«El Barça va estar a prop de desaparèixer durant la Guerra Civil»

Bombardejos, que el seu president acabés afusellat, que l’intentessin baixar de divisió o fins i tot un intent per col·lectivitzar-lo. Tot això forma part de la història del Futbol Club Barcelona que el periodista Enric Calpena explica amb destresa a En Guerra (Edicions 62), una novel·la que relata els difícils anys de la institució durant la Guerra Civil Espanyola.

Què seria Catalunya sense el Barça?

Seria el mateix, hi hauria hagut un Barça diferent, amb un altre nom, potser.

A vostè no li agrada el futbol. No serà marcià?

Bé, una mica sí (riallada). No m’agrada el futbol perquè no em diverteix. No és que tingui cap mania especial. Només que hi ha altres coses que em diverteixen més.

Com va viure el Barça els anys de la Guerra Civil?

La va viure tan malament com tantes persones i institucions. El Barça va estar a punt de desaparèixer. Una mica més i el col·lectivitzen. Hi va haver un intent molt clar de baixar-lo de categoria i convertir-lo en un club menor. Després és espiat pel franquisme, i al final de la guerra aquest es planteja suprimir-lo.

El mateix 1936, un president, Josep Sunyol, mor afusellat. Avui dirien que el Madrid hi va tenir alguna cosa a veure...

Va passar a Madrid, però no hi va tenir res a veure (riu), més enllà de la qüestió geogràfica.

Confrontaven llavors, el Madrid i el Barça?

El Reial Madrid i el Futbol Club Barcelona es miren al principi de la seva història amb una certa simpatia mútua. Són dos clubs molt semblants. Són transversals, no pretenen ser només d’una classe social, volen ser populars. Als anys trenta això ja comença a variar. Es tornen a dos clubs molt competitius.

Rossend Calvet va ser un heroi pel Barça d’aquella època?

És un personatge molt interessant, com n’hi va haver tants. A moltes institucions hi ha aquestes persones poc destacades, però que sense elles res funcionaria. Quan el Barça queda escapçat, Calvet procura mantenir la institució viva.

Per què es va convertir en un objectiu del règim, el Barça?

Tant el Barça com l’Athletic de Bilbao eren considerats clubs separatistes. Així ho assegurava la premsa franquista. La gent cada cop identificava més el Barça amb els ideals catalanistes. El diari Marca va arribar a proposar la dissolució del club, que passés a anomenar-se Club de Futbol Espanya i que els seus colors fossin els de la bandera monàrquica.

També va ser bombardejat, el club.

Sí. Però no va ser perquè era la seu del Barça, sinó per ser una zona residencial, l’objectiu era castigar la població. Es van carregar la seu i hi va haver cinc morts.

Es va canviar l’escut, es va espanyolitzar el nom, però ningú no va dir res.

Què podies dir? El 1939 ningú s’atrevia a parlar. Es canvia de nom perquè Futbol Club era massa anglès, per això canvia a Club de Futbol.

El seu pare era de l’Espanyol. Vostè és del Barça?

El meu pare era periquito i m’hi va inscriure com a soci. Amb els anys se’m va anar anant l’afició, per l’Espanyol i pel futbol. No dedico mai més d’un minut a mirar un informatiu sobre futbol.

Però va dedicar dos llibres al club.

Sí, perquè és el Barça. Ho tinc molt clar, la història social de l’esport és molt important per entendre el segle XX. I la història del F.C. Barcelona ho és per entendre Catalunya.

Subscriu-te per seguir llegint