«No ens ha fet falta un Gran Germà per controlar-nos, ho hem fet nosaltres sols»

A l’escriptor Jordi Dausà li agrada sacsejar els conceptes rere les etiquetes. Després de dedicar-se a les novel·les negres que fugen dels clixés, ara torna a les llibreries amb La nit del gall, una història situada d’aquí a uns vint anys, en un entorn inhòspit i poc amable, marcat per la tecnologia hostil i intrusiva, però que no encaixa en el paraigua de les distopies o la ciència-ficció en general.

«No volia fer una distopia perquè vol molt compromís, requereix crear un món nou, i a vegades en concentres més en aquest univers que en explicar una història. Per sobre de tot, el que m’importava era explicar una història, buscant un marc diferent», diu Dausà.

Editada per La Campana, la sisena novel·la de l’autor cassanenc narra les peripècies d’en Matt, un sexagenari que, en tornar a casa per Nadal, s’endú per error una maleta que no és la seva. Aquesta petita equivocació en un aeroport de tercera que, sense dir-ho, podria ser Vilobí d’Onyar, acabarà desembocant en una cursa insensata i sense rumb, una mena d’odissea que, en realitat, és la història d’un home contra la tecnologia i que s’inspira en un fet real.

«Fa un parell d’anys, un conegut va fer un viatge per Europa entre dos aeroports molt petits. En arribar a casa es va trobar que s’havia equivocat de maleta i que, a la que tenia, hi havia un paquet que semblava cocaïna. Va intentar tornar-lo, però paradoxalment no li van posar fàcil, i va acabar mantenint una lluita contra la burocràcia i contra les màquines, perquè era impossible parlar amb un ésser humà per resoldre la situació», resumeix.

La il·lusió de seguretat

Dausà trasllada aquest punt de partida a una Catalunya del futur però relativament propera, en què la tecnologia marca per complet les vides de les persones, les feines manuals han desaparegut i els individus han cedit la seva llibertat a la supervisió de drons, càmeres i altres ginys tecnològics a favor d’una il·lusió de seguretat col·lectiva. En aquest món en què la intel·ligència artificial s’ha convertit el pa nostre de cada dia, el protagonista, un sexagenari que no es pot permetre jubilar-se, està totalment fora de joc.

«Si abraces la tecnologia i vols entrar a Matrix, s’hi està molt bé, però en realitat, és un enemic amable, estem entregant les nostres dades a no sabem aquí i ens és igual», assegura Dausà, que remarca que moltes de les hipòtesis tecnològiques que planteja al llibre, «en realitat, ja són aquí».

«Per desgràcia és un llibre tremendament realista, tant de bo m’equivoqui en l’escenari que plantejo», continua.

«Les grans distopies, en el fons, són molt optimistes, perquè Huxley o Orwell creuen que hi haurà un grup de gent, un govern a l’ombra, que conspirarà per tenir cura del món. Jo soc més pessimista: tant de bo hi hagués algú decidint el destí del món, però no hi ha ningú al volant. No hi ha ningú per controlar-nos o reeducar-nos, ens sotmetem nosaltres sols a la tirania de la tecnologia. El més trist és que no ens ha fet falta un Gran Germà per controlar-nos, ho hem fet nosaltres sols», continua l’autor de Lèmmings o De sobte pensa en mi.

«Nosaltres mateixos ens forgem les cadenes», assegura Dausà, que posa com a exemple la Sofia, una assistent domèstica robòtica que va molt més enllà de les nostres Siri i Alexa. «La gent s’hi llança de caps, perquè en molts casos ajuda a pal·liar la solitud. També per esnobisme, o per seguidisme», diu l’autor, que al llibre també aborda qüestions com l’addicció als opiacis, les comunitats que s’estan fent en alguns pobles abandonats o la decadència del català.

Tot passat, això sí, pel sedàs de l’humor negre negríssim que aquest mestre, escriptor i traductor ja lluïa en títols com el seu debut, Manual de supervivència, que s’acaba de reeditar, o El gat de Schrödinger: «és humor per no fotre’s un tret», sentencia.

Dausà, que aquest any també ha publicat dues traduccions de H. P. Lovecraft i Richard Matheson, presentarà La nit del gall el 3 de juny a Cassà de la Selva i el 8 a la llibreria 22 de Girona. No para d’escriure, però, i ja té un nou projecte al cap: «una idea molt diferent de tot el que he fet fins ara, i que de cap manera es podrà etiquetar com a novel·la negra».

Subscriu-te per seguir llegint