Un «western» al Terraprim

Damià Felip s’estrena com a novel·lista amb un relat al voltant de la construcció del ferrocarril entre Barcelona i la frontera durant el segle XIX

Està ambientat en un poble fictici, Sant Tomeu de l’Empordà, inspirat lliurement en Camallera

Damià Felip.

Damià Felip. / Mavi Torres

Alba Carmona

Alba Carmona

El gironí Damià Felip debuta com a novel·lista amb D’aigua i de ferro, un western ambientat al Terraprim. Felip, que és enginyer de Telecomunicacions de professió, s’estrena amb una ficció al voltant de la construcció del ferrocarril que ha d’unir Barcelona amb la frontera, a finals del segle XIX.

En la novel·la, editada pel segell bisbalenc Lluny del Ramat, l’autor trasllada el lector a l’any 1868, quan l’arribada d’un foraster, Maurici Pons, a Sant Tomeu de l’Empordà amb la missió de desencallar el projecte ferroviari trastoca la vida d’aquest petit municipi fictici inspirat lliurement en Camallera. L’arribada del nouvingut aixeca malfiances entre els vilatans, comandats pel capitost, en Daró, mig bruixot i mig saurí, i desferma una violència inesperada.

Aquest personatge poderós va ser justament l’espurna del relat, explica l’autor. «Un personatge com en Daró, que controla el poble amb mà de ferro, es prestava molt al western, i el paisatge més aviat inhòspit del Terraprim també», indica.

«En el western el paisatge i la relació que hi tenen els personatges és clau: horitzons llargs i solitaris, espais assalvatjats i polsegosos que transmeten solitud», remarca.

Una mirada actual

Tot i que la trama de D’aigua i de ferro parteix d’un fet real, la necessitat d’assecar un estanyol a Camallera per fer-hi passar el tren, Damià Felip subratlla que no ha volgut fer una novel·la històrica, per no haver de ser esclau de la veritat. «La història encotilla, la literatura de gènere et permet ser més lliure», diu l’autor, que fins ara havia publicat relats en diversos reculls.

Al darrere del procés d’escriptura hi ha, això sí, feina de documentació sobre el tipus de conreu que hi havia al Terraprim de l’època, com es desplaçaven els seus habitants i els processos de dessecació dels estanys de l’Empordà durant el segle XIX. Tota aquesta recerca «ha fet pòsit» per «crear un segle XIX de cartó pedra, com el decorat dels westerns» i teixir un relat que es pot llegir en clau actual.

La resistència al progrés, les dinàmiques de poder i com les desestabilitza algú que ve de fora i que creu que pot aportar alguna cosa a una terra que potser no ho necessita són alguns dels temes que apareixen al llibre.

«En Daró domina el poble amb unes eines basades en la superstició, el nouvingut n’aporta unes altres, la promesa de riquesa, i això distorsiona un engranatge que funcionava i que desencadena tensions per veure qui mana», apunta Felip, que ha trigat set anys a desenvolupar la història, fruit de l’itinerari de l’Ateneu Barcelonès.

Fill de Girona, però amb família a Camallera i Medinyà, l’autor s’ha amarat des de petit d’un llenguatge empordanès que es respira a la novel·la, com assenyala l’escriptor Ramon Erra al pròleg.

D’aigua i de ferro es presenta avui a la llibreria Rals Llibres de Calonge (19.00) i al setembre a L’Altell de Banyoles, a falta de tancar una data per la presentació a Girona.

Subscriu-te per seguir llegint