«El turisme de masses ho ha capgirat tot, un cert món s’acaba»

El mallorquí Pere Antoni Pons va ser a Girona per presentar «Contra el món» una novel·la al·legòrica i sarcàstica sobre la desaparició de la serra de Tramuntana de l’illa i la posterior reconstrucció

El món s’acaba? 

El món no s’acaba mai, ni tan sols quan s’acaba. Hi ha mons que sí que es van acabant, la història és una successió de mons que s’acaben. Però quan s’acaba un món, en neix un altre. La sensació que hi ha ara a Mallorca és que s’acaba una determinada mallorquinitat, una manera de pensar a través de la memòria i projectar-se al futur a través de la imaginació, ha sofert un canvi brutal, traumàtic.

Només a Mallorca?

A més llocs, també a Girona i Barcelona, on el turisme de masses ho ha capgirat tot. Un cert món s’acaba, això sí.

En altres èpoques la gent tenia la sensació de poder canviar la realitat, ara ja no

Li agrada el món que neix?

Té el problema que ens desarrela d’unes maneres de fer que ens podrien ajudar a ubicar-nos millor al món. Per tant, té elements inquietants. Cada vegada la realitat se’ns imposa més com una mena de fatalitat davant la qual no podem fer més que plegar-nos. O plantar-li cara i ser atropellats per ella. En altres èpoques la gent tenia la sensació de poder canviar la realitat. Ara ja no, ara hi ha unes grans dinàmiques i grans poders que ho impedeixen. Es nota en el desencís de la gent amb la política, no creu que el seu vot canviï res.

Qui va contra el món? 

Va dir Kafka que en la batalla entre tu i el món, més val que et posis al costat del món. Els personatges de la meva novel·la no li fan cas i van contra el món, encara que sigui per força i a contracor.

Fora de la ficció es poden arribar a entendre, un hoteler i un ecologista?

Tothom es pot entendre amb tothom, ni que sigui en determinades coses concretes. I com més dramàtica és la situació, més enteses sorgeixen que semblaven improbables. Ara bé, les enteses totals mai no són possibles amb ningú. I els desacords totals, tampoc. Sempre hi ha un punt de conflicte i un punt d’unió.

Va dir Kafka que en la batalla entre tu i el món, més val que et posis al costat del món

Un dels protagonistes havia de ser alemany, si parlem de Mallorca.

He, he, quan desapareix la serra, queda una immensa esplanada sobre la qual es pot especular. El pla mastodòntic que s’hi projecta, està guiat per un madrileny i un alemany. Evidentment, compten amb la complicitat de molts mallorquins que en volen treure profit. La novel·la no te dimensió ideològica, sinó política.

Queda algun lloc verge, a Mallorca? 

Malgrat tot encara en queden, però als mallorquins no ens agrada dir-ho, ja que sembla una invitació a continuar amb la destrossa. A la serra mateix, així com determinats camins rurals. Si aquests llocs existeixen és perquè hi ha gent que ha impedit que fossin destruïts. No perquè els que destrueixen l’illa hagin decidit perdonar-los. Si no fos per les lluites, la destrossa seria absoluta.

Les enteses totals mai no són possibles amb ningú, iI els desacords totals, tampoc. Sempre hi ha un punt de conflicte i un punt d’unió

Passi per la Costa Brava...

Ho he fet, i la costa de Begur està més destrossada que moltes zones de Mallorca. El problema és que la destrossa està cada cop més admesa i naturalitzada, i no parlo de Mallorca sinó d’arreu. Hi ha una dinàmica depredadora força general.

Li agrada el turisme?

No es pot criticar la gent que s’ha dedicat al turisme de manera professional, molta de la qual està orgullosa de la feina que ha fet. No es pot dir que tot el que té a veure amb el turisme és dolent. És evident que ha aportat coses bones. La qüestió no és si el turisme és bo o dolent.

Ens hem excedit, explotant el territori pel turisme. Tant, que la gallina dels ous d’or està a punt de deixar de pondre

Quina és, doncs?

Quina mena de turisme volem. Fa un segle que sabem que Mallorca té potencial turístic, la qüestió és com l’explotàvem. I jo crec que ens hem excedit, explotant-lo. Tant, que la gallina dels ous d’or està a punt de deixar de pondre.

Cal canviar el model turístic? 

Com més temps passes reforçant un model concret, més difícil és canviar-lo. Les persones som com ens acostumem a ser, i les societats també. Com més temps ets una cosa, més difícil és que deixis de ser-la. És molt inquietant, tot això, perquè t’anul·les a tu mateix.

Les persones som com ens acostumem a ser, i les societats també

Què faria si sabés que d’aquí a dos dies s’acaba el món?

Potser decidiria el que faig, tot fent una cervesa. Ara bé, també hi ha la possibilitat que estigués tan acollonit que em quedés en un racó, espantat i paralitzat. 

Subscriu-te per seguir llegint