«Hi ha castes a tots els països, encara que no en diguem així»

Va anar a viure als Estats Units de ben petita. Se sent més índia o americana? 

Em sento una combinació de totes dues nacionalitats, índia i nord-americana. Els primers anys de la meva vida els tinc sempre impresos a la ment. L’Índia és el país on vaig néixer, on vaig menjar per primera vegada, on vaig anar a col·legi... Em vaig impregnar de la cultura índia. Després, és clar, Estats Units, on vaig arribar amb nou anys. Forma part nuclear de la meva existència. També va ser on vaig seguir els estudis, m’hi vaig casar i vaig fer diverses carreres professionals. La darrera, precisament, ser escriptora a temps complet.

Totalment integrada, ja ho veig.

Però el menjar de l’Índia sempre serà el meu menjar preferit, així com els colors de l’Índia són els meus preferits.

L'Índia es considerava un país, pobre, caòtic, on la gent passava fam i el govern no feia res, el país que jo tenia a la ment era molt diferent

Hi ha res que li costés especialment, a l’hora d’adaptar-se a la nova cultura?

En arribar als Estats Units, als anys seixanta, l’Índia passava una etapa difícil. La percepció que els nord-americans en tenien era negativa. Es considerava un país, pobre, caòtic, on la gent passava fam i el govern no feia res. L’Índia que jo tenia a la ment era molt diferent, era una Índia en ple procés de reconstrucció després de dos-cents anys dificilíssims de ser colònia. Una Índia repleta d’optimisme, on es construïen escoles i infraestructures i es gestava una nova forma de veure el món. Jo, com a nena, no podia contribuir a corregir aquesta desinformació. Ara sí, com autora, sento que puc fer que la gent en tingui una percepció més positiva.

Déu n’hi do la feina que ha fet.

M’encanta que molts lectors meus cuinin menjar indi, o que vesteixin sari quan van als clubs de lectura. Estarem millor com més aprenguem de les altres cultures i les emulem.

Sempre té l’Índia al cor? 

Absolutament, mai no la podré oblidar. Ni la felicitat que sento quan hi soc.

M’encanta que molts lectors meus vesteixin sari quan van als clubs de lectura, estarem millor com més aprenguem de les altres cultures i les emulem

Hi ha més diferències socials i econòmiques a l’Índia o als Estats Units?

A l’Índia encara no s’han abordat els drets de la dona, el patriarcat és el model de gestió familiar. Als EUA s’ha avançat molt més en aquest tema. Ara bé, és cert que les dones de l’Índia tenen més llibertat que abans per decidir amb qui casar-se, si tenir fills o no, què estudiar... Almenys a les ciutats. A les zones rurals encara estan molt subjectes al patriarcat.

A occident també hi ha castes?

Sí, crec que hi ha castes a tots els països, encara que no en diguem així. Arreu els pobres, la població marginal, queda relegada a treballs domèstics i tenir cura d’altres. Els és molt difícil escalar socialment., La diferència és que a l’Índia, si neixes en una casta, ja no en pots sortir. Pots pujar socialment per altres vies.

A l’Índia encara no s’han abordat els drets de la dona, el patriarcat és el model de gestió familiar

Els diners acaben sempre en mans dels mateixos?

Els diners acaben sempre en unes mans que no són les que l’han produït.

Queda algú que enyori l’Índia britànica? 

Potser les persones que van treure més profit de les relacions amb els opressors, n’enyorin alguns aspectes. Però bé, aquests mateixos van continuar prosperant en l’etapa postcolonial, per a ells no hi ha gaire diferència.

El colonialisme va ser la primera forma de globalització, però va destruir els països que va envair

Vostè què en pensa, del colonialisme?

Va ser la primera forma de globalització, va acostar uns països als altres. No obstant això, va destruir molt els països que va envair. A l’Índia va acabar amb sectors industrials molt pròspers, com el tèxtil, el navilier, el metall... Així els britànics eliminaven la competència. A més, es van aprofitar dels recursos naturals i de la mà d’obra, de la ingenuïtat del poble indi. I en marxar, no es van preocupar de la gent que deixaven sense feina ni del caos polític que deixaven. El país va trigar dècades a recuperar-se.

Creu en la medicina natural?

Crec en una combinació entre la medicina natural i l’occidental. Totes dues tenen un paper a jugar en la salut de les persones. Com més aprenguem de la seva interacció, millor per la salut de la gent.

Els britànics es van aprofitar dels recursos naturals i de la mà d’obra, de la ingenuïtat del poble indi

Menja carn de boví?

No (riallada).

Subscriu-te per seguir llegint