«Em pregunten on són els europeus del mural, i tots poden ser-ho»

El reconegut artista hondureny Denis Berríos, de gira per Europa, ha passat per Girona després d’exposar a Madrid. Va inaugurar la seva mostra «Tots som migrants» a l’Espai Cívic Can Gibert, i ha pintat un mural a la part exterior del mur del col·legi Maristes

Tots som migrants? 

Sí senyor.

Jo també?

Tots, fins i tot els animals i les plantes, per això les acusen de ser «foranes». Migrar és un dret.

Del seu país emigra molta gent.

De tot Llatinoamèrica. La majoria cap al nord, en cerca del somni americà. A Girona hi ha molts hondurenys, aquests pel somni europeu.

Tots som migrants, fins i tot els animals i les plantes, per això les acusen de ser 'foranes'

I quan arriben, troben el somni? 

La realitat és una altra. Els que es queden allà haurien de venir aquí i veure que la vida no és fàcil. Allà n’hi ha que malgasten els diners que els envia des d’aquí la família amb molt d’esforç, potser treballant dia i nit. Es queden a Hondures sense treballar, gastant els diners que els envien des d’aquí. No és just.

Vostè continua sense emigrar.

Sí que sóc migrant, vaig néixer Tegucigalpa i ara visc a Valle de Ángeles (riu).

No li vénen ganes de viure a Europa o als Estats Units?

De moment, no. La meva fita com artista és viatjar per tots els països del món i del seu voltant. Però sense quedar-m’hi.

Com és la vida a Hondures? 

És maca. És un lloc preciós. Com a tots els països, hi ha delinqüència i violència. Hi ha maras, hi ha narcotràfic...

Home, com a tots...

La gent d’Hondures és hospitalària i bondadosa. El càncer del narcotràfic és a tot el món. De fet, els que es maten són els narcos entre ells, en baralles per territoris.

Un u per cent no ha d’espatllar com és Hondures, el que passa és que els mitjans de comunicació grocs, expliquen només el que els convé

Això malmet la imatge d’Hondures?

És clar, però aquest u per cent no ha d’espatllar com és Hondures. El que passa és que els mitjans de comunicació grocs, expliquen només el que els convé, que és el negatiu. Jo ara mateix estic representant el meu país, i vinc a Girona a deixar un regal, aquest mural. I com jo, hi ha molts artistes hondurenys arreu del món que fan música, pintura, teatre...

Com es senten tractats a Europa?

Crec que bé. Lògicament, si algú no es porta bé, tindrà problemes, com qualsevol persona.

Crec que Europa ens tracta bé. Lògicament, si algú no es porta bé, tindrà problemes, com qualsevol persona

Li diré d’una altra manera: hi ha racisme a Espanya?

Miri, fa poc m’han preguntat on són els europeus en aquest mural. Com veu, hi ha representades tot de cultures del món. Doncs bé, la meva resposta és que, malgrat els diferents colors de pell, qualsevol persona del mural pot ser europea. Aquest negre pot ser espanyol. O Hondureny. Aquesta noia que porta vel, pot ser gironina. Ni el color de pell ni la religió importen. No sé si és racisme, que em preguntin on són els europeus.

Aquest negre pot ser espanyol, aquesta noia que porta vel pot ser gironina.

Potser ho són tots, a veure si resultarà que no ha pintat cap migrant. 

He, he, tots som migrants. Així es titula el mural. Crec que falta empatia i tolerància entre els éssers humans. Tots som afins a aquest planeta, ens hauríem de respectar més. Per què ens hem de sentir més que un altre per viure en un altre lloc?

No és fàcil que tothom respecti.

És difícil, una feina àrdua. Potser trigarem un segle. O 20.000 anys.

Llarg m’ho posa. L’art hi ajuda?

En ser universal, l’art dicta un missatge. Té codis propis que entén tothom. A mi l’art em va salvar.

Tots som afins a aquest planeta, ens hauríem de respectar més. Per què ens hem de sentir més que un altre per viure en un altre lloc?

De què?

De tot. Podia haver caigut en la delinqüència.