferent. En Juan Pardo m’explicava que les fotos de promoció del seu grup, Los Brincos, les feien sempre en un estudi. Ella va dir que no, i se’ls va endur a fer-les a un poble derruït dels afores de Madrid. «Era diferent», em va dir Juan Pardo. Aquesta diferència es nota en tots els tipus de fotografia que feia.

M’ha explicat com era la seva fotografia. I ella, com era? 

La Joana era una persona vital i magnètica. Vam acabar inventant el terme «efecte Biarnés», perquè, qui la coneixia, quedava com atrapat. No semblava que tingués més de vuitanta anys, era tota frescor, com la seva fotografia. I amb un gran sentit de l’humor.

Vam acabar inventant el terme «efecte Biarnés», perquè, qui la coneixia, quedava com atrapat

Es considerava pionera?

Ho va veure amb el temps. En el seu moment, simplement va fer el que li va tocar. És clar, veia que no hi havia més dones fent aquella feina, però no l’hi donava importància, era molt humil. Durant vint anys va deixar la fotografia i va muntar un restaurant. Els clients no sabien ni qui era, mai va presumir de res.

I això que havia fet amistat amb els famosos de tota una època.

No era conscient del valor de la seva obra, li vam explicar nosaltres. I tenia doble valor: com a fotografia i com a crònica històrica.

Subscriu-te per seguir llegint